(017 414 727) Jn 3,12-21 Còdex Beza[a]

^3,12 Si quan us he parlat de les coses de la terra no creieu, com serà quan us parli de les coses del cel, em creureu? ¹³ Ningú no ha pujat al cel sinó el qui del cel ha baixat, el Fill de l’home. ¹⁴ I, així com Moisès enlairà el serpent en el desert, així cal que sigui enlairat[b] el Fill de l’home, ¹⁵ a fi que tot aquell que li dona l’adhesió tingui vida eterna. ¹⁶ Perquè així Déu mostrà amor al món, fins al punt de donar el Fill unigènit, a fi que tot aquell que li dona l’adhesió no es perdi, sinó que tingui vida eterna. ¹⁷ Perquè Déu no va enviar el seu Fill al món perquè jutgés el món, sinó perquè el món se salvés per mitjà d’ell. ¹⁸ Per això, qui li dona l’adhesió no és jutjat; en canvi,[c] qui no creu, ja ha estat jutjat, perquè no ha cregut en el nom de l’unigènit Fill de Déu. ¹⁹ El judici consisteix en el fet que la Llum ha vingut al món i els homes han preferit la Tenebra a la Llum, perquè les obres seves eren dolentes. ²⁰ Tot el qui obra la maldat odia la Llum i no va cap a la Llum, a fi que no siguin censurades les seves obres per la Llum;[d] ²¹ en canvi, el qui obra la veritat ve cap a la Llum, a fi que les seves obres quedin manifestes, ja que han estat realitzades d’acord amb Déu.

La Llum ha vingut al món i els homes han preferit la Tenebra a la Llum

El passatge que se’ns proposa de comentar comença ja en 3,12: «Si quan us he parlat de les coses de la terra no creieu, com serà quan us parli de les coses del cel, em creureu?», que fa de frontissa entre el Diàleg amb Nicodem, en segona persona del singular («En veritat, en veritat t’ho dic», 3×), i el Monòleg de Jesús, en segona persona del plural, adreçat a la comunitat postpasqual. L’abaixament del Fill de l’home es correspon amb el seu enlairament; el cel d’on ha baixat, amb la creu que li ha servit de grua/elevador, com diu Ignasi de Síria (IEph 9,1). Joan empra la semblança del serpent de bronze que Moisès enlairà en el desert i que procurà vida als qui havien estat mossegats per les serps verinoses, a fi d’expressar el sentit profund de la creu de Jesús que s’ha erigit en estendard i font de vida per a tots els qui li donen la seva adhesió: «Perquè Déu no va enviar el seu Fill al món perquè jutgés el món, sinó perquè el món se salvés per mitjà d’ell. Per això, qui li dona l’adhesió no és jutjat; en canvi, qui no creu, ja ha estat jutjat, perquè no ha cregut en el nom de l’unigènit Fill de Déu.» No hi haurà, doncs, un Judici final, perquè ja ha tingut lloc a la creu: «El judici consisteix en el fet que la Llum ha vingut al món i els homes han preferit la Tenebra a la Llum, perquè les seves obres eren dolentes.» Hi ressonen les paraules del Pròleg: «La Llum brilla en la Tenebra i la Tenebra no l’ha atrapada» (Jn 1,5). Abans de la vinguda de la Llum, «els homes» havien quedat atrapats per tota mena d’ideologies opressores. A Jesús l’han volgut silenciar penjant-lo d’un patíbul, i ara resulta que el fet de «ser enlairat» ha significat ensems la seva mort i la seva exaltació definitiva. Joan situa la resurrecció de Jesús en el moment en què li obriren el costat i en sorgí sang i aigua. Tot aquell «qui obra la veritat ve cap a la Llum, a fi que les seves obres quedin manifestes, ja que han estat realitzades d’acord amb Déu».

Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] El Diàleg de Jesús amb Nicodem acabava amb un plany adreçat a aquest i extensible als fariseus i dirigents jueus representats per ell. En un segon moment, l’autor de l’escrit ho desenvolupa amb una espècie de Monòleg per parlar, no ja de les coses terrestres com havia fet fins ara, sinó de les coses celestes. Els primers vv. 12-13 no figuren en la lectura dominical, que incomprensiblement comença amb una comparació: … I, així com Moisès enlairà el serpent…

[b] Joan empra aquí el verb «enlairar» en veu activa, prenent com a subjecte agent Moisès, i «enlairar-se», en veu passiva, sense explicitar-ne l’agent; aquests foren materialment els soldats romans que alçaren la creu, però en el fons fou Déu mateix qui l’exaltà (passiu diví), on l’impersonal «cal» indica que forma part del pla diví. La mateixa expressió es presenta en Jn 12,32.34, en boca de Jesús, primerament: «i jo, quan sigui enlai­rat de la terra, a tots els atrauré cap a mi», i tot seguit en boca de la multitud preguntant a Jesús: «i com és que dius tu que “Cal el Fill de l’home sigui enlairat”?». Lluc l’emprarà en el mateix sentit en Ac 2,33 i 5,31.

[c] + de, «en canvi», Papirs 33, 63, 66, 75, molts mss. uncials i cursius, antigues versions llatines, siría­ques i coptes, així com Ireneu; llacuna en el Còdex Beza. D’aquí la meva traducció «Per això… en canvi».

[d] + hoti ponera estin, «pel fet de ser dolentes», Papir 66 i diversos mss. uncials i cursius, antigues versions llatines i Ireneu; llacuna en el Còdex Beza.