(008 405 718) Mc 1,7-11 Còdex Beza
1,7 (Joan Baptista) els anava dient: «Jo us batejo en aigua; però ve darrere meu[a] el qui és més fort que jo, de qui no soc competent per a deslligar-li la corretja de les sandàlies; 8 precisament ell us batejarà en Esperit Sant.»
9 Succeí que, per aquells dies, arribà Jesús des de Natzaret de Galilea; i fou batejat en el Jordà per Joan. 10 I, mentre pujava de l’aigua, veié oberts de bat a bat[b] els cels i l’Esperit que, com el colom,[c] baixava[d] cap a ell. 11 I una veu sonà des dels cels: «Tu ets el meu Fill, l’estimat, en tu m’he complagut.»
Veié els cels oberts i l’Esperit que baixava cap a ell com el colom que tornà a l’arca
El baptisme de Jesús, celebrat litúrgicament després de les festes nadalenques, ens podria portar a pensar en el bateig d’un infant. Recordem, però, que els cristians ortodoxos no celebren el Nadal, sinó la festa del baptisme de Jesús, d’un home ja madur que, a trenta anys, sentí la crida de Joan Baptista i es presentà al Jordà. Repetidament Joan havia anunciat la vinguda d’un home que, encara que «ve darrere meu, és més fort que jo, de qui no soc competent per a deslligar-li la corretja de les sandàlies», una manera molt entenedora per a un jueu de dir que un dels seus deixebles, i no ell, era l’Espòs tan esperat d’Israel. Ell era el seu precursor i ho feia batejant en aigua; quan arribi, en canvi, el Messies, «ell us batejarà en Esperit Sant». Fins aquí l’anunci. El relat del baptisme de Jesús és molt escarit, com fa sempre Marc en els passatges importants: «Succeí que, per aquells dies, arribà Jesús des de Natzaret de Galilea, i fou batejat en el Jordà per Joan.» Joan n’havia ja batejat molts, en el Jordà, però de cap d’ells no se’ns diu res més. El text normal diu, en canvi, que, «tot dret que sortia de l’aigua, veié els cels esquinçats», situant-lo encara en el Jordà i emprant per a la visió celeste el verb «esquinçar-se», que no es troba en els altres Sinòptics. El Còdex Beza empra el mateix verb «obrir-se» que apareix per primera vegada en la Bíblia en l’escena del diluvi: «s’obriren les rescloses del cel» (Gn 7,11), però després Déu se’n va penedir: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes» (8,21). En la persona de Jesús els cels s’han tornat a «obrir de bat a bat» per a no tancar-se ja mai més. Jesús feu una experiència única: «Veié l’Esperit que, com el colom, baixava cap a ell», com «el colom que tornà a Noè amb un branquilló verd d’olivera» (8,11). La veu que ve dels cels expressa el moment en què Déu dona el «tu» al Fill de l’home: «Tu ets el meu Fill, l’amat, en tu m’he complagut.»
Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] El Còdex Vaticà, contra tots els altres manuscrits, evita d’apuntar aquí que Jesús seguia les petges del mestre baptista ometent el pronom «meu»: «ve darrere». Que Jesús fos deixeble de Joan un temps considerable va molestar ben aviat més d’un escriba important (vegeu la correcció de Jn 4,2).
[b] Tots els manuscrits llegeixen «veié esquinçats els cels», excepte el Còdex Beza i les antigues versions llatines, que llegeixen «veié oberts de bat a bat els cels»; tant és així que aquesta variant ni tan sols ha estat considerada digna de ser esmentada en l’aparat crític de l’edició moderna més difosa dels evangelis. Tant Mt 3,16 com Lc 3,22 retenen el verb «obrir-se», verb que posa aquesta escena en paral·lel amb la del diluvi quan «romperen totes les fonts de l’abisme i les rescloses del cel s’obriren» (Gn 7,11 lxx).
[c] Tres vegades Noè deixà anar fora de l’arca «el colom» (sempre amb art. determinat); la segona, tornà amb un branquilló verd d’olivera, i la tercera vegada que el deixà anar ja no tornà: s’havia posat sobre la terra (Gn 8,8-12 lxx).
[d] El Codex Beza fa concordar contra les lleis de la gramàtica el participi present del verb grec katabainôn, forma masculina, amb pneuma que és neutre; el text usual corregeix en katabainon, neutre, evitant així la discordança. Semblantment el Còdex Beza empra sovint aquest ardit per a indicar que «l’Esperit» és una persona, l’Esperit Sant personal de Déu. Ho farà igualment amb l’«esperit immund», perquè condidera que es tracta de persones humanes posseïdes per aquest mal esperit.
