(689 533) Mt 10,26-33 Còdex Beza

^10,26 «No tingueu por de tots ells[a], perquè no hi ha res de secret que no hagi de ser des­cobert, ni res d’amagat que no s’hagi de saber; ²⁷ allò que jo us dic en la foscor, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d’orella, aneu-ho proclamant pels terrats; ²⁸ i no tingueu por dels qui maten el cos, però no poden immolar[b] l’ànima; tingueu por més aviat d’aquell que pot fer perdre a la gehenna tant l’ànima com el cos. ²⁹ ¿No es venen dos pardals per deu cèntims?, i cap d’ells no cau a terra sense el consentiment del vostre Pare; ³⁰ més encara, fins i tot els cabells del vostre cap estan tots comptats. ³¹ Per tant, deixeu de tenir por, vosaltres valeu més que molts passerells.

³² A tot aquell, doncs, que em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré da­vant el meu Pare que està en els cels; ³³ però a qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare que està en els cels.»

No tingueu por dels qui maten el cos, però no poden immolar l’ànima

Jesús acaba d’elegir els Dotze, a fi de desenvolupar la funció que el Pare li encomanà de ser el Messies que havia de reunir les dotze tribus d’Israel. Els adverteix que sofriran persecucions per causa de la manera com ell està decidit a dur a terme el seu encàrrec. La invitació a la confiança que els fa, és vàlida també per a nosaltres en uns moments en què el desconcert s’ha apoderat d’una humanitat que fins ara vivia tan cofoia confiada en les seves institucions i en els seus algoritmes. En el breu espai de vuit versets apareix quatre vegades la invitació a «no tenir por». Les tres primeres, amb una construcció que mira al futur: «No tingueu por de tots ells», d’aquells que «us lliuraran als tribunals del sanedrí i us assotaran a les seves sinagogues» (v. 17); «no tingueu por dels qui maten el cos, però no poden immolar l’ànima; tingueu por més aviat d’aquell que pot fer perdre a la gehenna tant l’ànima com el cos». La primera motivació, la fonamenta mitjançant quatre referències a les instruccions que els acaba d’impartir en privat i que a partir d’ara ho hauran de proclamar: «perquè no hi ha res de secret que no hagi de ser descobert, ni res d’amagat que no s’hagi de saber; allò que jo us dic en la foscor, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d’orella, aneu-ho proclamant pels terrats». La segona és molt alliberadora: en nom de la seva religió poden matar-vos, però la vostra vida no la poden immolar en sacrificis. La tercera és una advertència: «tingueu por més aviat d’aquell que pot fer perdre a la gehenna tant l’ànima com el cos». La quarta invitació, en canvi, mira al present. Per tal d’avalar-la, fa recurs a dues comprovacions que els inviten a la confiança total en el Pare: «¿No es venen dos pardals per deu cèntims?, i cap d’ells no cau a terra sense el consenti­ment del vostre Pare; més encara, fins i tot els cabells del vostre cap estan tots comptats. Per tant, deixeu de tenir por, vosaltres valeu més que molts passerells». I nosaltres, de qui hem de tenir por?

Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] «Guardeu-vos dels homes que us lliuraran als sanedrins i us assotaran a les seves sinagogues» (Mt 10,17).

[b] Tots els manuscrits, llevat del Còdex Beza, repeteixen en aquest verset el verb «matar». Beza, en canvi, empra el verb apokteinô quan parla del «cos» i l’aorist sphaxai quan parla de l’«ànima» (sphazô, «degollar, immolar, sacrificar», verb emprat en l’Apocalipsi en referència a l’Anyell pasqual: Ap 5,6.12; 13,8). Els dirigents jueus (vegeu 10,17) no poden «immolar l’ànima», sinònim de ‘vida’ per a un jueu, a la manera com «immolen/sacrifiquen» els anyells en el Temple.