¿Què hi fan cinc mil homes adults, sense criatures ni dones, en un lloc desert?

Quan Jesús s’assabentà (de la decapitació de Joan Baptista) es retirà d’allí en una barca cap a un lloc desert, tot sol. En assabentar-se’n les multituds, el seguiren a peu des de les ciutats. En sortir, veié una multitud nombrosa, sentí compassió per ells i guarí els qui estaven malalts.
Quan s’hagué fet fosc, se li aproparen els seus deixebles dient: «El lloc és desert i l’hora ja s’ha ultrapassat, acomiada les multituds, que se’n vagin a les aldees a comprar-se queviures. Ell, però, els digué: «No tenen necessitat d’anar-se’n, doneu-los de menjar vosaltres ». Ells, però, li diuen: «No tenim aquí sinó cinc pans i dos peixos». Ell els digué: «Porteu-me’ls». I havent ordenat a la multitud que es reclinés damunt l’herba de pastura, prengué els cinc pans i els dos peixos; havent alçat la vista al cel, pronuncià la benedicció i, després de partir-los, donà als deixebles els pans; els deixebles, al seu torn, a les multituds. I en menjaren tots i es sadollaren. Reuniren el sobrant dels bocins en dotze cistelles plenes. Els qui n’havien menjat eren homes adults en nombre de cinc mil, sense criatures ni dones. [I immediatament constrenyí els deixebles a pujar a la barca i avançar-se a l’altra riba, mentre ell acomiadava les multituds. Un cop acomiadà les multituds, pujà a la muntanya, tot sol, a pregar.]

Homilia
¿Què hi fan cinc mil homes adults, sense criatures ni dones, en un lloc desert?

Els dos fulls del díptic que avui començarem a llegir s’inicien amb la mateixa determinació temporal: «Quan s’hagué fet fosc» (vv. 15, 23b). El primer full enllaçava amb la decapitació de Joan Baptista: «Quan Jesús se n’assabentà, es retirà d’allí cap a un lloc desert, tot sol», i finalizava així: «Immediatament constrenyí els deixebles a pujar a la barca i avençar-se a l’altra riba, mentre ell acomiadava les multituds», uns versets que ens han escatimat avui, però que llegirem diumenge vinent. Amb aquesta omissió tan matussera s’evita de posar en estreta relació la seqüència dels pans amb el fet que Jesús constrenyís els deixebles a pujar a la barca. En efecte, a instàncies dels deixebles que li recal¬caven que «el lloc és desert i l’hora ja s’ha ultrapassat, acomiada les multituds, que se’n vagin a les aldees a comprar-se queviures», els invità perquè fossin ells qui els donessin de menjar. «L’hora», ben determinada, tindria a veure amb la manifestació messiànica, que Jesús hauria refusat de pla. Davant aquest fiasco, volen desempallegar-se de les multituds que ells mateixos havien atiat. S’excusen dient que només tenen cinc pans i dos peixos. Jesús fa reclinar la multitud «sobre l’herba», que contrasta amb l’aridesa del desert. Pren els cinc pans i els dos peixos, dóna gràcies i, «després de partir-los, dona als deixebles els pans; els deixebles els donaren a les multituds». Així, en les mans dels deixebles, es multipliquen els pans, fins a quedar tots saciats i reunir les sobralles omplint-ne dotze cistelles. La lliçó és clara: hi ha pa per a tot Israel i n’hi ha de sobres per al futur. Els deixebles havien volgut aprofitar «l’hora» favorable per armar aquells «cinc mil homes adults» contra els romans. D’aquí que Jesús els constrenyís a pujar a la barca i anar-se’n a l’altra riba.. Jesús apaivaga les multituds exaltades i les acomiada. Aquest seria el final del primer díptic: «Un cop acomiadà les multituds, pujà a la muntanya, tot sol, a pregar».