(004 559 715) Lc 1,26-38 Còdex Beza
1,26 El sisè mes l’àngel Gabriel fou enviat per Déu a una ciutat galilea, 27 a una noia desposada amb un home que tenia per nom Josep,[a] de la casa de David; el nom de la noia era Mariam. 28 En entrar l’àngel on era ella, digué: «Alegra’t, plenament agraciada, el Senyor és amb tu: beneïda ets tu entre les dones!» 29 Ella, però, en sentir això s’esverà i es posà a discórrer en el seu interior quina mena de salutació seria aquella.
29 Li digué l’àngel:
«Deixa de tenir por, Maria,[b] que has trobat gràcia prop de Déu.
31 Doncs mira, concebràs en el teu si i pariràs un fill i li posaràs el nom de Jesús.
32 Aquest serà Gran i s’anomenarà Fill de l’Altíssim,
i el Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare,
33 i regnarà sobre la casa de Jacob per segles i segles
i el seu regnat no tindrà fi.»
34 I Maria digué a l’àngel: «Com es farà això si no conec cap home?» 35 Com a resposta l’àngel li digué:
«L’Esperit Sant sobrevindrà damunt teu,
i la força de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra;[c]
per això també el fill que és a punt de néixer serà anomenat Consagrat,Fill de Déu.
36 I aquí tens Elisabet, la teva parenta, que també ella ha concebut un fill en la seva vellesa, i aquest és el mes sisè per a ella, l’anomenada estèril, 37 atès que no serà impossible cap cosa per a Déu.» 38 I Maria digué: «Heus aquí la serventa del Senyor; que es faci en mi segons la teva paraula!»
I s’apartà d’ella l’àngel.
De Mariam a Maria, canvi de nom motivat per l’anunci de l’àngel Gabriel
L’anunci de la concepció de Jesús està emmarcat pel Còdex Beza amb la menció, en forma de quiasme, «el sisè mes | el mes sisè», i assenyalat amb el canvi de nom de la noia, «Mariam» (forma aramea, nom de la germana d’Aaron, profetessa, Ex 15,20), abans de l’anunciació, pel de «Maria» (forma grecitzada), després de la salutació de l’àngel Gabriel; el text usual llegeix sempre «Mariam»: el canvi de nom indica el canvi profund que ella ha experimentat. Pel que fa al nombre sis, tan recalcat, ens transporta a la primera menció en la Bíblia (Gn 1,31), al sisè dia de la creació de l’home. El nom de Josep, «que tenia per nom», no és un nom propi, sinó un àlies: la intenció de Lluc és connectar-lo amb el patriarca Josep, fill de Jacob, venut com a esclau pels seus germans. D’altra banda, Maria serà qui posarà al seu fill el nom de Jesús, Jahvè salva, per indicació de l’àngel, a diferència de Zacaries, que posà al seu fill el nom de Joan, també per indicació de l’àngel, trencant amb la tradició familiar. Maria pregunta a l’àngel: «Com es farà això si no conec cap home» capaç de donar-me un fill que «serà Gran i s’anomenarà Fill de l’Altíssim?» A Jesús li correspondrà l’herència de David, a través de Josep, però el tron no l’assolirà pel fet de pertànyer a la seva nissaga, sinó per decisió divina: «el Senyor Déu li donarà» (no diu «heretarà») «el tron de David». En la persona de Jesús es complirà la promesa dinàstica (2Sa 7,12), però ell no serà el fill/successor de David (Lc 20,41-44), sinó «el Fill de Déu» (1,35). El contrast entre Maria, una noia jove, tot just desposada, que encara no conviu amb el seu marit, i Elisabet, vella i estèril, és intencionat: les dues dones abracen el passat, envellit i estèril, i el futur, jove i fecund d’Israel, i és que «no hi ha cap cosa impossible per a Déu», quan els humans diem que no hi ha res a fer. Maria s’ha obert plenament a l’escolta de la paraula. L’àngel s’aparta d’ella un cop acomplerta la missió.
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] La fórmula normal emprada per Lluc per a introduir un personatge és «de nom tal». L’emprada aquí, en canvi, és la que designa un pseudònim o àlies. Més endavant, quan Lluc referirà l’ascendència de Jesús, el Còdex Beza dirà: «Anava Jesús a començar a l’edat de trenta anys, quan hom pensava que era fill de Josep, fill de Jacob, fill de Mattan…» (vegeu 3,23ss D). El patriarca Josep, fill de Jacob, és l’ascendent de Josep, marit de Maria.
[b] El Còdex Beza, no així el text usual, juga amb els dos noms de la noia: el narrador, quan la presenta per primera vegada, diu: «el nom de la noia era Mariam»; en canvi, a partir del moment en què l’àngel s’ha adreçat a ella, l’esmentarà sempre pel nom grec «Maria» (1,30.34.38.39.41.46.56; 2,5 .16.19.34). En aquest punt el text usual no és conseqüent.
[c] La consciència humana ha sofert diverses mutacions al llarg de la història. En el temps de Jesús predominava la consciència mítica, mentre que en nosaltres predomina ja la racional o mental. Quan ens apropem a textos com aquest de Lluc, hi projectem, sense adonar-nos-en, les nostres preguntes i explicacions racionals i, en el cas d’avui, diem una barrabassada, com si fos l’Esperit Sant qui va fecundar Maria. El terme escollit per Lluc, «cobrir amb la seva ombra» (episkiazô, fer/projectar ombra sobre algú o alguna cosa) és el mateix que emprarà en l’escena de la Transfiguració (sempre en llenguatge mític) quan «un núvol cobrí amb la seva ombra» Pere, Jaume i Joan perquè poguessin sintonitzar amb la veu de Déu, un cop ja s’hagueren desvetllat (Lc 9,34). El núvol, signe de la presència de Déu, els conferí cobertura; és el mateix «núvol que va cobrir la Tenda del trobament» (Ex 40,34-35 lxx), primera vegada que es presenta aquesta expressió en la Bíblia dels Setanta. Pere, Jaume i Joan s’esporuguiren quan Jesús, Moisès i Elies entraren en el núvol; Maria «s’esverà», peròl’àngel l’assossegà: «Deixa de tenir por, Maria»,i es mostrà plenament disposada a fer la voluntat del Senyor.
