(681 525) Lc  24,13-35 Còdex Beza

^24,13 N’hi havia dos que se n’anaven del grup,[a] aquell mateix dia, cap a una aldea que dista­va seixanta estadis de Jerusalem, de nom Ulammaús.[b] ¹⁴ Conversaven entre ells sobre tots aquests esdeveniments.

¹⁵ I succeí que, mentre ells conversaven i discutien, Jesús en persona se’ls acostà i es va posar a caminar amb ells. ¹⁶ Els seus ulls estaven retinguts, de manera que no el reconei­xien. ¹⁷ Ell digué: «Quines són aquestes paraules que us intercanvieu entre vosal­tres mentre camineu abatuts?» ¹⁸ Replicà un d’ells que tenia per nom Cleopàs[c] i li digué: «¿Tu ets l’únic foraster a Jerusalem? ¿No saps el que hi ha passat aquests dies?» ¹⁹ Ell li preguntà: «Què ha passat?» «El cas de Jesús el Natzoreu,[d] que fou un baró profeta poderós de paraula i d’obra en presència de Déu i de tot el poble: ²⁰ com aquest el lliuraren els summes sacerdots i els nostres dirigents perquè fos sentenciat a mort, i el crucificaren. ²¹ Nosaltres, tanmateix, esperàvem que ell seria el qui havia de llibertar Israel. Mentre que ara, a més de tot això, ja som al tercer dia amb el d’avui d’ençà que han passat aquestes coses. ²² Encara més, algunes dones ens han esparverat: han anat de bon matí al sepulcre ²³ i, no havent trobat el seu cos, han tornat dient haver vist una aparició d’àngels, que asseguren que ell viu. ²⁴ Han anat alguns dels qui són amb nosaltres al sepulcre i ho han trobat realment com havien dit les dones; però a ell no l’hem vist.»[e] ²⁵ Ell, però, els reprotxà: «Oh insensats i lents de cor referent a tot allò que anunciaren els Profetes, ²⁶ a saber, que calia que patís tot això el Messies i així entrar a la seva glòria!» ²⁷ I començà, a partir de Moisès i tots els profetes, a interpretar-los en les Escriptures el que es referia a ell. ²⁸ Mentrestant, s’aproparen a l’aldea on es dirigien; ell va fingir d’anar més enllà. ²⁹ Ells el van pressionar dient: «Queda’t amb nosaltres, que cap al tard ha declinat del tot el dia.» I entrà per quedar-se en companyia d’ells.

³⁰ Succeí que, un cop recolzat ell a taula, prenent un pa pronuncià una benedicció i el compartí amb ells. En prendre ells el pa de les seves mans, ³¹ se’ls obriren els ulls[f] i el recone­gueren; ell fonedís es feu d’ells. ³² Ells, però, es digueren entre ells: «¿No estava el nostre cor ben velat,[g] mentre ens parlava pel camí, quan ens obria les Escriptures?» ³³ S’aixeca­ren entristits[h] i, en aquell instant, se’n tornaren a Jerusalem; trobaren reunits els Onze i els qui eren amb ells ³⁴ i els referien:[i] «Realment s’ha aixecat el Senyor i s’ha aparegut a Simó.» ³⁵ I ells mateixos contaven el que havia passat pel camí i que se’ls havia donat a conèixer en la fracció del pa.

¿Emaús o Ulammaús, l’antic nom de Betel?

