(687 531) Jn 3,16-18 Còdex Beza
3,16 «Tant ha estimat Déu el món que ha donat el Fill unigènit, a fi que tot aquell que li dona l’adhesió no es perdi, sinó que tingui vida eterna. 17 Perquè Déu no va enviar el seu Fill al món perquè jutgés el món, sinó perquè el món se salvés per mitjà d’ell. 18 Per això[a]qui li dona l’adhesió no és jutjat; en canvi, qui no li dona l’adhesió ja ha estat jutjat, perquè no ha donat l’adhesió a la persona de l’unigènit Fill de Déu.»
Déu no envià el seu Fill per jutjar el món, sinó per salvar-lo
Al terme del diàleg de Jesús amb Nicodem, l’autor de l’escrit hi ha inserit un monòleg on glossa l’íntima relació que tenia Jesús amb el Pare en quant Fill unigènit de Déu. Considero que és un tema molt adient per a parlar-ne aquest diumenge de final del cicle pasqual, deixant de banda tota mena d’especulacions trinitàries o cristològiques i centrant-nos en el tema de la salvació del món, en una teologia que sigui alliberadora per a totes les persones que el conformen. Jesús de Natzaret encarna el projecte que Déu tenia pensat des de sempre per a la humanitat. Des del moment en què en prengué consciència quan sortí del riu Jordà, l’anà activant fins a portar-lo a plenitud en el Golgota. Constituït així «Fill unigènit de Déu», ens ha revelat la intimitat del Pare que ens dona l’opció d’«esdevenir fills de Déu» a tots els qui lliurement l’acollim en la nostra vida i que hem «nascut de Déu», exactament com ell, el Fill de l’home. L’autor d’aquest escrit és refractari a les especulacions sobre el Judici final que tant angoixaven les primeres comunitats paulines i que no fa pas gaire solien ser encara un tema ineludible en els predicadors quaresmals. És molt categòric en aquest punt: «Perquè Déu no va enviar el seu Fill al món perquè jutgés el món, sinó perquè el món se salvés per mitjà d’ell» de tota mena de poder religiós, polític, econòmic o social que l’esclavitza i el redueix a un número; més encara, parteix de la convicció que el judici ja ha tingut lloc: «Per això —continua— qui li dona l’adhesió no és jutjat; en canvi, qui no li dona l’adhesió ja ha estat jutjat, perquè no ha donat l’adhesió a la persona de l’unigènit Fill de Déu.» El Còdex Beza (en cursiva) ho considera com una conseqüència de l’afirmació precedent. No cal, però, que sigui una adhesió conscient, sinó, això sí, ben real, de persona a persona, acollint el projecte de Déu sobre l’home, començant pel respecte total de la creació i de totes les persones que hi conviuen.
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] Tan sols el Còdex Beza, i encara només la pàg. llatina (la grega aquí és lacunar) conserva l’enllaç, Propter hoc, «Per això», d’aquest incís amb el precedent. Que no hi hagi cap judici final és conseqüència del fet que Déu no va enviar el seu Fill com a jutge, sinó com a salvador/alliberador del món. Aquesta idea ja l’havia desenrotllada anteriorment el nostre autor, davant la incredulitat dels jueus: «Si algú escolta les meves paraules i les guarda, jo no el jutjo, perquè no he vingut a jutjar el món, sinó a salvar el món. El qui em refusa i no acull les meves paraules, té qui el jutja: la paraula que jo he pronunciat, aquesta el jutjarà el darrer dia» (Jn 12,47-48).
