(024 421 734) Jn 15,1-8 Còdex Beza

^15,1 Jo soc el cep veritable i el meu Pare és agricultor.[a] ² Tot sarment que en mi no porta fruit, el talla, i tot el que és portador de fruit, el poda perquè porti més fruit. ³ Vosaltres ja esteu nets[b] gràcies a la Paraula que us he proclamat. ⁴ Resteu en mi i jo en vosaltres: així com el sarment no podria donar fruit per si mateix si no restés en el cep, així tampoc vosaltres si no restéssiu en mi. ⁵ Jo soc, en efecte, el cep, vosaltres els sarments. El qui resta en mi, i jo en ell, aquest porta molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer-ho. ⁶ Si algú no resta en mi, serà llençat fora com el sarment i s’assecarà; apleguen el sarment i el tiren al foc, i crema. ⁷ En canvi, si restéssiu en mi i les meves paraules restessin en vosaltres, allò que vulgueu, demaneu-ho, i es complirà. ⁸ En això el meu Pare serà glorificat, que porteu molt de fruit i esdevingueu deixebles meus.[c]

Jo soc el cep veritable i vosaltres els sarments

El passatge que comentem aquest cinquè diumenge de Pasqua ens situa en plena naturalesa. Jesús empra uns termes que són molt familiars a tots els qui habitem a la conca mediterrània. De petit, quan es llegia a missa aquest passatge, ja em preguntava quina diferència hi havia entre el cep i els sarments: estan tan íntimament units que se’m feia difícil concebre’ls per separat. El cep és la soca de la vinya, amb les arrels; els sarments són les seves branques. Jesús assumeix el títol diví impronunciable per als jueus: «Jo soc el cep veritable i el meu Pare és agricultor.» El Pare de Jesús treballa la terra que va crear, com ho fa un «agricultor». He conservat el terme genèric perquè no es perdi la connexió amb la terra. Com un bon vinyataire, el Pare de Jesús «talla tot sarment que no porta fruit en ell», en Jesús, i «poda», en el seu temps, tot aquell serment «que és portador de fruit perquè porti més fruit». D’aquí que Jesús pugui dir als seus deixebles: «Vosaltres ja esteu nets gràcies a la Paraula que us he proclamat.» El Pare s’ha servit del missatge de Jesús per a fer neteja. Tot seguit Jesús invita els seus deixebles de forma imperativa: «Resteu en mi i jo en vosaltres», i ho motiva seguidament recolzant-se en la paràbola: «així com el sarment no podria donar fruit per si mateix si no restés en el cep, així tampoc vosaltres si no restéssiu en mi». A continuació en dona l’explicació: «Jo soc, en efecte, el cep, vosaltres els sarments.» Només hi ha dues opcions possibles. En positiu: «El qui resta en mi, i jo en ell, aquest porta molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer-ho.» En negatiu: «Si algú no resta en mi, serà llençat fora, com el sarment, i s’asse­carà; apleguen el sarment i el tiren al foc, i crema.» Jesús i el seu Pare deixen que la feina bruta la facin les circumstàncies i els homes. Els bons deixebles tenen la confiança que es complirà tot allò que volen i demanin. Els fruits que vagin aportant redundaran en glòria de Déu.

Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] Llevat dels còdexs Beza i Sangallensis, tots els altres manuscrits retenen l’article davant geôrgos, «agricultor» (persona que treballa la terra), d’on, pel context, «vinyater/viticultor» (persona que conrea la vinya).

[b] El mateix mot grec, kathairei/katharos, designa la poda i la puresa. Vegeu Jn 13,10: «El qui s’ha banyat, no té necessitat de rentar-se el cap, sinó els peus tan sols, perquè està net del tot, i vosaltres esteu nets, però no tots».

[c] Jesús havia manifestat ja aquest desig als seus deixebles en la primera part del Discurs de comiat: «I tot allò que demanéssiu en el meu nom, jo ho faré, a fi que sigui glorificat el Pare en el Fill. Tot el que demanéssiu en el meu nom, ho faré jo» (Jn 14,13-14); més tard, en vista de la incomprensió dels seus deixebles, tindrà necessitat d’insistir-hi en els mateixos termes: «No sou vosaltres els qui m’heu escollit, soc jo qui us vaig escollir i us vaig destinar perquè us n’aneu vosaltres i porteu fruit, i que el vostre fruit resti, a fi que tot allò que demanéssiu al Pare en el meu nom, ell us ho concedeixi» (15,16); finalment, en l’anome­nada «Oració sacerdotal», ho recalcarà encara: «En veritat, en veritat us dic, si demanéssiu quelcom al Pare en el meu nom, us ho concedirà. Fins al moment present no heu demanat res en el meu nom: demaneu i rebreu, a fi que la vostra alegria sigui completa» (16,23-24).