(710 554) Mt 25,14-30 Còdex Beza. Paràbola dels talents:
25,14 «Com un home[a] que, havent-se d’absentar, cridà els seus propis servents i els confià els seus béns. 15 A un li donà cinc talents; a un altre, dos; a un altre, un[b] —a cada un segons la seva capacitat—, i s’absentà immediatament. 16 Se n’anà tanmateix el qui havia rebut cinc talents, es va posar a negociar amb ells i guanyà altres cinc talents. 17 Semblantment també el qui havia rebut dos talents; també aquest en guanyà altres dos. 18 Però el qui n’havia rebut un, va fer un clot a la terra i hi va amagar l’argent del seu senyor. 19 Al cap de molt de temps, arriba el senyor d’aquells servents i passa comptes amb ells. 20 Apropant-se el qui havia rebut cinc talents, presentà altres cinc talents dient: «Senyor, cinc talents em vas confiar, mira altres cinc talents he lucrat.» 21 El seu senyor li digué: «Molt bé, servent bo i fidel!; com que en poques coses has estat fidel, sobre moltes coses et constituiré: entra en el gaudi del teu senyor.» 22 Apropant-se, però, també el qui havia rebut dos talents digué: «Senyor, dos talents em vas confiar, heus aquí que altres dos talents he lucrat.» 23 El seu senyor li digué: «Molt bé, servent bo i fidel!; com que en poques coses has estat fidel, sobre moltes coses et constituiré: entra en el gaudi del teu senyor.» 24 Apropant-se, però, el qui un talent havia rebut digué: «Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i congregues on no has escampat. 25 Vaig tenir por, me’n vaig anar i vaig amagar el teu talent a la terra: aquí tens el que és teu.» 26 En resposta li digué el seu senyor: «Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no havia sembrat i congrego d’on no havia escampat; 27 calia, doncs, que tu haguessis entregat el meu argent als banquers, i en arribar jo hauria recuperat allò que és meu amb els interessos. 28 Preneu-li, doncs, el talent i doneu-lo al qui ha produït els cinc[c] talents.» 29 Perquè a qui produeix,[d] li serà donat i li sobrarà; però a qui no produeix, fins i tot allò que té li serà pres. 30 I aquest servent inútil llanceu-lo fora a la tenebra exterior; allí hi haurà el plor i el cruixit de les dents.»
Déu concedeix els talents segons la capacitat que té cadascú per a fer-los fructificar
Mateu relliga la paràbola dels talents a la de les deu noies, que es cloïa amb una nova invitació als deixebles: «Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora» (Mt 25,13). El Còdex Beza inicia amb un asíndeton la nova paràbola: «Com un home que, havent-se d’absentar, cridà els seus propis servents i els confià els seus béns.» Es parla d’una absència més o menys llarga. De la figura d’un espòs hem passat a la d’un home que s’absenta per un temps. La seva absència servirà perquè cada un dels seus servents (tres són una totalitat) faci treballar els talents que li haurà confiat. Al principi es creia que la tornada de l’«home» seria imminent; avui, gairebé ningú no en parla. La diferència en la donació dels talents, cinc, dos, un, no s’hauria de reflectir en el premi que els té preparat, segons es desprèn del fet que fa el mateix elogi del primer i del segon: «Molt bé, servent bo i fidel!; com que en poques coses has estat fidel, sobre moltes coses et constituiré: entra en el gaudi del teu senyor.» En l’àmbit de Déu els números no compten ni els guanys, sinó l’actitud i el lucre que hom aporta fent treballar els talents que li han estat confiats. El gaudi és el mateix per a tots i no solament omplirà la seva capacitat sinó que la curullarà fins a vessar. En el Regne de Déu res no es perd: si hom no fa treballar el seu talent i l’amaga sota terra, per por i indolència, aquest talent serà donat a un altre que n’aporti els seus fruits. Els talents són un do gratuït de Déu i es donen segons la capacitat de cadascú. La capacitat és pròpia i inalienable, però no els talents que Déu atorga, en la quantitat no compta per a res, sinó el lucre que hom en treu. La paràbola és optimista: dos terços dels servents dupliquen els guanys; un terç ha actuat amb por i covardia: com a mínim, ve a dir-li, hauria d’haver actuat com es fa en la banca mundial, i Déu n’hauria recuperat els interessos, per molt minsos que fossin…
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] Mateu, a continuació de la paràbola de les deu noies, que només ell ha desenrotllat, en formula una altra de manera asindètica (Còdex Beza) o a manera d’una explicació (text usual), la paràbola dels talents. Marc tan sols l’apunta, després d’invitar els deixebles a vetllar, ja que no saben quan serà el temps de la vinguda del Senyor (Mc 13,33-34); Lluc la transcriurà modificada i en un altre indret, la paràbola de les mines, amb una lliçó bastant diferent (Lc 19,11-27).
[b] En tots tres casos es tracta d’una quantitat extraordinàriament gran, atès que un «talent» és l’equivalent d’aproximadament 21,7 kg. de plata.
[c] Tots els manuscrits, llevat del Còdex Beza, llegeixen «deu», sumant els cinc que ja tenia als cinc que s’ha guanyat. Beza, en canvi, parla del qui «ha produït els cinc talents» i a qui, ara, a més dels «altres cinc talents» que ell s’havia «lucrat» amb el seu treball, li donaran el talent del servent gandul. El text usual parla sempre i tan sols de «guanyar», mentre que el Còdex Beza, en dues ocasions, quan el primer i el segon servents parlen amb el seu senyor, empren el verb perfectiu «lucrar», diferenciant així el guany que ells n’havien reportat del do que havien rebut.
[d] El verb grec echô, tenir, posseir, en un determinat context, com aquí, adquireix el sentit de produir. Al tercer servent, com que no ha fet produir el talent que li havien confiat, li serà pres el talent que tenia amagat en un clot a terra, per tal que un altre el faci rendir.
