(030 427 740) Mc 3,20-35 Còdex Beza

^3,20 Entren[a] a casa i la multitud es reuneix de nou fins al punt de no poder ni tan sols pans menjar.[b] ²¹ Quan els lletrats i els altres dirigents sentiren parlar d’ell,[c] sortiren per arrestar-lo, ja que deien que els havia tret fora de si.[d]

²² Llavors els lletrats —els qui havien baixat de Jerosòlima— anaven repetint: «Està posseït per Beel­zebul!», i: «Amb el poder del príncep dels dimonis expulsa els dimonis!» ²³ Havent-los convocat, servint-se de semblances el Senyor Jesús[e] els anava dient: «Com pot ser que Satanàs hagi expulsat Satanàs?; ²⁴ i si un regne es divideix internament, no pot mantenir-se dempeus el regne aquell; ²⁵ i si una comunitat es divideix internament, no pot la comunitat aquella restar dempeus. ²⁶ Si, doncs, Satanàs expulsa Satanàs, ha quedat dividit internament,[f] no pot mantenir-se dempeus el seu regne; al contrari, ha arribat la seva fi.[g] ²⁷ Ningú no pot arrabassar els béns del poderós, havent entrat en la seva comunitat, si primerament no ha lligat el poderós; llavors ja pot saquejar la seva comunitat.

²⁸ En veritat us dic que tot se’ls perdonarà, als fills dels homes, les ofenses i blasfèmies, tot el que hagin proferit blasfemant; ²⁹ però si algú, sigui qui sigui, blasfema contra l’Esperit Sant, no té perdó; al contrari, serà culpable d’un delicte permanent.» ³⁰ És que anaven dient que estava posseït per un esperit immund. 

³¹ Arriba aleshores la seva mare i els seus germans i, de fora estant, envien uns missatgers perquè el facin venir. ³² Estava ell assegut prop de la multitud quan venen i li diuen: «Heus aquí que la teva mare i els teus germans i les teves germanes són aquí fora i et busquen.» ³³ Els respongué dient: «Qui és la meva mare i els meus germans?» ³⁴ Llavors, havent passejat la mirada pels qui estaven asseguts fent rotlle, diu: «Heus aquí la meva mare i els meus germans, ³⁵ perquè qualsevol que realitzi el designi de Déu, aquest és germà meu i germana i mare.»

Foren els parents de Jesús els qui deien que estava fora de si?

Una variant del Còdex Beza (text en cursiva), avalada per totes les antigues versions llatines (Ítala), molt anteriors a la Vulgata de Jeroni, no permet d’interpretar Mc 3,20 en un to tan negatiu com trobem en el text usual referit als familiars de Jesús: «Quan ho sentiren els seus parents, sortiren amb intenció de detenir-lo (lit. «arrestar-lo»), ja que deien que estava fora de si.» Segons Beza, en canvi, «els lletrats i els restants» dirigents jueus, en assabentar-se que Jesús, amb l’elecció dels Dotze (Mc 3,13-19), havia desafiat la institució religiosa de Jerusalem, baixaren a Galilea «per arrestar-lo, ja que deien que els havia tret fora de si».

No té res d’estrany que, en la continuació del text, els lletrats vinguts de Jerusalem vagin propalant que «estava posseït per Beelzebul». Els lletrats, els teòlegs del temps de Jesús, l’han titllat d’actuar posseït pel dimoni: «Amb el poder del príncep dels dimonis expulsa els dimonis!» En la seva rèplica, Jesús posa en el mateix nivell les divisions internes que es produeixen a l’interior d’un regne, d’una comunitat o del mateix Satanàs, i conclou: «Si, doncs, Satanàs expulsa Satanàs, ha quedat dividit internament, no pot mantenir-se dempeus el seu regne; al contrari, li ha arribat la fi.» La manera d’argumentar dels lletrats és de per si «una blasfèmia contra l’Esperit Sant», ja que s’han valgut del nom i de la força de Déu per a desacreditar-lo.

