(018 415 728) Jn 12,20-33 Còdex Beza
12,20 Hi havia també[a]certs grecs entre els qui havien pujat a adorar amb motiu de la festa. 21 Aquests anaren a trobar en Felip[b], el de Betsaida de Galilea, i li demanaren dient: «Senyor, volem veure Jesús.» 22 Va Felip i ho diu a l’Andreu; al seu torn, l’Andreu[c] i Felip ho diuen a Jesús. 23 Jesús els respongué dient: «Ha arribat l’hora que el Fill de l’home sigui glorificat. 24 En veritat, en veritat us dic: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell sol; perὸ si mor, porta molt de fruit. 25 El qui estima la seva vida, la perdrà; i el qui desestima la seva vida en aquest món, la guardarà per a una vida eterna. 26 Si algú em serveix, que em segueixi, i allà on Jo soc, també hi serà el meu servent. Si algú em serveix, el Pare l’honrarà.
27 Ara la meva vida està torbada, i què diré? Pare, salva’m d’aquesta hora? Però, si per això he vingut a aquesta hora. 28 Pare, glorifica el teu nom amb la glòria que tenia al costat teu abans que es formés el món.[d]» I ressonà una veu des del cel dient: «T’he glorificat i de nou et glorificaré.» 29 La multitud que era allí, en sentir-ho, anava dient: «S’ha produït un tro!»[e]; altres deien: «Un àngel li ha parlat.» 30 Respongué Jesús i digué: «Aquesta veu no ha vingut per mi sinó per vosaltres. 31 Ara és el judici del món, ara el príncep d’aquest món serà llançat fora. 32 I jo, quan sigui enlairat des de la terra, ho atrauré tot cap a mi.» 33 (Deia això indicant de quina mort havia de morir.)[f]
Uns pagans han pujat a adorar per la festa de Pasqua
Entre els milers i milers de pelegrins que pujaven a Jerusalem per la festa de Pasqua, Joan destaca que «hi havia també certs grecs»: representen un grup de pagans de parla grega que, conscients que havia irromput l’era messiànica, han pujat també ells a Jerusalem per adorar Déu en el Temple, com havien predit els profetes que tindria lloc a la fi del temps. És molt indicatiu que vagin a trobar Felip i que aquest ho comuniqui a Andreu (ambdós noms són grecs). Felip i Andreu representen, al seu torn, el sector més obert dels deixebles de Jesús. Quan li ho comuniquen, Jesús exclama: «Ha arribat l’hora que el Fill de l’home sigui glorificat. En veritat, en veritat us dic: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell sol; perὸ si mor, porta molt de fruit»: sap que la seva vida està en perill i, per experiències viscudes, que la seva serà una mort violenta, però els fruits que en resultaran seran molt abundants. Jesús parla en representació de la humanitat sofrent, en la seva qualitat de «Fill de l´home», i és conscient que serà «glorificat» quan serà «enlairat des de la terra», una clara al·lusió a la seva mort en creu; però també té plena consciència de la seva filiació divina que vol compartir amb els seus seguidors: «Si algú em serveix, que em segueixi, i allà on Jo soc, també hi serà el meu servent», identificant-se amb el nom impronunciable de Déu, «Jo soc», i demanant-li confiadament: «Pare, glorifica el teu nom amb la glòria que tenia al costat teu abans que es formés el món.» La Veu que ressona del cel ho certifica: «T’he glorificat i de nou et glorificaré.» Els grecs allí presents han fet una fortíssima experiència, però són incapaços d’interpretar-la («un tro», «un àngel»). Jesús n’aclareix el sentit i l’abast: «Aquesta veu no ha vingut per mi sinó per vosaltres.» La seva mort violenta suposarà «el judici del món», moment en què «el príncep d’aquest món serà llançat fora», un judici que es va actualitzant en el nostre present.
Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] Tan sols els còdexs Beza i Corideti conserven aquest adverbi, no enregistrat en les edicions crítiques modernes, un adverbi que recalca que, entre els qui pujaren a Jerusalem amb motiu de la festa, hi havia també «certs grecs», una manera de designar un grup de pagans que havien pujat a adorar per la Pasqua en el Temple de Jerusalem.
[b] L’article anteposat al nom de Felip, conservat tan sols pels còdexs Beza i Wasingtonià, indica que Felip, a qui acudeixen aquests pagans, ja els era ben conegut. De fet, Betsaida de Galilea era una ciutat fronterera amb el món pagà.
[c] L’article anteposat al nom d’Andreu i no davant de Felip indica que Andreu i Felip formen una comunitat ben travada. A més, en precisar abans al seu torn posa en estreta relació el que ha fet Felip amb el que faran aquests dos, encadenant els dos moments.
[d] El v. 28b tan sols figura en el Còdex Beza. El mateix escriptor se’n servirà en una ulterior edició en Jn 17,5: «I ara glorifica’m tu, Pare, vora teu amb la glòria que tenia al costat teu abans que es formés el món.» La llarga pregària de Jesús del cap. 17 repeteix molts temes que el mateix escriptor ja havia apuntat anteriorment.
[e] Els text usual ho posa en discurs indirecte, perdent així molta força: «anaven dient que s’havia sentit un tro».
[f] Glossa afegida posteriorment.
