(699 543) L’Evangeli actualitzat segons el Còdex Beza // Josep Rius-Camps

543cat_ DIUMENGE XXII DE DURANT L’ANY

^16,21 Des d’aleshores Jesús començà a manifestar als seus deixebles que cal[a] que ell vagi a Jerosòlima i que pateixi molt per causa[b] dels ancians, summes sacerdots i lletrats i sigui executat, i que al cap de tres dies s’aixequi de la mort. ²² Pere, havent-lo pres a part, començà a conjurar-lo[c] tot dient: «Lluny de tu, Senyor! Això no et passarà mai a tu!» ²³ Ell, havent-se girat cap enrere,[d] digué a Pere: «Ves-te’n darrere meu, Satanàs![e] Escàndol ets per a mi, perquè no penses a la manera de Déu, sinó de l’home.»

²⁴ Aleshores Jesús digué als seus deixebles: «Si algú vol venir darrere meu, que renegui de si mateix, prengui la seva creu i em segueixi. ²⁵ Perquè el qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà; però qui perdi la seva vida per causa meva, la trobarà. ²⁶ En efecte, de què li serveix a l’home guanyar el món sencer si arruina la seva vida? O què pot donar l’home a canvi de la seva vida? ²⁷ Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare en companyia dels seus sants àngels, i aleshores pagarà a cadascú segons les seves obres».

«TU ETS PEDRA» O «VES-TE’N DARRERE MEU, SATANÀS», ¿EN QUÈ QUEDEM?

Mateu ha passat de lloar la confessió de Simó: «Tu ets el Messies del Déu que allibera», a posar-li el sobrenom de Kefas: «Tu ets Pedra…». i a titllar-lo tot seguit de secuaç del mateix Satanàs: «Ves-te’n darrere meu, Satanàs!» Com s’entén aquest canvi tan brusc? Jesús acabava de manifestar als seus deixebles per primera vegada que la seva funció com a Messies d’Israel seria un fracàs estrepitós. Aleshores Pere el pren a part i s’atreveix a «conjurar-lo», convençut que la idea que Jesús introdueix sobre el Messies sofrent no formava part en absolut del pla de Déu sobre el Messies gloriós que els havia d’alliberar dels romans: «Lluny de tu, Senyor! Això no et passarà mai a tu!» Jesús, que havia lloat la seva confessió, el blasma ara pel seu fanatisme satànic: «Escàndol ets per a mi, perquè no penses a la manera de Déu, sinó de l’home!» La pretensió de Pere d’inter­posar-se en el camí que Déu havia traçat per al Messies («cal que… pateixi molt… i sigui executat…») representa per a Jesús un «escàndol», una «pedra d’ensopec» que s’entra­vessa en el camí, sentit originari del terme grec skandalon. Jesús no es deixa intimidar per Pere, personificació del mateix Satanàs, i l’invita a posar-se «darrere d’ell», com escau a un deixeble, i no davant, com quan pretenia capitanejar la insurrecció dels «cinc mil homes adults» en el desert (14,21). L’adverbi darrere meu que presidia l’escena es repeteix ara quan Jesús posa noves i duríssimes condicions per a ser deixeble d’ell: «Aleshores digué als seus deixebles: “Si algú vol venir darrere meu, que renegui de si mateix, prengui la seva creu i em segueixi”», com si tornés a començar de bell nou. El «lòguion que segueix juga, paradoxalment, amb les dues etapes de la vida humana, present i futura. La glòria del Fill de l’home està reservada per a la vida futura, quan vingui «en companyia dels seus sants àngels», moment en què, «aleshores, pagarà a cadascú segons les seves obres».

[a] Els evangelistes empren sovint l’impersonal dei, equivalent al nostre «cal», també de tres lletres, per a designar que l’enunciat que fa Jesús a continuació entra de ple en el designi diví.

[b] Un canvi gairebé imperceptible en un sola vocal de la prep. hypo, per causa de, Còdex Beza i un còdex minúscul (D 1071), a la prep. apo, de part de, Còdex Vaticà i la resta de mss. (una variant ni tan sols assenyalada en l’edició crítica de Nestle-Aland), minimitza la responsabilitat dels dirigents jueus en la mort de Jesús: «els ancians, summes sacerdots i lletrats», tots tres estaments enllaçats amb un sol article, són el subjecte agent tant del patiment del Messies com de la seva execució.

[c] El Còdex Beza, avalat per les antigues versions llatines, repeteix la construcció verbal «començà a + inf.» del principi, «Jesús començà a manifestar als seus deixebles», contraposant-hi la que Pere empra tot seguit: «començà a conjurar-lo», cosa que evita el text usual dient senzillament «conjurant-lo». En el precís moment en què Jesús revela la condició del Messies sofrent, Pere s’hi oposa frontalment.

[d] El text usual es limita a utilitzar el part. del verb simple strafeis, «havent-se tombat», mentre que Beza i molt altres mss. empren el part. del verb compost epi-strafeis, «havent-se girat cap enrere», marcant la direcció cap on s’hauria de trobar Pere i indicant-li que es posi darrere seu, com a bon deixeble.

[e] Aquesta mateixa invitació al seguiment l’havia feta Jesús al diable en l’escena de les temptacions, segons el text conservat pel Còdex Beza i moltíssims manuscrits i per les antigues versions en llatí, siríac i copte: «Aleshores li diu Jesús (al diable): “Ves-te’n darrere meu, Satanàs» (Mt 4,10). En el text consensuat per la majoria d’editors se suprimeix «darrere meu», privant-nos d’enllaçar la tercera temptació amb l’escàndol que Simó hauria significat per a Jesús si aquest no li hagués parat els peus.