Tot seguit, en un altre camp, l’evangelista refereix la reacció dels familiars propers a Jesús a l’elecció dels Dotze que ell acabava de fer amb vista a Israel. Mostren el seu profund desacord, situant-se ostentosament «fora» de la casa on ell estava ensenyant a la multitud (3,20.32) i fent-lo cridar: «Heus aquí que la teva mare, els teus germans i les teves germanes són aquí fora i et busquen.» Jesús no es deixa intimidar: «Qui és la meva mare i els meus germans?… Qualsevol que realitzi el designi de Déu, aquest és germà meu i germana i mare.»

Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] «I entren a casa», Beza; «I arriben a casa», Alexandrí i el palimpsest reescrit d’Efrem, entre molts altres; «I arriba a casa», Vaticà, Sinaític i Washingtonià, i alguns altres. En el primer cas, els qui prenen la iniciativa d’entrar a la «casa», sense article en gairebé tots els manuscrits, són els Dotze que Jesús acaba d’elegir, i aquesta «casa» no és altra que la casa d’Israel. En el segon cas, no es diu que «entren» sinó que hi «arriben», amb connotacions semblants. En el tercer cas, es diu en singular que és Jesús qui hi «arriba». El Còdex Beza és l’únic que conserva el tenor original del passatge: tot just elegits, els Dotze es presenten a la casa d’Israel de la qual pretenen de tenir la representació. «La multitud», amb article, és la dels qui abans havien acudit a Jesús procedents de Galilea, de Judea, de Jerusalem, d’Idumea i de l’altra banda del Jordà (3,7-8).

[b] «de no poder ells ni tan sols menjar pa», Vaticà, Sinaític i la resta, referint-se als Dotze i subratllant el fet de «menjar»; «de no poder ni tan sols pans menjar», Beza, englobant-los tots, Jesús exclòs, amb l’accent posat sobre els «pans», l’ensenyament que Jesús els volia impartir.

[c] Pel context anterior (Mc 3,13-19) es dedueix que els dirigents jueus s’havien alarmat quan arribaren notícies a les seves orelles que Jesús havia elegit Dotze líders perquè representessin les dotze tribus d’Israel i, decidits a evitar-ho, havien baixat de Jerusalem per arrestar-lo, a fi d’estroncar de soca-rel que dugués a terme el seu arriscat projecte. El Còdex Vaticà, en canvi, i la resta de manuscriuts llegeixen altrament: «Quan ho sentiren els seus parents», reduint-ho a una qüestió familiar, conscients que Jesús, amb l’elecció dels Dotze, havia perdut el seny, «sortiren per detenir-lo, ja que deien que estava fora de si».

[d] Segons el text usual, foren els parents de Jesús els qui anaven dient que «estava fora de si», és a dir, que era boig; segons el Còdex Beza, en canvi, són els lletrats i els altres dirigents jueus els qui anaven propalant que «els havia tret fora de si» o que els embogia amb la seva decisió.

[e] Segons el Vaticà i la majoria de manuscrits no s’explicita que sigui Jesús qui els convocà i qui replicà als insults dels lletrats. No era necessari explicitar-ho. Alguns manuscrits importants, entre ells el Coridethi, expliciten el nom amb l’article, «en Jesús», conferint-li molt d’èmfasi. El Beza, i només aquest, conserva una lliçó molt singular: «el Senyor Jesús». Es tracta clarament d’un títol que s’aplicà al Senyor Jesús ressuscitat: Mc 16,19 (conclusió llarga!); Lc 24,3 (om. D it); Ac 1,21; 4,33; 7,59 (en boca d’Esteve); 8,16; 11,17.20; 15,11; 16,31; 19,5.13.17; 20,21.24.35; 21,13; 28,31. Marc-Beza contraposa la «senyoria» de Jesús a la pretesa senyoria d’«el príncep dels dimonis, Beel­zebul».

[f] ἐὰν ὁ Σατανᾶς Σατανᾶν ἐκβάλλει μεμέρισται ἐφ’ἑαυτόν D: en el precís moment en què Satanàs hagi expulsat Satanàs —recalca Jesús-Beza—, ha quedat definitivament dividit (força del perfet grec) contra si mateix, és a dir, internament, cosa que s’hauria produït si Jesús hagués expulsat els dimonis amb el poder de Satanàs, com pretenien els lletrats. 

[g] Tan sols Beza reté l’article τὸ τέλος, «la seva fi», i no la fi en general. De moment encara continuarà actuant a través dels posseïts per les seves ideologies destructives.