(006a 457 717a) Mt 2,1-12 Còdex Beza

¹Nascut Jesús a Betlem de Judea,[a] en temps del rei Herodes, heus aquí que uns mags que venien d’Orient es presentaren a Jerosòlima ²dient: «On és el tot just nascut rei dels jueus? Perquè hem vist l’estrella d’ell a l’Orient i hem vingut a adorar-lo.» ³En sentir-ho, el rei Herodes es va contorbar, i amb ell Jerosòlima. ⁴Havent convocat tots els summes sacerdots i lletrats del poble, anava preguntant on havia de néixer el Messies⁵. Ells li digueren: «A Betlem de Judea, perquè així està escrit per mitjà del profeta: “⁶I tu Betlem de Judea, per ventura ets la més petita entre els clans dirigents de Judà; de tu, en efecte, sortirà un cabdill que pasturarà el meu poble Israel.”» ⁷Llavors Herodes cridà en secret els mags i investigà a fons el temps exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella. ⁸Després els envià a Betlem dient-los: «Aneu i indagueu curosament sobre l’infant. Quan l’hàgiu trobat, comuniqueu-m’ho, perquè també jo pugui anar a adorar-lo.» ⁹Ells, després de sentir el rei, es posaren en camí, i heus aquí que l’estrella que havien vist a l’Orient anava davant d’ells, fins que s’aturà damunt l’infant.[b] ¹⁰En veure l’estrella s’ale­graren amb una immensa alegria. ¹¹En entrar a la casa, veieren el nen[c] amb Maria la seva mare i, prostrant-se, l’adoraren; obriren els seus cofres i li oferiren regals: or, encens i mirra. ¹²I, avisats en somnis que no tornessin on era Herodes, per un altre camí es retiraren al seu país.

No ens han ensenyat a interpretar els somnis

Després de ressenyar la genealogia humana de Jesús («Llibre de la generació de Jesús Messies, fill de David, fill d’Abra­ham…», Mt 1,1-17), Mateu ens en presenta una segona, la genealogia del Messies («Tanmateix la generació del Messies fou així…», 1,18-25), amb la qual acobla, mitjançant la repetició iterada de l’expressió «en somnis» (cinc vegades: 1,20; 2,12.13.19.22) i del despertar de la son de Josep (1,24), tant la visita dels mags d’Orient, que llegim avui, com la fugida a Egipte i mort dels innocents (2,13-18) i el retorn d’Egipte i la residència a Natzaret (2,19-23). Amb això sol ja ens indica que no ens ho hem de prendre al peu de la lletra. Més encara, que es tracta d’una ficció destinada a inserir dins la història d’Israel la figura singular d’un Messies que, des dels seus orígens, haurà de refer el mateix camí de l’èxode d’Egipte que havia fet Israel. La majoria de les dades contingudes en els quatre evangelis ens porten a Natzaret com el lloc del naixement de Jesús. Tanmateix, perquè fos creïble, tenint en compte el pes immens de la tradició, Jesús havia de néixer a Betlem, la pàtria de David, de qui seria el successor, el Messies davídic. La vinguda dels mags d’Orient, narrada al començament de l’evangeli, anticipa la missió que Jesús ressuscitat, després de la seva desfeta, encomanarà als Onze deixebles (el suïcidi de Judes comportà la desfeta dels Dotze que havien de representar Israel) d’anar a totes les nacions paganes a predicar-los l’evan­geli (28,18-20). L’adoració dels mags dona acompliment als oracles messiànics sobre l’homenatge de les nacions al Déu d’Israel. El centre del relat l’ocupa l’estrella, una estrella que emprèn un llarg camí d’Orient a Occident, s’atura a Jerusalem, sense entrar-hi, reprèn la marxa avançant davant els mags i que, al final del seu trajecte, «s’aturà damunt l’infant», com precisa el Còdex Beza. L’estrella s’identifica així amb l’infant Jesús, com també formen una unitat indissociable «el nen amb Maria la seva mare».

Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] Mateu dona per fet que Jesús va néixer a Betlem de Judea, sense fornir més explicacions. Ha encapçalat el seu Evangeli amb el «Llibre de la generació de Jesús Messies, fill de David, fill d’Abraham», en total 42 generacions: 14 des d’Abraham fins a David; 14 des de David fins a l’exili de Babilònia; 14 des de l’exili fins al Messies Jesús, quedant en l’aire la 41na generació que culminaria amb el naixement del Messies Jesús en la 42na generació: «… (40na) Jacob engendrà Josep, (41na) amb qui, estant compromesa en matrimoni, la donzella (lit. «noia verge») Maria (42na) va donar a llum el Messies Jesús» (Mt 1,1-17). Tot seguit, però, precisa la manera com tingué lloc la gènesi del Messies: «Tanmateix, la generació del Messies fou d’aquesta manera: i és que, estant compromesa Maria amb en Josep, abans que ells visquessin junts, es trobà encinta per obra de l’Esperit Sant.» Tot aquest relat, farcit amb la repetició iterada «en somnis» (cinc vegades: 1,20; 2,12.13.19.22) i amb el despertar del son de Josep (1,24), finalitzarà a Galilea, establint-se la família de Jesús a Natzaret (1,18–2,23).

[b] «damunt l’infant», Beza i antigues versions llatines; «sobre on es trobava l’infant», la resta de manuscrits.

[c] ton paida, Beza; to paidion, resta de manuscrits.