Mt 2,13-15.19-23 Còdex Beza

^2,13 Quan els mags s’hagueren retirat, heus aquí que l’àngel del Senyor s’apareix en somnis a Josep dient: «Lleva’t, pren el noi[a] i la seva mare, i fuig a Egipte i queda-t’hi fins que t’ho digui jo, perquè Herodes buscarà el noi per matar-lo. ¹⁴ Havent-se desvetllat, prengué el noi i la seva mare de nit i se n’anà cap a Egipte ¹⁵ i s’hi va quedar fins a la mort d’Herodes, a fi que es complís allò dit pel Senyor per mitjà del profeta: «D’Egipte vaig cridar el meu fill»… ¹⁹ Mort Herodes, heus aquí que l’àngel del Senyor s’apareix en somnis a Josep a Egipte ²⁰ dient: «Lleva’t, pren el noi i la seva mare i vés-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui atemptaven contra la vida del nen. ²¹ Havent-se desvetllat, prengué el noi i la seva mare i se n’anà al país d’Israel. ²² En assabentar-se, però, que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes, tingué por d’anar-hi. Així que, avisat en somnis, es va retirar a la regió de Galilea ²³ i anà a residir a una ciutat anomenada Natzaret, de manera que es complís el que fou dit per mitjà dels profetes: «Li diran Natzarè».[b]

Josep, advertit per l’àngel en somnis, rememora l’èxode d’Egipte

Tant el relat de l’anada a Egipte de la família de Jesús com el de la tornada a Israel Mateu els ha emmarcats amb una aparició de l’àngel del Senyor «en somnis» a Josep, situant-los així en un món irreal i, a la vegada, relacionant-los amb el relat de la visió nocturna de Jacob a qui Déu ordenà de baixar a Egipte, assegurant-li que «jo mateix baixaré amb tu a Egipte i te’n faré tornar» (Gn 46,2-4). El quart diumenge d’Advent vam comprovar com l’àngel del Senyor es presentava a Josep també en un estat de somnolència espiritual perquè prengués Mariam, la seva esposa, a casa seva i no la repudiés en privat (1,20-21). L’evangelista ens instrueix sobre el noi Jesús, el qual, abans que fos ungit com el Messies d’Israel, hauria fet l’èxode a l’inrevés del que havia fet el poble jueu, baixant de nou a Egipte seguint les petjades del patriarca Jacob i tornant a Israel després de la mort d’Herodes. Aquests relats no s’han de llegir com relats històrics, sinó com ense­nyances que revelen la manera com Déu guia les persones alliberant-les de les mans dels poderosos de tots els temps (Babilònia, Pèrsia, Faraó, Herodes…). La retirada i l’estada del noi Jesús a Egipte donaran acompliment, segons precisa Mateu, a la profecia d’Osees: «Quan Israel era un noi me’l vaig estimar, d’Egipte vaig cridar el meu fill». Mateu cita tan sols la segona part, però jo l’he adduït en extens perquè, segons el Còdex Beza, les cinc vegades en què Mateu parlarà aquí de l’infant Jesús, el qualificarà com «el noi» (ton paida, en grec, designació d’un noi d’entre 7 i 14 anys): «pren el noi i la seva mare», i no com «el nen» (to paidion, en grec), com trobem en tots els altres manuscrits. Una vegada arribats ja a Israel, en assabentar-se Josep que Arquelau regnava a Judea, tingué por d’anar-hi. Un cop més, «avisat en somnis, es va retirar a la regió de Galilea i anà a residir a una ciutat anomenada Natzaret», en compliment de l’oracle dels profetes: «Li diran Natzarè».

[a] Cinc vegades el Còdex Beza llegeix pais, ’noi, servent, esclau’, un terme emprat per a designar un noi d’entre 7 i 14 anys, diferent de paidion, ‘nen petit, petit criat’, terme que utilitzen tots els altres mss. El Còdex Beza posa en boca dels mags i de l’àngel el terme ‘noi’, que evoca el conegut passatge d’Is 42,1 lxx: «Jacob, el meu servent, a qui jo sostinc; Israel, el meu elegit, en qui s’ha complagut la meva ànima», i que Lluc referirà sovint a Jesús (vegeu Lc 1,54; Ac 3,13.26; 4,25.27.30); en canvi, en boca d’Herodes o dels qui atemptaven contra el noi empra l’esperat paidion, nen petit.

[b] «Natzarè», Nadsôraios,  és una transcripció  de l’arameu nasraya, derivat del nom de lloc «Natzaret» (Nasrath). No es veu clarament que Mt faci al·lusió aquí a un oracle profètic; es pot pensar en Is 11,1 per l’assonància entre el mot hebreu que significa ‘plançó’ i Natzarè.