(700 544) Mt 18,1-20 Còdex Beza. En el Leccionari Litúrgic se’ns proposa a llegir tan sols 18,5-20[a]
18,1 En aquell moment els deixebles s’aproparen a Jesús dient: «Qui és, doncs, el més gran en el Regne dels cels?» 2 I Jesús, havent convocat el criadet,[b] el posà enmig d’ells 3 i digué: «En veritat us dic: si no canvieu i us feu com els criadets, no entrareu en el Regne dels cels. 4 Així, doncs, qui s’abaixi ell mateix com aquest criadet, aquest és el més gran en el Regne dels cels. 5 I qui aculli un criadet com aquest en el meu nom, a mi m’acull.
6 Qui, però, escandalitzi un d’aquests petits que creuen en mi més li val que li pengin al coll una mola asinària de molí i l’enfonsin en el mar profund. 7 Ai del món per causa dels escàndols! És inevitable, en efecte, que hi hagi escàndols; però ai de l’home per qui ve un escàndol! 8 Si la teva mà o el teu peu[c] t’és motiu d’escàndol, talla-te’l i llança’l fora de tu: és millor per a tu entrar en la Vida coix o manc que no pas tenint dos peus i dues mans ser llançat al foc etern. 9 Igualment, si també el teu ull t’és motiu d’escàndol, treu-te’l i llança’l fora de tu: és millor per a tu entrar en la Vida amb un sol ull que no pas tenint dos ulls ser llançat a la gehenna. 10 Guardeu-vos de menysprear un de sol d’aquests petits que creuen en mi; perquè us dic que els seus àngels en els cels veuen contínuament el rostre del meu Pare que està en els cels.
11 I és que el Fill de l’home ha vingut a salvar el que estava perdut. 12 Què us sembla? Si un home té cent ovelles i en perd una d’elles, ¿no deixa les noranta-nou a les muntanyes i se’n va a cercar la que estava perduda? 13 I si l’arriba a trobar, us dic en veritat que s’alegra per ella molt més que per les noranta-nou que no s’havien perdut. 14 De la mateixa manera, no és voluntat del nostre Pare que està en els cels que es perdi cap ni un d’aquests petits.
15 Si el teu germà fa una ofensa contra teu, ves i reprèn-lo tot sol amb ell; si t’escolta, t’hauràs guanyat el teu germà. 16 Però si no t’escolta, pren-ne amb tu encara un o dos més, perquè tota qüestió s’ha de resoldre per la declaració de dos o tres. 17 Si tampoc no els fa cas, digues-ho a la comunitat. I si ni tan sols fa cas a la comunitat, considera’l un pagà o com el recaptador de tributs. 18 En veritat us dic: allò que lligueu a la terra quedarà lligat en els cels, i allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat en els cels.
19 Novament us dic: si dos de vosaltres es posen d’acord a la terra sobre qualsevulla qüestió que vulguin demanar, ho conseguiran del meu Pare que està en els cels. 20 En efecte, no hi ha dos o tres que estiguin reunits en el meu nom entre els quals no hi sigui jo enmig d’ells.»[d]
Guardeu-vos de menysprear aquests petits que creuen en mi!
No sé per quins set sous se’ns ha privat dels quatre primers versets (18,1-4) de la perícopa que llegirem avui. Potser algú s’haurà sentit al·ludit. El primer membre de l’alternativa, «I qui aculli un criadet com aquest en el meu nom, a mi m’acull», queda així en l’aire. En el segon membre Jesús adverteix molt seriosament els deixebles que litigaven sobre quin d’ells «és el més gran en el Regne dels cels» de l’escàndol que això produeix en «els més petits que creuen en ell». Per visualitzar-ho se serveix d’un conjunt d’imatges duríssimes a fi de dissuadir-los de ser motiu d’escàndol per als més petits. L’advertiment va adreçat als qui es consideren «deixebles», sens dubte als Dotze, que no paren de pensar en grandeses i de «menysprear un de sol d’aquests petits que creuen en mi», com subratlla el Còdex Beza, abonat sobretot per les antigues versions llatines, siríaques i coptes i per alguns mss. de la Vulgata, repetint aquesta expressió i conservant, a més, l’enunciat de la paràbola de l’ovella perduda: «I és que el Fill de l’home ha vingut a salvar el que estava perdut. Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se’n perd una, no deixa les noranta-nou a les muntanyes i se’n va a cercar la que estava perduda?… De la mateixa manera, no és voluntat del nostre Pare que està en els cels que es perdi cap ni un d’aquests petits.»
A continuació Mateu proposa la regla d’or de la correcció fraterna. Primerament —li diu—, parla de tu a tu amb el germà que t’hagi ofès. En cas que no t’escolti, «pren amb tu encara un o dos més, perquè tota qüestió s’ha de resoldre per la declaració de dos o tres», com diu el Deuteronomi(Dt 19,15). Si no en fa cas, planteja-ho davant la comunitat reunida, l’ekklesia. Si tampoc no en fa cas, «considera’l com un pagà o com el recaptador de tributs». Mateu-Beza subratlla al màxim la força de la comunitat en pregària: «En efecte, no hi ha dos o tres que estiguin reunits en el meu nom, entre els quals no hi sigui jo enmig d’ells.»
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] El passatge que se’ns proposa a llegir aquest diumenge és Mt 18,5-20. Ara bé, el v. 5: «I qui aculli un criadet com aquest en el meu nom, a mi m’acull», com indica el pronom «aquest», fa referència precisament a la resposta de Jesús a la pregunta dels deixebles: «Qui és el més gran (meizôn) en el Regne dels cels», on capgira les seves pretensions: «Així, doncs, qui s’abaixi ell mateix com aquest criadet, aquest és el més gran (meizôn) en el Regne dels cels» (vv. 1-4). Per això proposo llegir-lo tot sencer.
[b] Al llarg d’aquesta llarga perícopa (Mt 18,1-20) s’estableix un contrast molt acusat entre la pretensió de «els deixebles»/els Dotze i la resposta de Jesús: «convocà el criadet» —un que representa tots els qui, com ell, «s’han humiliat/abaixat a ells mateixos»— i «el posà enmig d’ells», resposta que abonarà al final amb un seriós advertiment: «Guardeu-vos de menysprear un de sol d’aquests petits que creuen en mi.» Jesús empra quatre vegades el diminutiu paidion, «noiet/criadet», i tres vegades el partitiu «un d’aquests petits (mikrôn)». Traduir-ho per «nen, infant, petit», en sentit físic com fa la majoria, no dona raó de la resposta conclusiva de Jesús: «Així, doncs, qui s’abaixi a si mateix com aquest criadet, aquest és el més gran en el Regne dels cels.»
[c] Mateu condensa la trilogia «mà, peu, ull», àmpliament desenrotllada en Mc 9,43-48, a fi de designar tota mena d’accions («mà»), projectes («peu») i desitjos («ull») que poden causar la perdició de l’home si no ho controla.
[d] El Còdex Vaticà i la gran majoria de manuscrits confereixen a la frase sentit local: «Allà, en efecte, on n’hi hagi dos o tres reunits en el meu nom, allí hi seré jo enmig d’ells»; el Còdex Beza, en canvi, abonat per algunes versions antigues en llatí i siríac, no presenta aquesta connotació local, insistint més aviat en les persones que estan reunides en el nom del Senyor: «En efecte, no hi ha dos o tres que estiguin reunits en el meu nom, entre els quals no hi sigui jo enmig d’ells.»
