(023 420 733) Jn 10,11-18 Còdex Beza

^10,11 Jo soc el pastor que és bo. El pastor que és bo dona la seva vida per les ovelles; ¹² en canvi, el mercenari, que no és pastor, a qui no pertanyen les ovelles, veu venir el llop, abandona les ovelles i fuig —i el llop en fa presa i les dispersa—, ¹³ perquè és un mercenari i no li importen gens les ovelles.

¹⁴ Jo soc el pastor bo i conec les meves, i les meves em coneixen a mi, ¹⁵ tal com el Pare em coneix i també jo conec el Pare i dono[a] la vida per les ovelles. ¹⁶ Però tinc també altres ovelles que no són d’aquest atri[b]: també aquestes cal que jo les condueixi, i escoltaran la meva veu: formaran un sol ramat, un sol pastor.

¹⁷ Per això m’ama el Pare, perquè jo immolo la meva vida, a fi de prendre-la de nou. ¹⁸ Ningú no me la pren.[c] Tinc autoritat per a immolar-la i tinc autoritat per a prendre-la de nou. Aquest és el manament que vaig rebre de part del Pare.

El pastor que és bo dona la seva vida per les ovelles

Per a comprendre el passatge que comentarem avui cal llegir abans la paràbola del pastor que Jesús havia proposat als fariseus, mentre que aquests no volgueren comprendre de què els parlava (Jn 10,1-6). La Porta Ovellera era la porta que es trobava al nord del Temple per on introduïen les ovelles. Jesús s’ha constituït en «la porta de les ovelles» i titlla tots els qui han vingut abans d’ell de «lladres i saltejadors», ja que «el porter» que guardava les ovelles no els havia deixat entrar i, per aprofitar-se’n, «havien pujat per un altre indret» tot escalant. Solament és pastor de les ovelles el qui entra per la porta, un cop «el porter» ja n’ha comprovat les bones inten­cions. S’entén aleshores l’ex­pressió emfàtica: «Jo soc el pastor que és bo»; els altres pastors eren uns mercenaris, a qui no els importava res de les ovelles: l’única cosa que els importava era destinar-les als sacrificis pasquals. Jesús hi ha entrat disposat a donar-ho tot, fins immolant la pròpia vida, per alliberar les ovelles de «l’atri» del Temple on les tenien retingudes. El Còdex Beza fa una subtil distinció entre «donar la vida per les ovelles» i «immolar-se» per elles. Ell s’ha donat del tot durant els tres o quatre anys de vida pública intentant conèixer personalment les ovelles i que les ovelles el coneguin a ell, exactament com el Pare el coneix i ell coneix el Pare. Es tracta d’un coneixement que prové de l’experiència i de l’amor que els manifesta. S’ha presentat a l’«atri de les ovelles» i les ha cridades pel seu nom, i aquestes han reconegut la seva veu; les ha tretes fora del recinte i les ovelles han seguit darrere d’ell. Això li ha costat la vida. Fins ara ha parlat de les ovelles d’Israel, però —diu— «tinc també altres ovelles que no són d’aquest atri», les moltes ovelles que conformen les nacions paganes: «també aquestes cal que jo les condueixi, i escoltaran la meva veu». Les unes i les altres conformen així «un sol ramat» universal, amb «un sol pastor».

Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] El Còdex Beza empra dues vegades el verb «donar»: «la seva vida dona per les ovelles… i la vida dono per les ovelles», i, més endavant, ho matisa canviant-ho dues vegades pel verb «immolar»: «jo immolo la meva vida… Tinc autoritat per a immolar-la i tinc autoritat per a prendre-la de nou». El text alexandrí utilitza, en canvi, sempre, i per cert cinc vegades, el verb «immolar»: «la seva vida immola per les ovelles… i la meva vida immolo per les ovelles», primerament, «jo immolo la meva vida… jo immolo la meva vida lliurement (només en el text alexandrí)… Tinc autoritat per a immolar-la i tinc autoritat per a recobrar-la», emfatitzant així el tema de la immolació d’un mateix. Beza, en canvi, distingeix entre «donar la vida», molt més ampli que «immolar-la», no centrant-ho tot en la immolació d’un mateix. Els traductors no distingeixen entre «donar» i «immolar».

[b] El terme tècnic «atri» (aulê) es predica en l’escrit de Joan de «l’atri de les ovelles» (Jn 10,1) i de «les altres ovelles que no són d’aquest atri» (10,16), en referència a una dependència del Temple i de «l’atri del summe sacerdot» (18,15) Annàs, on Jesús fou interrogat.

[c] El text alexandrí hi afegeix: «(Ningú no me l’ha presa), sinó que la immolo jo lliurement.»