(661 505) Mt 3,1-12 Còdex Beza
3,1 Per aquells dies es presenta Joan Baptista en el desert de la Judea 2 fent aquesta proclama: «Convertiu-vos perquè ha arribat el Regne dels cels.» 3 Aquest, en efecte, és aquell de qui parla el profeta Isaïes quan diu: «Veu del qui clama en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu-li les seves senderes.»[a] 4 Tenia Joan el seu vestit fet de pèls de camell, amb un cinturó de cuiro entorn dels seus lloms; el seu aliment era de llagostes i mel silvestre. 5 Acudia aleshores prop d’ell gent de Jerusalem, tota la Judea i tota la regió circumdant del Jordà, 6 i eren batejats per ell en el Jordà,[b] a mesura que confessaven els seus pecats. 7 Però veient ell que molts dels fariseus i saduceus venien al seu baptisme, els digué: «Raça de víbores! Qui us ha ensenyat a escapar-vos del judici imminent? 8 Doneu, doncs, un fruit digne de conversió, 9 i no us refieu dient-vos en el vostre interior: “Tenim per pare Abraham!”; perquè jo us dic que Déu pot d’aquestes pedres suscitar fills a Abraham. 10 Ja està posada la destral ran de la soca dels arbres: tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc.
11 Jo per la meva part us batejo amb aigua, però el qui ve[c] és més fort que jo, de qui no sóc digne de portar-li les sandàlies: ell us batejarà en Esperit Sant i foc. 12 Ja té a la seva mà el rampí per ventar la batuda; congregarà el seu blat en el graner,[d] però la palla la cremarà amb un foc que no s’apaga.»
Raça de víbores! no us podreu escapar del judici imminent
Per aquests els nostres dies es presenta també Joan proclamant un baptisme de conversió en el desert de la nostra societat de consum i recorda als oblidadissos que ja «ha arribat el Regne dels cels». Però on és? On es fa palpable la seva arribada? En els temples i gratacels dels poderosos que intenten tocar el cel? Per això el seu clam continua ressonant «en el desert», perquè «preparem el camí al Senyor i li aplanem les senderes», avui més que mai plenes d’obstacles interposats per nosaltres mateixos i de tota mena de fronteres que hem alçat per protegir-nos dels qui fugen de les guerres i misèria, amb pateres o a peu i descalços. Joan intenta sacsejar les nostres consciències adormides, insensibles al clam dels marginats. Però compte, no ens refiem dient-nos també nosaltres que «Tenim per pare Abraham!», incapaços de veure com Déu, «de les pedres» de les nostres seguretats occidentals, continua suscitant «fills a Abraham», gent de tots els colors i tota mena de voluntaris. Ja fa temps que «la destral està posada ran de la soca dels arbres» que no donen bon fruit, perquè puguin germinar i créixer fruits de solidaritat de tanta gent petita que obren les mans i es fan presents en les situacions més insospitades. A Joan el feren callar, decapitant-lo, perquè feia nosa als poderosos. Al Senyor, que ell anunciava, el penjaren d’un patíbul perquè aparegués als ulls de la història com un sediciós que s’havia alçat contra l’Imperi. Però aquella mort tan ignominiosa no l’ha pogut retenir, i ell s’ha aixecat d’entre els morts amb la força del seu Esperit. Joan continua pregonant que ell ens «batejarà amb Esperit Sant i foc» i ens invita així a fer la mateixa experiència alliberadora que féu ell «congregant el seu blat en el graner» obert a tots els pobles i «cremant la palla» de tanta fullaraca mediàtica que ens impedeix de veure la realitat. Tant de bo que «no s’apagui mai el foc» que abrusa els cors de tantes i tantes persones conscients.
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] Isaïes 40,3 lxx (segons la versió grega de la Setanta).
[b] El text alexandrí precisa «en el riu Jordà», reduint-ho a una dada purament geogràfica, quan aquí la referència és molt clara a la travessia del Jordà (primera referència a la Bíblia) per obra de Josuè: «S’esdevingué que, després de la mort de Moisès, el Senyor s’adreçà a Jesús, fill de Navé, l’ajudant de Moisès, dient: “Moisès, el meu servent, ja és mort. Ara, doncs, aixeca’t i travessa el Jordà, tu i tot aquest poble, cap a la terra que jo els dono» (Js 1,1-2 lxx)… «Els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança del Senyor es van parar en el llit eixut del Jordà. I tots els fills d’Israel anaven travessant a peu eixut, fins que tot el poble va acabar de travessar el Jordà» (Js 3,17 lxx).
[c] El text alexandrí afegeix: «darrere meu», com es troba en Mc 1,7.
[d] El Còdex Vaticà llegeix «en el seu graner», donant a entendre que hi ha molts altres «graners». Els còdexs Beza i Sinaític parlen d’un únic «graner», on el Messies havia de reunir totes les nacions.
