Tenint en compte que la missa vespertina d’aquell diumenge coincidirà aquest any amb la vigília de la nativitat de Joan Baptista i tenint present que tant Joan Baptista com Jesús són els dos únics personatges dels quals se celebra la nativitat, he resolt canviar de terç i comentar avui.

El Naixement de Joan Baptista // Lc 1,57-66.80 Còdex Beza

(032 429 742) Lc 1,57-66.80 Còdex Beza

^1,57 A Elisabeth se li complí el temps de donar a llum, i va parir un fill. ⁵⁸ Sentiren a dir els veïns i parents seus que el Senyor havia magnificat el seu amor envers ella i es congratulaven amb ella.

⁵⁹ Succeí que, el dia vuitè, vingueren a circumcidar l’infant i volien posar-li el nom del seu pare, Zacaries. ⁶⁰ Reaccionà la seva mare i digué: «No! S’ha de dir pel seu nom, Joan!»[a] ⁶¹ Li replicaren: «No hi ha ningú en la teva parentela que porti aquest nom.» ⁶² Tanmateix, feien senyes al seu pare com volia que fos anomenat. Demanà una pissarra i escriví: «Joan és el seu nom.» A l’instant es destravà la seva llengua, i tots van quedar sorpresos. ⁶⁴ S’obrí, aleshores, la seva boca, i es va posar a parlar beneint Déu. ⁶⁵ S’apoderà una gran por de tots els qui eren veïns d’ell, i per l’entera serralada de Judea es parlava de totes aquestes coses. ⁶⁶ I ho guardaven, tots els qui ho sentien, en els seus cors preguntant-se: «Què serà, doncs, aquest infant, atès que la mà del Senyor és amb ell?»…[b]

^1,80 L’infant s’enfortia en l’esperit; vivia en paratges deserts, fins al dia de la seva manifestació davant d’Israel.

A l’instant es destravà la llengua de Zacaries

A diferència de Maria i Josep, dos jovencíssims esposos, Zacaries i Elisabet eren ja vells quan l’àngel Gabriel anuncià a Zacaries que la seva dona pariria un fill i que ell li posaria el nom de Joan; però es va quedar mut perquè no cregué l’anunci de l’àngel. Vuit dies després que Elisabet hagués donat a llum el seu fill, en el moment de circumcidar-lo, li volgueren posar el nom del seu pare, Zacaries, però Elisabet reaccionà secament: «No!, s’ha de dir pel seu nom, Joan!» Li replicaren que ningú de la seva parentela no portava aquest nom. Llavors, fent senyes, preguntaren a Zacaries com volia que s’anomenés. Demanà una pissarra i escriví: «Joan és el seu nom.» Tots tres, l’àngel Gabriel, i la parella Elisabet i Zacaries, un cop s’hagueren omplert d’Esperit Sant, coincideixen a posar-li el nom de Joan. «A l’instant es destravà la seva llengua, i tots van quedar sorpresos. S’obrí, aleshores, la seva boca, i es va posar a parlar beneint Déu.» Zacaries i Elisabet, d’edat avançada, l’un, i estèril, l’altra, representen l’Israel envellit i infructífer que, en assemblea, estava pregant en el Temple a l’hora d’oferir l’encens, esperant que una intervenció divina, a base de senyals espectaculars, salvaria el seu poble. Ni el culte ni l’observança de la Llei no li havien procurat la fe. Zacaries, en el Benedictus, parla d’una salvació nacional de les mans dels enemics, els pagans. L’efecte de la salvació seria el culte veritable, com escau a un sacerdot i bon observant de la Llei. La resposta a la pregunta que tothom es formulava: «Què serà, doncs, aquest infant, atès que la mà del Senyor és amb ell?», la trobem en la part final del càntic: «I tu, infant, seràs anomenat Profeta de l’Altíssim, perquè t’avançaràs davant la faç del Senyor per preparar els seus camins.» En el colofó se’ns parla del creixement i enfortiment de l’infant i s’apunta ja la seva adolescència i maduresa: «Vivia en paratges deserts fins al dia de la seva manifestació davant d’Israel.»

Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

Naixement de Joan Baptista

Diumenge XII de durant l’any // Mc 4,35-41 Còdex Beza

[a] La primera menció del nom de Ἰωάνης Β* | Ἰωάννης Α en la Bíblia dels Setanta es presenta per primer cop en el llibre d’Esdres, 8,38 (41), en la llista dels caps de llinatge que van acompanyar Esdres quan tornaren de Babilò­nia.

[b] El passatge prossegueix encara: «I Zacaries, el seu pare, s’omplí d’Esperit Sant i digué: “Beneït sigui el Senyor Déu d’Israel, perquè ha visitat i ha aconseguit el rescat del seu poble; ha suscitat una força salvadora a la casa de David, el seu servent, tal com havia anunciat per boca dels seus sants profetes, que han existit des de sempre: que ens salvaria de mans dels nostres enemics i de tots els qui ens odien i que es mostrarà així misericordiós envers els nostres pares, recordant-se de la seva santa aliança, jurament que jurà a Abraham, el nostre pare, de concedir-nos que, sense por, alliberats de les mans dels nostres enemics, li donem culte amb santedat i justícia, a la seva presència, tots els nostres dies. I tu, a més, infant, seràs anomenat Profeta de l’Altíssim, car t’avançaràs davant la faç del Senyor per preparar els seus camins: a fi de donar a conèixer la salvació al seu poble mitjançant el perdó dels seus pecats per les entranyes de misericòrdia del nostre Déu, en virtut de les quals ens ha visitat un astre que surt de l’altura; a fi de fer aparèixer la llum als qui en tenebra i ombra de mort estan asseguts; a fi de dirigir rectament els nostres passos pel camí de la pau”» (1,67-79).