664cat_ Nadal del Senyor
Jn 1,1-18 Còdexs Beza i Sinaític
1,1 En el Principi existia el Projecte,
i aquest Projecte dialogava amb Déu,
i un Déu era el Projecte.
2 Aquest en el Principi dialogava amb Déu.
3 Totes les coses existiren per mitjà d’ell
i sense ell res no va existir.
Allò que s’ha produït 4 en ellés Vida,[a]
aquesta Vida era la Llum de la humanitat:
5 la Llum brilla en la Tenebra,
i la Tenebra no l’ha atrapada.
6 Aparegué un home, enviat de part del Senyor, que tenia per nom Joan; 7 aquest vingué com a testimoni
per donar testimoni de la Llum, perquè tots arribin a creure per mitjà d’ell. 8 No era ell la Llum, sinó perquè donés testimoni de la Llum.
9 Estava la Llum veritable,
la que il·lumina tota la humanitat,
arribant al món.
10 Era en el món,
i el món es va fer per mitjà d’ell,
però el món no el conegué.
11 Vingué prop dels seus,
però els seus no l’acolliren.
12 Els qui el reberen,
els donà la capacitat d’esdevenir fills de Déu
—als qui creuen en el seu nom—:
13 no de lligams de sang,
ni d’un voler de carn,
ni d’un voler de baró,
sinó que han nascut de Déu.
14 I el Projecte prengué carn humana
i acampà entre nosaltres;
i hem contemplat la seva glòria,
glòria com la que un Fill únic rep del seu Pare,
ple de gràcia i de veritat.
15 Joan dóna testimoni sobre ell i continua cridant: «Aquest era de qui vaig dir: El qui venia darrere meu m’ha passat al davant, perquè existia abans que jo.»
16 Perquè de la seva plenitud
tots nosaltres n’hem rebut,
una gràcia per una altra gràcia.
17 Perquè la Llei
es donà per mitjà de Moisès;
la gràcia i la veritat
s’han fet realitat per mitjà de Jesús.[b]
18 Déu, ningú no l’ha vist mai;
el Fill únic que és Déu,
el qui es troba en el si del Pare,
aquest és qui l’ha explicat.
El projecte que Déu tenia pensat des de l’eternitat ha pres carn en la persona de Jesús
Estressats per tanta pandèmia, la que és ben real i la que matusserament hi han afegit els polítics mundials, ens proposem llegir detingudament el Pròleg de Joan. Un lector avisat distingirà fàcilment els dos relats en prosa referents a Joan Baptista que el mateix autor del llibre hi va inserir en una segona redacció (Jn 1,6-8 i 1,15), ja que trenquen el fil poètic del Pròleg. L’autor els hauria afegit per prevenir les seves comunitats sobre determinats cercles de deixebles baptistes que propugnaven que era Joan la Llum, i no pas Jesús: «No era ell la Llum, sinó perquè donés testimoni de la Llum» (1,8), els recalca. Tres vegades —totes les pensables— el Projecte de Vida divina hagué de superar una sèrie d’obstacles fins que arribà a prendre carn humana. Primerament fou «la Tenebra» la que, endebades, intentà atrapar-lo. Després fou «el món», en el sentit negatiu que li confereix sovint aquest escrit, que tot i haver estat fet d’acord amb aquest Projecte creador, no va reconèixer la seva presència, exactament com continua passant en aquests moments per part de les grans potències mundials que rebutgen aturar l’escalfament del planeta. Finalment, foren «els seus», el poble d’Israel elegit entre les setanta nacions, els qui no l’acolliren. Però Déu no es fa mai enrere en els seus plans: «Tots els qui reberen» aquest Projecte de Vida divina, «els donà la capacitat d’esdevenir fills de Déu». Són les noves generacions, que malden per superar els lligams de sang i de carn, les qui rentaran la cara del planeta blau negrament enfosquida pels interessos polítics i econòmics d’un «món» en decadència. En el llarg desert de l’existència humana el Projecte de Déu ha esdevingut paraula humana entenedora plantant la seva tenda entre els qui li anem donant l’adhesió, tots els qui som capaços de contemplar la seva glòria en voluntaris de tots els colors i llengües que defensen i fan sentir la veu dels desheretats de la terra.
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] Els còdexs Beza i Sinaític, a diferència de la majoria de manuscrits que llegeixen «era» (en temps imperfet), atesten «és» (en temps present). Segons això, la Vida no formava part en un principi del Logos-Projecte, sinó que ha vingut sobre ell, una vegada ja ha creat l’univers, ungint-lo de Vida divina. És la Unció paradigmàtica de tot l’univers creat amb la Vida divina que Déu li ha atorgat.
[b] Llegeixo «Jesús», tal com es conserva encara en el Còdex Sinaític original, i no pas «Jesús Crist/Jesucrist» (resta de manuscrits), ja que a partir del v.16b hi ha una àmplia llacuna en el Còdex Beza (manquen 8 folis), llacuna que hem pogut suplir gràcies al Còdex Sinaític, molt proper a Beza en els vuit primers capítols del llibre. «Jesús», contraposat a «Moisès», fa referència a la persona humana de Jesús, en qui s’ha fet realitat la nova aliança. El títol de «Messies/Crist/Ungit», amb article, es presentarà per primera vegada en boca de Joan Baptista responent a l’interrogatori que li plantejaren uns sacerdots i levites enviats des de Jerusalem: «¿Tu qui ets?», i a qui Joan respongué: «Jo no sóc el Messies» (Jn 1,19-20).