Començant pel nom «Ulammaús», i no el sòlit «Emaús», tota l’escena sona altrament si la llegim seguint la versió que ens ofereix el Còdex Beza. Els canvis que s’hi han anat introduint en les successives còpies que s’han intercanviat les grans Esglésies de l’arc mediterrani, presenten l’escena en termes molt positius, que amaguen una sèrie de trets molt crítics que Lluc volgudament hi hauria imprès. Des de la nostra presa de conciència moderna, on la raó ho domina tot, llegim amb mentalitat racional escrits del segle primer en què encara predominava la conciència mítica. D’aquí que, a partir de les nostres sofisticades tècniques d’interpretació, hàgim arribat a convèncer-nos que ho hem entès, sense haver-nos capbussat en el llenguatge mític que emprà Lluc. L’escena ens recorda la fugida de Jacob després que s’apoderés fraudulentament de la primo­genitura del seu germà Esaú. Ulammaús seria l’antic nom de Betel, del santuari del nord que Jacob va fundar durant la seva fugida de les ires del seu germà, a partir de la pedra que s’havia posat per capçal i havia plantat i consagrat ungint-la amb oli (llegiu Gn 27,10-19). Els nostres dos deixebles, un d’ells seria Simó sota el pseudònim de Cleopàs, fugien de Jerusalem després del que havia ocorregut. Jesús els ha sortit a l’encontre i intenta recuperar-los. Tot i que se’ls obriren els ulls i el reconegueren en prendre ells el pa de les seves mans, s’aixecaren entristits, ja que, mentre Jesús feia camí amb ells, el seu cor estava completament velat quan els obria el sentit de les Escriptures. No han entès l’aparició de Jesús a guisa d’un foraster que se’ls ha acostat i s’ha posat a caminar amb ells, si bé s’han adonat, mentre compartien el pa, que Jesús havia ressus­citat. Quan desapareix de nou, pensen que l’han perdut per sempre. En tots els relats d’aparicions de Jesús hi trobem incoherències, pors, incredulitat. Nosaltres ho hem suplert amb grans manifes­tacions glorioses. Però, aleshores, no podem reconèixer la seva presència constant caminant al costat nostre.

Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] El text usual diu simplement: «I heus aquí que dos d’ells», mentre que segons el Còdex Beza, aquests «dos que se n’anaven del grup», s’han separat del grup de deixebles.

[b] En comptes d’aquest nom, presentat com un nom real, «de nom Ulammaús», el text usual el supleix per un pseudònim, «que tenia per nom Emaús». «Ulammaús» es presenta en Gn 28,19 lxx com l’antic nom de Betel. Segons això, els dos deixebles, decebuts pel que havia passat, estarien refent el camí de Jacob el qual, després d’haver-se emparat fraudulentament de la benedicció que pertocava al seu germà Esaú, hagué de fugir lluny d’ell (Gn 27–28). Així també, els deixebles de Jesús, que l’havien traït/negat, fugien lluny de Jerusalem quan en veieren les conseqüències.

[c] Segons el text usual, es tractaria d’un nom real, «de nom Cleopàs», mentre que el Còdex Beza i altres molts manuscrits el presenten com un pseudònim, «que tenia per nom Cleopàs».

[d] El Còdex Beza cenyeix la pregunta de Jesús, en sg., a Cleopàs:  «Què ha passat?» i, a continuació, sense introduir la resposta de Cleopàs, prossegueix asindèticament referint el que va passar. El text alexandrí formula la pregunta en pl., referint-la als deixebles, i tot seguit introdueix la resposta: «Ell els preguntà: “Què ha passat?” Ells, però, li digueren: “El cas de Jesús el Natzarè…”»

[e] Segons el Còdex Beza, Cleopàs acaba la seva relació d’una manera sorprenent dient en nom del grup: «a ell no l’hem vist» (primera persona pl.); en canvi, segons el text alexandrí, els deixebles d’Emaús ho refereixen d’altres: «a ell no l’han vist» (tercera persona pl.).

[f] El text alexandrí diu simplement que «se’ls obriren els ulls», sense posar-ho en relació amb l’acció de prendre el pa de les mans de Jesús, que ometen.

[g] El text alexandrí els qualifica positivament: «¿No estava el nostre cor abrusat, mentre ens parlava pel camí?».

[h] Conseqüent amb la manera positiva com els acaba de presentar, el text alexandrí omet «entristits», com ja havia fet en l’escena de l’estada del noi Jesús en el Temple (Lc 2,48), privant-nos d’una marca que permet, entre altres, relacionar ambdues escenes. Les variants de Beza en aquesta escena presenten els deixebles sense que hagin assimilat l’aparició del Ressuscitat; s’han adonat, sí, mentre compartien el pa amb ell, que havia ressuscitat, però quan desapareix de nou, pensen que l’han perdut de debò, perquè encara no havien arribat a copsar l’ensenyament que Jesús, segons aquest manuscrit, havia tot just iniciat (vegeu v. 32: «¿No estava el nostre cor ben velat, mentre ens parlava pel camí, quan ens obria les Escriptures?»).

[i] Segons el Còdex Beza, són els mateixos deixebles d’Ulammaús els qui parlen (participi pr. en nominatiu pl.). Segons això, sota el pseudònim de Cleopàs (noteu l’assonància amb el sobrenom arameu de Pere, Kefàs, de Jn 1,42), s’amagaria el seu nom real, Simó.