(671 515) Mt 5,17-19.21-29.31-32a.33-37 Còdex Beza

^5,17 No us penseu que he vingut a anul·lar la Llei o els Profetes. No he vingut a anul·lar sinó a dur-los a plenitud. ¹⁸ En veritat us dic: mentre no passi el cel i la terra, ni una iota ni un àpex de la Llei no passarà fins que no s’esdevingui tot això. ¹⁹ Per tant, el qui suprimirà un d’aquests manaments més petits, i ho ensenyi així a la gent, serà tingut pel més petit en el Regne dels cels.[a]

²¹ Heu sentit que es va dir als antics: «No mataràs», però el qui mati serà reu davant el tribunal. ²² Pero jo us dic: el qui s’aïri contra el seu germà sense motiu, serà reu davant el tribunal; el qui digui ‘insensat’ al seu germà, serà reu davant el Sanedrí; però el qui li digui ‘renegat’ serà reu de la Gehenna del foc. ²³ Per tant, quan estàs a punt de presentar la teva ofrena a l’altar i allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, ²⁴ deixa allí, davant l’altar, la teva ofrena i ves primer a reconciliar-te amb el teu germà, i aleshores vens a presentar la teva ofrena. ²⁵ Sigues benvolent amb el teu adversari com més aviat millor, mentre encara aneu de camí, no sigui que el teu adversari et lliuri al jutge i el jutge et lliuri al guàrdia i et fiquin a la presó. ²⁶ En veritat et dic: No sortiràs d’allí fins que no hagis pagat l’últim cèntim.

²⁷ Heu sentit que es va dir: «No cometràs adulteri». ²⁸ Però jo us dic que tot el qui mira una dona casada amb el desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu interior. ²⁹ Si el teu ull dret t’és ocasió d’ensopegada, treu-te’l i llença’l lluny de tu; és millor per a tu que es perdi un dels teus membres i no pas que l’enter cos teu se’n vagi a la Gehenna.[b]

³¹ Es va dir també: «El qui repudiï la seva dona, que li doni l’acta de divorci». ^32a Però jo us dic: el qui repudiï la seva dona, fora del cas d’una unió il·legítima, l’empeny a l’adulteri.[c]

³³ Novament heu sentit que es va dir als antics: «No juraràs en fals», sinó que «compliràs al Senyor els teus juraments.» ³⁴ Però jo us dic: No jureu en absolut; ni pel cel, que és el tron de Déu, ³⁵ ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerosòlima, perquè es la ciutat del gran Rei. ³⁶ No juris tampoc pel teu cap, perquè no pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. ³⁷ Limiteu-vos a dir: «sí, sí» «no, no»; tot el que es diu de més és cosa del Maligne.

Heu sentit que es va dir als antics… però jo us dic…

Jesús, servint-se d’una sèrie de cinc antítesis (la setmana vinent llegirem les dues últimes), vol deixar ben clar que no ha vingut en absolut a anul·lar la Llei mosaica, sinó «a dur-la a plenitud». Pressuposa que els seus oients jueus i, més en concret, els seus deixebles ja se saben de memòria els deu manaments, i no pensa recitar-los. Per molt petits que siguin, tots s’han de respectar per fer possible la convi­vència humana. Ple-nament conscient, assumeix el paper que va tenir Déu en el Sinaí i es disposa a ma­tisar una sèrie d’aspectes: «Heu sentit que es va dir als antics… Pero jo us dic…», aspectes que podrien quedar oblidats, portant-los al nivell de la concreta persona humana. El primer a què fa referència: «No mataràs» és el que menys es respecta i que va ocasionar que la majoria de les Setanta nacions a les quals Déu oferí el seu projecte, el vagin menysprear. Tot ho fa girar entorn del germà. Des de la infància em quedà molt gravat el primer consell: «Quan estàs a punt de presentar la teva ofrena a l’altar i allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí, davant l’altar, la teva ofrena i ves primer a reconciliar-te amb el teu germà, i aleshores vens a presentar la teva ofrena.» El segon és sobre l’adulteri: «Tot el qui mira una dona casada amb el desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu interior»; la referència al repudi n’es una variant posterior. El tercer fa referència als juraments, que ell refusa d’arrel: «Però jo us dic: No jureu en absolut… Limiteu-vos a dir: «sí, sí» «no, no»; tot el que es diu de més és cosa del Maligne.» Subratlla tres coses: veracitat, que el vostre sí o no siguin sí o no; sinceritat, que el sí o el no de la boca es correspongui amb el sí o el no del cor; solemnitat, subratllant amb la repetició que n’hi ha prou amb l’afirmació o negació, sense haver de fer recurs a un jurament, que podria comprometre la divinitat. Els juraments són obra del Maligne.

Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] La majoria dels manuscrits, llevat del Còdex Beza i el Sinaític, tenen aquesta complementació: ²⁰ «Però el qui els compleixi i ensenyi, aquest serà tingut per gran en el Regne dels cels. En veritat us dic que, si no sobrepassa la vostra justícia la dels escribes i fariseus, no entrareu en el Regne dels cels.»

[b] Novament la majoria de manuscrits presenten aquesta complementació: «I si la teva mà dreta t’és ocasió d’ensopegada, arrenca-te-la i llença-la lluny de tu¸ és millor per a tu que es perdi un dels teus membres i no pas que l’enter cos teu se’n vagi a la Gehenna.» Vegeu el paradigma complet (mà – peu – ull) en Mc 9,42-48, resumit per Mt 18,8-9. En el present context, tan sols fa sentit la referència «al teu ull dret», essent l’acció de «mirar una dona casada amb el desig de posseir-la» la que és causa d’adulteri.

[c] Tercera complementació presentada per tots els manuscrits, llevat del Còdex Beza: ^32b«I el qui es casa amb la repudiada, comet adulteri.»