(701 545) Mt 18,21-35 Còdex Beza

^18,21 Aleshores Pere s’apropà i li digué: «Senyor, quantes vegades el meu germà farà una ofensa contra meu i l’hauré de perdonar? Fins a set vegades?» ²² Jesús li respon: «No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set vegades.»[a]

²³ Per això el Regne dels cels s’assembla a un home rei que volgué passar comptes amb els seus servents. ²⁴ Tot just començava ell a passar-los, li fou presentat un deutor de deu mil talents.[b] ²⁵ Com que no tenia amb què pagar, el senyor ordenà que fos venut ell, la seva dona i els fills i tot el que tingués, i es satisfés el deute. ²⁶ Però aquell servent, havent-se-li llançat als peus, es prosternà dient: «Tingues paciència amb mi, i ho pagaré tot.» ²⁷ Havent-se compadit el senyor d’aquell servent, el deixà lliure i li perdonà el deute. ²⁸ En sortir aquell mateix servent[c] va trobar un dels seus companys que li devia denaris, uns cent.[d] L’agafà i, escanyant-lo, li deia: «Paga’m el que em deus!» ²⁹ El seu company se li llançà als peus i el suplicava dient: «Tingues paciència amb mi, i jo t’ho pagaré.» ³⁰ Però ell no volgué; al contrari, se n’anà i el va tancar a la presó, fins que pagués el deute. ³¹ En veure els seus companys el que passava, s’entristiren moltíssim i anaren a explicar al seu senyor tot el que havia passat. ³² Llavors el seu senyor el convocà i li diu: «Servent dolent, et vaig perdonar tot aquell deute perquè m’ho vas suplicar. ³³¿No calia, doncs, que també tu et compadissis del teu company, com també jo m’havia compadit de tu?» ³⁴ I el seu senyor, aïrat, el lliurà als botxins fins que hagués pagat el deute. ³⁵ Això mateix amb vosaltres farà el meu Pare celestial,[e] si no perdoneu cadascú el seu germà de tot cor.»

Has de perdonar el teu germà setanta vegades set vegades

El passatge que comentem avui és una aplicació pràctica del perdó de les ofenses que vam llegir diumenge passat. Jesús havia parlat en general del cas que «el teu germà fes una ofensa contra teu». Ara Pere se li atansa i li pregunta fins a quantes vegades l’haurà de perdonar. Pere se sent magnànim i proposa perdonar-lo «fins a set vegades», posant un topall. Jesús no coneix límits i li respon: «Fins a setanta vegades set», segons el text usual, o bé, segons el Còdex Beza: «Fins a setanta vegades set vegades», un nombre il·limitat. La paràbola que li formula a continuació expressa la magnanimitat de Déu que, com un «home rei», passa comptes amb els seus súbdits, i li presenten un servent que li deu avui diríem tres-cent-mil euros or, una quantitat exorbitant. Per molt que li ho hagués volgut pagar, no ho hauria pogut saldar mai. «El seu senyor, compadit d’aquell servent, el deixa lliure i li perdona el deute.» Tres vegades el Còdex Beza conserva l’adjectiu demostratiu «aquell» en referir-se a aquest servent, expressant així proximitat respecte al seu senyor i distanciament respecte al seu company. En contrast, en sortir del palau, «troba un dels seus companys que li devia denaris, uns cent», amb l’èmfasi posat sobre els «cent denaris», actualment uns cinquanta cèntims d’euro or, en contraposició amb els «deu mil talents», una quantitat ridícula comparada amb la que a ell li havien perdonat. Sense sentir cap mena de compassió pel seu company, l’agafa, gairebé l’escanya i el fa tancar a la presó. Els seus companys, entristits, el denuncien al rei. Aquest, indig­nat, el lliura als botxins perquè el torturin fins que hagi pagat tot el deute. La lliçó que imparteix Jesús és molt clara: «Això mateix farà amb vosaltres el meu Pare celestial, si no perdoneu cadascú el seu germà de tot cor.» Mateu, un rabí jueu heterodox, té sempre present el tema del judici final. Joan i Lluc no en voldran sentir a parlar, car el judici ja ha tingut lloc en la mort de Jesús.

Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] El text usual parla de «Fins a setanta vegades set» (altres entenen «fins a setanta-set vegades»), essent «set» un nombre perfecte que té a veure amb el sàbbat jueu i el dia setè en què Déu va reposar. El Còdex Beza posa encara el llistó més alt: «Fins a setanta vegades set vegades», és a dir, «set vegades cada dia» multiplicat per setanta dies: cf. Lc 17,4). El perdó del germà no coneix límits. De ben petits ens ha quedat gravat que havíem de perdonar fins a setanta vegades set, i ja ens semblava exagerat. La xifra que conserva el Còdex Beza pressuposa que el germà t’ha ofès cada dia set vegades i que set vegades l’has de perdonar, i que això es pot repetir setanta vegades. Algú ho deu haver retallat.

[b] Actualment, uns tres-cents mil euros or, una suma escollida a propòsit com a exorbitant.

[c] Tres vegades el Còdex Beza conserva l’adjectiu demostratiu «aquell servent»: quan es llançà als peus del rei, quan el senyor es compadeix d’ell i quan aquest mateix servent maltracta el seu germà. D’una banda, l’adjectiu demostratiu «aquell» expressa proximitat respecte a la persona del rei i, de l’altra, distanciament respecte al seu company. No era pas necessari posar-l’hi, però no és superflu. Molts d’aquests detalls que encara conserva el Còdex Beza han estat eliminats al llarg de la transmissió del text.

[d] «Cent denaris», avui uns cinquanta cèntims d’euro or.

[e] Entre les moltes variants que els manuscrits sofriren al llarg de la seva transmissió, el canvi d’ordre dels mots era relativament fàcil d’assenyalar posant una sèrie de números indicant l’ordre en què els mots s’havien de copiar quan es fes una nova còpia. Rares vegades el canvi d’ordre és tingut en compte en les edicions crítiques, com si no tingués gaire importància. Respecte al text usual: «Això mateix el meu Pare celestial farà amb vosaltres», posant l’èmfasi en el subjecte (anticipant-lo), el Còdex Beza posa l’accent en el pronom personal de segona persona plural referit a la comunitat a qui Mateu s’adreça: «Això mateix amb vosaltres farà el meu Pare celestial…»