(005 561 716)

“En el principi Déu creà el cel i la terra”, sostenia el Gènesi (Gn 1,1).
Tanmateix, el Quart evangeli polemitza:

“En el principi JA existia el Projecte
– i el Projecte es trobava en diàleg amb Déu:
un Déu, A SABER, era el Projecte” (Jn 1,1).

Tot seguit ho recalca:
“Aquest es feia trobadís en el principi tot dialogant amb Déu” (v. 2).

“Tot l’univers s’esdevingué per mediació d’ell,
– i sense ell no s’esdevingué res” (v. 3).

Sense solució de continuïtat ho matisa a continuació:
“Allò que s’ha esdevingut en ell ÉS la Vida
– i la Vida era la Llum dels humans” (v. 4),
la Vida divina amb què Déu ungí tot l’univers futur,
anticipant-se així al Projecte quan aquest estava a punt de fer esclatar la creació.

Primer intent d’apropament del Logos-Projecte a la creació:
“D’aleshores ençà la Llum es posa a brillar en la Tenebra,
– tanmateix la Tenebra no el va atrapar“ (v. 5).

Segon intent del Projecte, fallit:
“Estava la Llum veritable, la que il·lumina tot el gènere humà, arribant al món.
Era en el món i el món s’esdevingué per mediació d’ell,
– tanmateix el món no el va reconèixer” (vv. 9-10).

Tercer intent, un fracàs total de Déu i del seu Projecte creador:
“Vingué prop del seu poble (Israel),
– i el seus no l’acolliren” (v. 11).

Novament, sense solució de continuïtat, s’anticipa a Israel:
“Tots quants el reberen, els donà capacitat per esdevenir fills de Déu,
—A SABER, als qui donen l’adhesió al seu NOM—”
i ho detalla a continuació en negatiu, per triplicat, i en positiu:
“– no de lligams de sang, ni d’un voler de la carn, ni d’un voler de baró,
sinó que han nascut de Déu” (vv. 12-13).

Finalment Déu s’ha sortit amb la seva, volia tenir un Fill:
“Per fi el Projecte prengué carn humana
– i plantà la seva Tenda entre nosaltres, la comunitat del Deixeble estimat,
i vam contemplar la seva Glòria

—Glòria com la que contemplà (Isaac), en tant que ‘l’únic fill estimat’,
a instàncies del seu pare (Abraham, Gn 22,1-16)—
– plena de Gràcia i de Veritat,
perquè de la seva plenitud tots nosaltres n’hem rebut,
– a saber, Gràcia sobre Gràcia;
perquè la Llei fou donada per mediació de MOISÈS,
– la Gràcia i la Veritat s’han fet realitat per mediació de JESÚS” (vv. 14.16-17).

“A Déu (Θεόν), ningú no l’ha vist mai;
– l’Únic Déu procreat, EL QUE ÉS mentre contempla el si de Déu, que ja és Pare,
ell ens ho va exposar” (v. 18).

Josep Rius-Camps