(006 404 717) Lc 2,22-40 Còdex Beza
2,22 Quan es compliren els dies de la purificació de l’infant, d’acord amb la Llei de Moisès, se l’emportaren a Jerosòlima per presentar-lo al Senyor, 23 com està escrit en la Llei del Senyor: «Tot mascle que obre la matriu serà anomenat Consagrat al Senyor», 24 i per oferir un sacrifici, tal com està dit en la Llei del Senyor: «Un parell de tórtores o dos colomins.»
25 Hi havia un home a Jerusalem que tenia per nom Simeó; l’home aquest, just i pietós, estava expectant la consolació d’Israel, i l’Esperit Sant era amb ell. 26 Havia estat, però, avisat en una revelació de l’Esperit Sant que no veuria la mort sense que hagués vist el Messies del Senyor. 27 Inspirat per l’Esperit anà al Temple i, quan els pares hagueren introduït l’infant Jesús, a fi de complir ells, segons el costum de la Llei, el que li concernia, 28 també ell el prengué en els seus braços, beneí Déu i digué:
29 «Ara afranquiràs el teu esclau, Amo,
segons la teva paraula, en pau,
30 perquè els meus ulls han vist la teva salvació,
31 la que havies preparat en presència de tots els pobles:
32 Llum per a revelació
i glòria del teu poble, Israel.»
33 Estava el seu pare, i la mare, meravellant-se pel que es deia sobre ell. 34 Simeó els beneí i digué a Maria, la seva mare: «Mira: aquest ha estat destinat per a ruïna i per a alçament de molts a Israel, com un senyal de contradicció; i a tu mateixa, 35 però, una espasa et traspassarà l’ànima, per tal que es desvelin de molts cors els raonaments.»
36 Anna, una profetessa, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser, també ella era provecta en molts dies i anys; havia viscut set anys amb un home, a partir del seu estat de soltera, 37 i després viuda: en total, vuitanta-quatre anys; no s’apartava del santuari, on retia culte a Déu amb dejunis i oracions de nit i de dia. 38 En aquest precís moment es presentà i es posà a regraciar Déu i a parlar d’ell a tots els qui esperaven el rescat a Jerusalem.
39 Quan hagueren posat fi a tot això, d’acord amb la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, a la seva ciutat, Natzaret, tal com havia estat predit pel profeta: «S’anomenarà Natzoreu.»[a]
40 El noiet Jesús s’enfortia i anava creixent, omplint-se de saviesa, i la gràcia de Déu era en ell.
Zacaries, Anna i el profeta Isaïes parlen de Jesús de Natzaret
A diferència del text usual, on es parla en plural de la purificació «d’ells», de Maria i de l’infant, el Còdex Beza, avalat per les versions antigues en llatí, siríac i copte, parla tan sols de la purificació de l’infant, del rescat que havien de pagar els israelites pels seus primogènits (Ex 13,2.13.15), que, un cop consagrats al Senyor, li pertanyen, com a record de l’alliberament del poble d’Israel de l’esclavitud d’Egipte. Simeó és presentat amb un pseudònim: «Hi havia un home a Jerusalem que tenia per nom Simeó», fent una clara al·lusió al summe sacerdot Simeó, el just, del segle iii-ii aC (cf. Sir 50), que estava expectant la consolació d’Israel i que ara es reactiva. Simeó, que havia estat avisat en una revelació de l’Esperit Sant que no veuria la mort sense haver vist el Messies del Senyor, anà al Temple inspirat per l’Esperit, pren l’infant en els seus braços, i el presenta com el futur salvador d’Israel. Segons Beza, el Càntic de Simeó queda circumscrit a Israel: «Llum per a revelació i glòria dels teu poble, Israel», mentre que tots els altres manuscrits ho amplien a totes les nacions paganes: «Llum que es revela a les nacions i glòria del teu poble, Israel», relacionant-ho amb Is 42,6; 49,6. Lluc reserva la revelació als pagans per al segon volum (cf. Ac 13,47). Adreçant-se a Maria, Simeó li prediu que aquest infant «ha estat destinat per a ruïna i per a alçament de molts a Israel, com un senyal de contradicció», i que a ella una espasa li traspassaria l’ànima. A continuació presenta Anna, una profetessa, que no s’apartava del santuari retent culte amb dejunis i oracions. Tenia 84 anys, 12 septenaris, desglossats en 2 septenaris de soltera, 1 de casada (Israel-Esposa) i 9 de viuda (Israel que s’ha apartat del Senyor): Lluc resumeix en aquesta figura tota la història d’Israel. Seguint de prop Mt 2,23, Lluc-Beza relacionen per simple assonància «Natzaret» amb «Natzoreu».
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] Lluc-Beza (el text alexandrí omet tot aquest incís) relacionen d’alguna manera, per simple assonància «Natzaret» amb «Natzoreu». A diferència de Mateu (2,23) que parla d’una dita dels profetes, en plural, el Còdex Beza fa referència al profeta per excel·lència, sense anomenar-lo («el profeta», en sg. i amb art.). De «Natzaret» hauria derivat el gentilici «Natzarè», natural de Natzaret (cf. Jn 1,45). Lluc, segons el Còdex Beza, empra les formes «Natzarè» i «Natzoreu» en sentits ben diversos: «Natzarè» faria referència a un títol messiànic investit de sentit polític i a les circumstàncies polítiques que envoltaven Natzaret després de la destrucció pels romans de la capital de Galilea, Sèforis, tan propera a aquest llogarret; «Natzoreu» seria igualment un títol messiànic, però sense connotacions negatives. El Còdex Beza és coherent en l’ús d’aquest dos títols ben diferenciats, no així el text alexandrí.
