(009 406 719) Jn 1,35-42 Papir 66

^1,35 L’endemà, Joan es trobava novament allí i dos dels seus deixebles, ³⁶ i havent fixat la mirada en Jesús que es passejava, diu: «Heus aquí l’anyell de Déu que treu el pecat del món.» ³⁷ Els seus dos deixebles el sentiren quan parlava i seguiren Jesús. ³⁸ Jesús es girà  i, en veure que el seguien, els diu: «Què busqueu?» Ells li digueren: «Rabbi (que vol dir «Mestre»), on habites?» ³⁹ Els diu: «Veniu i veureu.» Hi anaren, doncs, i veieren on habitava i es quedaren amb ell el dia aquell. L’hora era metafòricament la desena.

⁴⁰ Andreu era el germà de Simó Pere, un dels dos deixebles que havien sentit Joan i que l’havien seguit. ⁴¹ Aquest troba primerament el seu propi germà, Simó,[a] i li diu: «Hem trobat el Messies» (que vol dir «Ungit»); ⁴² el conduí a Jesús. Havent-se’l mirat fixament, Jesús digué: «Tu ets Simó, el fill de Joan;[b] tu et diràs Cefes»[c] (que vol dir «Pedra»).

Andreu i el Deixeble estimat, de deixebles de Joan a deixebles de Jesús

L’autor de l’escrit conegut com a Evangeli de Joan comença, com escau al que alguns anomenen El llibre dels senyals, amb un Pròleg poètic i, a continuació, amb un relat prosaic, on es descriu la primera setmana de la nova creació. Ens trobem avui en el tercer «L’endemà», dia en què aparegué la terra i el mar en la primera setmana de la creació (Gn 1,9-13). Joan fixa la mirada en Jesús que es passejava per allí i el presenta com l’Anyell de Déu als seus dos deixebles preferits, Andreu i, innominat, el que esdevindrà el Deixeble estimat, passant-los tot seguit a Jesús. «Jesús es gira i, en veure que el segueixen, els diu: “Què busqueu?”» Buscaven on Jesús tenia el seu habitatge. Per tota resposta els diu: «Veniu i veureu.» La primera comunitat estimada de Jesús, «dos deixebles», observen el nou hàbitat de Jesús, després que aquest feu l’experiència de l’Espe­rit, i es queden a viure amb ell «el dia aquell», un dia que cobreix tota la vida pública de Jesús: «L’hora era metafòricament la desena», en referència a la primera aparició d’aquest nombre ordinal en la Bíblia: «el primer dia del mes desè, quan aparegueren els cims de les muntanyes» després del diluvi (Gn 8,5), que correspon al dia tercer de la creació. Andreu va a cercar el seu germà Simó i li comunica la seva nova experiència: «Hem trobat l’Ungit» per Déu, «el Messies». No es constata cap reacció de Simó. Andreu el condueix a Jesús, iniciant la sèrie de voluntaris que portaran a Jesús tota mena de cecs, coixos, sords (en sentit figurat), perquè els alliberi. Jesús se’l mira fixament, com havia fet el Baptista amb ell, si bé ell aleshores «es passejava» pel paradís, mentre que Simó ha hagut de ser «conduït» pel seu germà a Jesús, l’examina a fons i, intuint que seria el líder del grup, li anuncia que serà conegut pel sobrenom de «Cefes» (que vol dir «Pedra»), per la seva duresa en la manera de ser i d’actuar. Jesús no el crida ni es diu de moment que ell el segueixi.

Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] Andreu i Simó són germans de sang, naturals de Cesarea de Filip. L’un, Andreu, fou un dels deixebles preferits que Joan passà directament a Jesús; l’altre, Simó, no anà a Jesús per pròpia iniciativa, sinó «conduït» pel seu germà Andreu. Segons testimoni del Deixeble estimat, Jesús no el cridarà, per primera vegada: «Segueix-me», sinó després de fer-li empassar les tres negacions i, per segona i darrera vegada, amb molt d’èmfasi: «Tu a mi segueix!» (lit.), i no al Deixeble estimat (Jn 21,15-22). No es comprova que l’hagi seguit.

[b] Mateos-Barreto, El Evangelio de Juan, p. 121, sostenen que també Simó hauria estat deixeble de Joan Baptista, si bé com un dissident, per la força de l’article determinat en la dita de Jesús: «Tu ets Simó, el fill de Joan», prenent el terme «fill» en el sentit de deixeble, i no com un patronímic. Aquí el Còdex Beza és lacunar, però en Jn 21,15.16 i 17 es presenta de nou el patronímic «Simó de Joanan», figurant el nom de Joan en grec amb una sola ‘n’, i no amb dues, com és citat per tot el llibre.

[c] Joan, igual que Pau, empra el terme arameu cefes (kepha), peròel tradueix tot seguit al grec per petros, un nom comú que significa «pedra».