(692 536) Mt 13,1-23 Còdex Beza

^13,1 Aquell dia, Jesús va sortir[a] i s’assegué vora el mar. ² Es congregaren cap a ell multituds nombroses, fins al punt d’haver de pujar ell a la barca[b] i asseure’s-hi, mentre tota la multitud restava dempeus sobre la platja. ³ Els va parlar llargament en paràboles dient: «Heus aquí que sortí el sembrador a sembrar. ⁴ Mentre ell sembrava, una part de les llavors va caure al marge del camí,[c] vingueren els ocellots i les devoraren. ⁵ Una part va caure en el pedregam, on no hi havia gaire terra, i de seguida[d] va germinar pel fet de no tenir fondària de terra; ⁶ quan sortí el sol, s’abrusaren i, pel fet de no tenir arrels, s’assecaren. ⁷ Una altra part caigué entre els esbarzers, i els esbarzers pujaren i les ofegaren. ⁸ Una altra part caigué sobre la terra bona, i anava donant fruit, una cent, una altra seixanta, una altra trenta. ⁹  Qui tingui orelles per a escoltar,[e] que escolti.»

¹⁰ Llavors s’aproparen els deixebles i li preguntaren: «Per què els parles en paràboles?» ¹¹ Ell, en resposta, els digué: «Perquè a vosaltres ha estat donat conèixer els misteris del Regne dels cels; a ells, en canvi, no ha estat donat. ¹² Perquè a qui produeix se li donarà fins que li’n sobri, mentre que a qui no produeix se li prendrà fins i tot allò que té.»

¹³ Per aquesta raó els parla ell[f] en paràboles: a fi que, per més que mirin, no hi vegin i per més que escoltin, no hi sentin ni comprenguin, no fos cas que es convertissin; ¹⁴ llavors es complirà sobre ells la profecia d’Isaïes que deia:

«Ves i digues al poble aquest:[g]
“Per més que escolteu, no comprendreu,
per més que mireu, no hi veureu;
¹⁵ s’ha espessit el cor del poble aquest,
s’han endurit les seves oïdes
i han aclucat els ulls,
per tal de no veure amb els ulls,
ni sentir amb les orelles,
ni comprendre amb el cor,
ni convertir-se,
i els pogués guarir.”

¹⁶ «Feliços són, doncs, els vostres ulls perquè hi veuen i les vostres orelles perquè hi senten. ¹⁷ En veritat us dic que molts profetes i justos desitjaren veure el que esteu veient vos­altres i no ho pogueren veure, i sentir el que esteu sentint vosaltres i no ho sentiren. ¹⁸ Escolteu, doncs, vosaltres la paràbola del sembrador. ¹⁹ A tot aquell qui escolta la paraula del Regne i no la comprèn, ve el Maligne i arrabassa el que s’ha sembrat en els seus cors: aquest és el cas del que s’ha sembrat al marge del camí. ²⁰ El que s’ha sembrat sobre el pedregam, aquest és el qui escolta la paraula i de seguida amb alegria l’acull, ²¹ però no té arrels dintre seu, sinó que és inconstant, i quan es presenta una tribulació o persecució per causa de la paraula, de seguida s’escandalitza. ²² El que s’ha sembrat entre els esbarzers, aquest és el qui escolta la paraula, però la preocupació secular i la seducció de la riquesa ofega la paraula i esdevé infructífer. ²³ Finalment, el que s’ha sembrat sobre la terra bona, aquest és el qui escolta la paraula i comprèn: llavors dona fruit i produeix, un cent, un altre seixanta, un altre trenta.»

