(001 556 712) Mc 13,32-37 Còdex Beza

^13,32 Pel que fa al dia aquell i al’hora, ningú no en sap res, ni els àngels en el cel, ni el Fill, sinó tan sols el Pare. ³³ Pareu atenció, doncs, estigueu alerta, perquè no sabeu quan serà el moment.[a] ³⁴ Com un home que, havent-se d’absentar, deixà la casa, donà atribucions als seus criats —a cada un la seva tasca— i al porter[b] li va ordenar que vetllés. ³⁵ Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà el Senyor de la casa,[c] si al vespre o a mitjanit o al cant del gall o al matí, ³⁶ no fos cas que, havent partit d’improvís, us trobés dormint. I jo us ho reitero:[d] «Vetlleu!»

Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà el Fill de l’Home

Encetem l’any litúrgic amb un tema que ja ens és familiar. El passatge que llegim avui fa una breu referència a l’absència del Fill de l’home: «Com un home que, havent-se d’absentar, deixà la seva casa», una referència velada a la mort de Jesús. Abans de marxar, però, vol posar la casa en ordre. Mateu se’n servirà i li donarà la forma de la paràbola dels talents (Mt 25,14-30); Lluc s’hi ins­pirarà ampliant-la amb el tema del pretendent a la reialesa, la paràbola de les deu mines (Lc 19,11-27). «La casa» representa la comunitat: «El Senyor de la casa» s’ha d’absentar per un temps de la comunitat creient. Perquè la comunitat funcioni, cada un dels «criats», els membres de la comunitat, ha de desenvolupar el seu propi rol en benefici dels altres: «donà atribucions als seus criats —a cada un la seva tasca». Mateu parlarà de «talents», no de «tasques», i distribuirà els béns «a cada un segons la seva capacitat». Marc és molt pragmàtic. L’únic rol que destaca en la comunitat és el del porter: «i ordenà al porter que vetllés». La figura del porter és la del qui té cura de discernir si els qui volen entrar a formar part de la comunitat reuneixen les condicions requerides. Tots els membres han de «fer atenció i estar alerta», en una paraula, han de «vetllar» tots: «Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan ve el Senyor de la casa, si al vespre o a mitjanit o al cant del gall o al matí, no fos cas que, havent partit d’improvís, us trobés dormint.» Són les quatre vigílies en què dividien la nit, de tres hores cada una. El dia començava al vespre; vespre i matí designen un dia sencer: «Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia» (Gn 1,5). El text usual parla de «venir d’improvís», cosa que semblaria més lògica. Marc no comparteix la nostra lògica: «partir/sortir» és una marca d’èxode. Jesús, que també «s’havia absentat», ara ha «partit d’improvís» d’aquell lloc llunyà per comprovar si els seus deixebles han estat vetllant: «I jo us ho reitero: “Vetlleu!”»

Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] Fins aquí el context anterior de la mini-paràbola que llegirem avui a continuació. Trobant-se Jesús assegut com un mestre a la muntanya de les Oliveres enfront del Temple, quatre del seus deixebles, Pere, Jaume i Joan, d’una banda, i Andreu, de l’altra, li han formulat dues preguntes: «Quan passarà això?» i «Quin serà el senyal que totes aquestes coses estan a punt de complir-se?» (13,3-4). Tenint en compte l’estructura quiàstica que Marc empra sovint, els tres primers li haurien fet la segona pregunta i Jesús l’hauria resposta extensament en primer lloc, no sense advertir-los prèviament: «Estigueu alerta que ningú no us enganyi! Vindran molts, en efecte, en nom meu dient: “Jo Soc”, i enganyaran sobremanera (πολλοῦ Beza | πολλούς Vaticà i resta de mss.)» (13,5-6), mentre que el quart, Andreu, li hauria fet la primera pregunta i ell no li respondrà fins al final. Andreu preguntava: «Quan passarà això?», en referència a la destrucció del Temple (13,2). La resposta de Jesús és lacònica, gairebé una evasiva: «Pel que fa al dia aquell i l’hora, ningú no en sap res, ni els àngels en el cel, ni el Fill, sinó tan sols el Pare.»

[b] El quart Evangeli insistirà en el paper del porter / la portera: Jn 10,3 (el porter de l’atri de les ovelles del Temple); 18,16.17 (la portera de l’atri del summe sacerdot). Lluc en parlarà fent una circumlocució: «Acudí una criada de nom Rosa a respondre» quan Pere trucava a la porta de la comunitat de Maria, la mare de Joan Marc (Ac 12,12-16).

[c] Marc distingeix clarament entre la casa que l’«home» va deixar als seus criats quan s’absentà de «la seva casa» i la que habitarà de nou «el Senyor de la casa/comunitat» quan vindrà d’improvís a trobar els seus deixebles.

[d] La lliçó del Còdex Beza és molt succinta; el text usual, en canvi, va més enllà: «Però el que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: “Vetlleu!”» L’única cosa que han de fer els deixebles és vetllar. Segons Beza, Jesús, «el Senyor», ha assumit personalment el contingut de l’advertiment i els el repeteix: «I jo us ho reitero: “Vetlleu!”»