(002 557 713) Mc 1,1-8 Còdex Beza
1,1 Principi de la bona notícia referent a Jesús, Messies, Fill de Déu, 2 com estava escrit en Isaïes, el profeta: «Mira, envio el meu missatger davant teu; ell condicionarà el teu camí.[a] 3 Una veu clama en el desert: “Prepareu el camí del Senyor, redreceu les senderes del vostre Déu.”[b]» 4 Es presentà Joan en el desert batejant i proclamant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. 5 Acudia a ell tot el país jueu i tots els jerosolimitans, i eren batejats per ell en el Jordà, a mesura que confessaven els seus pecats. 6 Joan anava vestit amb una pell[c] de camell i menjava llagostes i mel silvestre. 7 I els anava dient: «Jo, per la meva part, us batejo en aigua; ve, però, darrere meu el qui és més fort que jo, de qui no soc competent per a deslligar-li la corretja de les sandàlies; 8 precisament ell és qui us va a batejar en Esperit Sant.»[d]
De Messies a Fill de Déu: la progressiva experiència de Déu per part de Jesús
Marc inaugura el gènere «evangeli» emprant el mot inicial de la Bíblia: «Principi». Ens està dient que aquí s’actualitza Gn 1,1: «Principi de la bona notícia (=evangeli) referent a Jesús» (l’article indica que els seus oients ja la coneixien). Els dos atributs que segueixen el presenten com el «Messies» d’Israel, primerament, i com el «Fill de Déu», després. Reflecteixen les dues redaccions que en feu Marc: la primera, a Jerosòlima, en la comunitat presidida per la seva mare, Maria (Ac 12,12), integrada per un públic jueu de parla grega; la segona, a Xipre, en companyia de Josep Bernabé, quan aquest reprèn la missió als pagans després de trencar amb Pau (15,39). Als jueus els predicava que Jesús era el Messies d’Israel, però que havia acabat penjat d’un patíbul, i que els Dotze, que l’haurien d’haver succeït, havien quedat desmembrats pel suïcidi de Judes (Onze) i la triple negació de Pere; als pagans els predicava que Jesús ressuscitat era el Fill de Déu. Joan Baptista es fa seva la crida d’Isaïes: «Prepareu el camí del Senyor, redreceu les senderes del vostre Déu» (Is 40,3). Segons el Còdex Beza, «es presentà Joan en el desert batejant i proclamant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats». Jesús de Natzaret havia sentit a Sèforis o a Cafarnaüm, on feia d’artesà constructor, la proclama que Joan havia llançat des del desert, a l’altra banda del Jordà, i hi acudirà, com la majoria de gent de tot el país jueu. Joan Baptista anuncia que el personatge del qual ell és el precursosr serà un deixeble seu avantatjat: «Ve darrere meu el qui és més fort que jo.» Joan ho té molt clar: «Jo no soc competent per a deslligar-li la corretja de les sandàlies», donant a entendre que serà Jesús, i no ell, l’Espòs d’Israel. Ell ha vingut tan sols a preparar el camí del Senyor, batejant en aigua els qui confessaven els seus pecats; Jesús, que ja és present, però en l’anonimat, «és qui us va a batejar en Esperit Sant».
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] En la primera part de la citació, Marc combina Ex 23,20, segons la versió grega dels lxx, amb Ml 3,1. S’escenifica l’èxode de Joan cap al desert d’on provingué el poble d’Israel abans de conquerir la terra promesa.
[b] La segona part de la citació prové d’Is 40,3, també segons la versió grega dels lxx. Es tracta del Llibre de la Consolació o Dèutero-Isaïes, referent al Servent Sofrent de Jahvè.
[c] El text usual llegeix «amb una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura».
[d] L’ordre dels incisos varia en el text usual: «Ve el qui és més potent que jo, de qui no soc digne ajupint-me de deslligar-li la corretja de les sandàlies. Jo us he batejat en aigua, però ell us batejarà en Esperit Sant.»