La llavor i la terra són bοnes: que donin fruits, depèn de l’oient

En l’escena hi ha tres elements articulats en el Còdex Beza: el mar, la barca i la terra bona: «el mar» és indicatiu de l’èxode que emprèn Jesús a fi de distanciar-se de «les nombroses multituds que es congregaren cap a ell»; «la barca» és el lloc on pot ensenyar la comunitat de deixebles, sense interferències alienes; «la terra bona» és l’indret on la llavor pot produir fruits abundants, «cent, seixanta, trenta», tres actituds positives que contrasten amb altres tres de negatives: el marge del camí, el pedregam, els erbarzers. Coneguda com la Paràbola del sembrador, es podria intitular Paràbola dels sis terrenys. Ni el sembrador ni la llavor no són importants: el que és determinant és l’actitud de l’oient. L’acció del sembrador és fonamental, perquè és ell qui té les llavors i les va sembrant arreu. Tota la responsabilitat, en canvi,  rau en el qui rep la llavor. Si es manté «al marge del camí» de Jesús, «el Maligne arrabassarà el que ha estat sembrat en els seus cors», i no arribarà ni a germinar. Si cau sobre el pedregam, sense haver-ne tret les pedres i posar-hi fems, germinarà de seguida, «pel fet de no tenir fondària la terra», però a la més petita «tribulació o persecució per causa de la paraula», sucumbirà tot seguit. Si cau sobre els esbarzers, les preocupacions seculars i les seduccions de les riqueses l’ofegaran, i restarà infructífera. Tres situacions negatives representen totes les possibles (tridimensionalitat). Hi ha, però, també tres situacions positives, quan les lla­vors cauen «en la terra bona», a les quals no hem prestat atenció, perquè allí no hi comptaven els núme­ros. Totes elles donen fruit: les unes al cent per u, altres al seixanta i altres al trenta. El que importa és donar fruit, i els fruits són sempre per als altres. Beza conserva l’encapçalament de la profecia d’Isaïes:  «Ves i digues al poble aquest: Per més que escolteu…» És possible que els qui el van suprimir se sentissin al·ludits per aquest to tan despectiu…

Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] Segons el text usual, Jesús va sortir «de la casa/comunitat», sense que s’hi hagi fet cap referència anteriorment. El Còdex Beza, les antigues versions llatines i la siro-sinaítica posen èmfasi en l’acció de «sortir», sense cap complement, indici clar d’èxode.

[b] El Còdex Beza determina aquesta barca, on Jesús «assegut a la barca» com a càtedra d’ensenyament, instrueix els seus deixebles, lluny del brogit de «tota la multitud que restava dempeus sobre la platja».

[c] L’expressió grega para tên hodon (Mt, Mc i Lc, tots tres Sinòptics dues vegades), més que «al borde del camino» (Biblia de Jerusalén) o «arran del camí» (BCI), indica un indret situat «al marge del camí», a saber, al marge del Camí que Jesús va traçant.

[d] L’adverbi euthus, «sense més», en sentit temporal, connota immediatesa, usat aquí pel Còdex Beza seguint Mc 4,5 i pàssim; eutheôs, «de seguida», és l’utilitzat pels altres còdexs.

[e] Mateu usa, en general, la fórmula més simple: «Qui tingui orelles, que escolti»; aquí, en canvi, segons el Còdex Beza, empraria la fórmula composta: «Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti», a l’igual de Mc 4,9a i Lc 8,8b. És una «llamada a la necesidad de atender para captar el alcance de una enseñanza en imágenes» (Biblia de Jerusalén).

[f] Segons el text alexandrí, seria Jesús qui hauria donat les explicacions que venen a continuació: «Per aquesta raó els parlo en paràboles.» En canvi, segons el Còdex Beza, es tracta d’una glossa del redactor: «Per aquesta raó els parla ell (Jesús) en paràboles.» Aquesta glossa abraça els vv. 13-15. No seria, per tant, Jesús qui hauria aplicat al poble d’Israel aquestes duríssimes paraules d’Isaïes, sinó l’evangelista Mateu, pel seu compte. En canvi, en el v. 16 Jesús reprèn el fil de l’ensenyament que estava impartint als Dotze: «Feliços són, doncs, els vostres ulls perquè hi veuen i les vostres orelles perquè hi senten. En veritat us dic…».

[g] Beza dóna molt de relleu al compliment de la profecia d’Isaïes: «Llavors es complirà sobre ells la profecia d’Isaïes que deia: “Ves i digues al poble aquest…» (citació literal d’Is 6,9-10, versió dels Setanta). S’està actualitzant ara la dita d’Isaïes en referència a «tota la multitud que restava dempeus sobre la platja»: «s’ha espessit el cor del poble aquest, s’han endurit les seves oïdes i han aclucat els ulls». D’aquí que els parli en paràboles. L’encapçalament de l’anunci d’Isaïes tan sols el conserven el Còdex Beza, Eusebi i les versions antigues llatines i coptes. És possible que els qui el van se sentissin al·ludits per aquesta manera tan despectiva de designar dues vegades el poble d’Israel o el nou poble de Déu.