Festa Jesús Rei
(34 0025) Lc 23,32-43 Còdex Beza
Portaven també altres dos sediciosos perquè fossin executats amb ell. Quan arribaren al lloc anomenat La Calavera, allí el van crucificar alhora que els sediciosos, l’un a la dreta, l’altre a l’esquerra.[i] Es repartien entre ells els seus vestits tirant els daus. S’havia situat el poble per veure-ho. Es mofaven d’ell i li anaven dient:[ii] «D’altres n’has salvat, salva’t a tu mateix, si Fill ets de Déu, si ets el Messies, l’Elegit.»[iii] L’escarnien també els soldats acostant-se-li; a més, li oferien vinagre dient: «Salut, Rei dels jueus!», després que li hagueren cenyit també una corona d’espines.[iv] Hi havia també la inscripció que tenia inscrita sobre d’ell en lletres gregues, romanes, hebrees: «el rei dels jueus és aquest.»[v] Un dels sediciosos l’injuriava.[vi] L’altre, però, reaccionà i es posà a conjurar-lo dient: «És que no tens tu temor de Déu, tu que et trobes en la mateixa condemna en què estem involucrats també nosaltres? I nosaltres per cert justament, car el càstig merescut pel que havíem fet estem rebent; aquest, en canvi, no ha fet res de dolent.» I girant-se cap al Senyor li digué: «Recorda’t de mi, el dia de la teva vinguda.» Jesús, en resposta, digué al qui feia aquell retret: «Coratge! Avui estaràs amb mi en el paradís.»[vii]
«Coratge!, avui estaràs amb mi en el paradís»
Ens trobem en «el lloc anomenat La Calavera», no en el Lloc on s’esperava que es manifestés el Messies, en el Temple, on crucificaren Jesús «alhora que altres dos sediciosos». Tres són un conjunt de crucificats, amb Jesús com a culpable de la sedició, segons resa la sentència dictada pels romans. El poble d’Israel s’havia situat al lluny per veure l’espectacle. Es mofaven del Messies, l’Elegit, penjat d’un patíbul. Els soldats l’escarnien: «”Salut, Rei dels jueus!”, després que li hagueren cenyit una corona d’espines.» La causa de la seva condemna estava escrita en el rètol en grec, llatí i arameu: «el rei dels jueus és aquest.» Fins aquí l’espectacle que no ha parat mai de ser representat pel nou poble de Déu, situat també al bell lluny. Els focus convergeixen ara en els dos sediciosos. L’un l’injuria per considerar-lo el responsable de la sedició. L’altre reacciona i es posa a conjurar-lo: «És que no tens tu temor de Déu, tu que et trobes en la mateixa condemna en què estem involucrats també nosaltres?» Són dos dels molts deixebles que s’havien distanciat de Jesús perquè no compartien el seu pacifisme i, ara, un d’ells reconeix públicament que Jesús «no ha fet res de dolent», no ha estat ell el promotor de la sedició. «I girant-se cap al Senyor li digué: “Recorda’t de mi, el dia de la teva vinguda.”» Esperava encara una intervenció espectacular de Déu que alliberés el seu Messies i els salvés també a ells, però no en to de mofa com l’escarnien els dirigents? Jesús, en resposta, digué al qui feia aquell retret: «Coratge! Avui estaràs amb mi en el paradís.» El «retret» del «bon lladre» ha consistit, segons Beza, en el conjur que ha llançat al qui injuriava Jesús (Vv. 39-40). Jesús encoratja al deixeble que s’ha penedit i li assegura que «avui», en el present de Déu, estarà en companyia d’ell «en el paradís». El contrast no podia ser més dur: del Gòlgota al Paradís dels primers pares. Jesús ens n’ha obert la Porta en el Lloc més inesperat.
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[i] Molts manuscrits, entre els quals el Codex Sinaític, afegeixen aquí el v. 34a: «Jesús, però, deia: “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan”», una glossa inspirada probablement en Ac 3,17 (7,60). Nestle-Aland la posen entre claudàtors dobles per considerar que aquest passatge no pertany al text original.
[ii] Segons el text alexandrí, foren «també els dirigents» els qui proferien aquest retret.
[iii] El Còdex Vaticà ho diu diversament: «que se salvi ell mateix, si és ell el Messies, de Déu, l’Elegit.»
[iv] L’escarni dels soldats no és tan categòric en el Vaticà i molts altres còdexs: «Si ets el Rei dels jueus, salva’t a tu mateix», ometent a més la referència a la coronació d’espines.
[v]S’inspira Lluc-Beza en Jn 19,19? La redacció de Joan és significativament diferent: «Pilat féu escriure també un rètol i el posà sobre la creu: “jesús el natzoreu, el rei dels jueus” […] i estava escrit en hebreu, romà, grec.» La redacció de la inscripció és més simple també en el Vaticà i alguns altres còdexs: «Hi havia també una inscripció damunt d’ell: “el rei dels jueus (és) aquest”.»
[vi] El text alexandrí explicita el contingut de la injúria: «dient: “No ets tu el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres!”».
[vii] El contingut dels vv. 42-43 és força diferent en el text alexandrí (amb algunes lliçons variants): «i anava dient: “Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu regne.” I (Jesús) li digué: “T’ho asseguro: avui estaràs amb mi en el paradís.”»
