(010 407 720) Mc 1,14-20 Còdex Beza
1.14 Després que Joan fos entregat, arribà Jesús a Galilea[a] i es posà a predicar la bona notícia del Regne de Déu;[b] 15 deia: «S’han acomplert els terminis[c] i s’ha apropat el Regne de Déu: convertiu-vos i tingueu fe en aquesta bona notícia.»
16 Tot passant per la riba del mar de Galilea veié Simó i Andreu, el seu germà, que llançaven en cercle les xarxes en el mar, car eren pescadors. 17 Jesús els digué: «Veniu darrere meu i faré que vosaltres arribeu a ser pescadors d’homes.» 18 Immediatament, havent-ho deixat tot, [d] el seguiren. 19 Avançà una mica i veié Jaume, el fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà, que estaven també ells a la barca aparellant les xarxes. 20 Immediatament els cridà. Havent deixat el seu pare Zebedeu a la barca en companyia dels assalariats, el seguiren.[e]
En el seguiment de Jesús no hi ha classes ni jerarquies
Diumege passat comentàvem que Joan Baptista havia passat a Jesús dos dels seus deixebles preferits, Andreu i el Deixeble estimat, i ho situàvem a la riba esquerra del riu Jordà, en ple desert. Marc, en canvi, presenta avui a la riba dreta del Mar de Galilea els quatre primers deixebles que seguiren Jesús, i tan sols Andreu, que havia portat a Jesús el seu germà Simó, coincideix amb els del Baptista. Mateu segueix de prop Marc. Lluc-Beza ho proposarà d’una altra manera, silenciant el nom d’Andreu. La situació, nosaltres diríem ‘històrica’, és exactament la mateixa, però ells l’actualitzen acomodant-la als seus respectius punts de mira. Això és propi del gènere mític, i no quadra amb el nostre esperit crític. Els Sinòptics situen els inicis del cercle de Jesús a la riba del Mar de Galilea i ho visualitzen a base d’uns pescadors, que nosaltres interpretem en sentit estricte de pescadors de peixos, mentre que ells ho entenen en sentit figurat de reclutadors de gent per a fer un alçament contra els romans. Joan, en canvi, ho situava a la riba del Jordà emmarcant-ho amb la predicació del Baptista. Segons Marc, les dues comunitats de germans representen les dues classes socials que constituïen la societat d’aquell temps: la classe alta i la classe baixa. Simó i Andreu no tenen barca i llancen les xarxes en cercle en el mar des de la platja; Jaume i Joan tenen una barca, uns assalariats i per patró el seu pare Zebedeu. A la crida de Jesús que deixin de pescar adeptes per fer-los «pescadors d’homes» lliures, tots ells ho deixen tot i el segueixen. La diferència de classes entre uns i altres és notable. Els Zebedeus seran els qui porfidiejaran per situar-se el primer i el segon en el Regne del Messies.
Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] Jesús, una vegada ha superat totes les proves que Satanàs, encarnació de totes «les feres» del poder, li havia preparat, gràcies als molts «àngels», persones lliures, que s’havien posat al seu servei, entén que, amb l’empresonament de Joan Baptista, ha aribat el moment d’iniciar la predicació de la bona notícia del Regne de Déu: «S’han acomplert els terminis i s’ha apropat el Regne de Déu.»
[b] «L’evangeli del Regne de Déu», Beza, Alexandrí, diversos mss. uncials i cursius, antigues versions llatines, siríaca harcleana i, en part, coptes; «L’evangeli de Déu», Vaticà, Sinaític, alguns mss. uncials i cursius, 4 versions llatines, versió siríaca sinaítica, versió saídica i, en part, copta.
[c] El plural kairoi del Còdex Beza i les antigues versions llatines, en comptes del singular kairós, en referència al temps propici o termini (cast. plazo) fixat perquè s’esdevingui un gran esdeveniment, podria molt bé incloure tant el temps propici d’Israel com els de les nacions paganes (vegeu Lc 21,8.24: «fins que no es compleixin els terminis dels pagans»).
[d] «tot», Beza i versió ítala; «xarxes», Vaticà i resta de manuscrits.
[e] El Còdex Beza empra el mateix aorist completiu «el seguiren» tant a propòsit del primer grup de deixebles com del segon; en canvi, el text usual canvia el primer aorist per un imperfet, «es posaren a seguir-lo», i el segon aorist per una expressió equivalent més descriptiva: «se n’anaren darrere d’ell», expressió que respondria a la invitació que Jesús havia fet als de la primera comunitat: «Veniu darrere meu», i que no es repeteix als de la segona, quan el més lògic (!) hauria estat que s’hagués comprovat a propòsit de la primera comunitat que «se n’anaren darrere d’ell». Aquí el que importava a l’evangelista era posar en paral·lel la decisió de l’un i l’altre grup afirmant d’ambdós grups el mateix, simplement que «el seguiren». En canvi, deixa entreveure que els del segon grup no ho van deixar tot, com s’havia dit dels primers, sinó tan sols que «deixaren el seu pare Zebedeu a la barca en companyia dels assalariats». Els de classe més alta tenien moltes dificultats per a deixar-ho «tot», totalitat que el text usual ha tingut cura de canviar per «les xarxes».
