(014 411 724) Mc 1,12-15 Còdex Beza
1,12 Immediatament l’Esperit Sant l’expulsa[a] cap al desert. 13 I s’estava en el desert dies quaranta[b] i era posat a prova per Satanàs; estava en companyia de les feres, i els àngels el servien.
14 Després que Joan fos entregat, Jesús arribà a Galilea[c] i es posà a predicar la bona notícia del Regne de Déu; 15 deia: «S’han acomplert els terminis[d] i s’ha apropat el Regne de Déu: convertiu-vos i tingueu fe en aquesta bona notícia.»
Jesús viu el desert com el paradís
La Quaresma s’inicia sempre comentant les temptacions de Jesús en el desert. Aquest any litúrgic toca Mc 1,12-15, un relat brevíssim i molt dens, com escau a les escenes més importants. La iniciativa de posar a prova Jesús en el desert, el mateix desert que travessà el poble d’Israel fugint de l’esclavitud d’Egipte, l’ha presa ara l’Esperit Sant: «Immediatament l’Esperit Sant l’expulsa cap al desert.» L’«expulsa» igual que Jahvè «expulsà Adam» del paradís (Gn 3,24, primera menció en la Bíblia): té pressa perquè Jesús, que acaba de fer l’experiència de ser ell el Messies, superi en el mateix desert les proves que el poble d’Israel fou incapaç de superar durant els quaranta anys que durà la travessia: Jesús «s’estava en el desert dies quaranta i era posat a prova per Satanàs», amb l’èmfasi posat sobre la xifra «quaranta», molt recalcada en l’escena del diluvi (Gn 7,4.12.17, primera menció en la Bíblia) i en els quaranta anys durant els quals «els fills d’Israel menjaren mannà, fins que arribaren a terra habitada» (Ex 16,35). Marc no descriu les tres temptacions, com faran Mateu i Lluc. Jesús ha transformat el desert en un paradís: «estava en companyia de les feres, i els àngels el servien», evocació de l’ideal messiànic anunciat per Is 11,6-9. Tant «les feres» com «els àngels», amb article determinant, són persones conegudes pels seus oients/lectors: saben qui són els qui devoren els béns de les viudes i els orfes i qui són els voluntaris que presten serveis a la comunitat. «Les feres» són els agents de Satanàs, els poderosos d’aquest món que pretenen imposar-li com s’ha de presentar davant d’Israel; Jesús no es veu afectat per la seva presència i en sortirà airós. «Els àngels» són les persones lliures que es posen al seu servei. Tota la vida pública de Jesús quedarà emmarcada dins aquesta escena. La segona escena ja la vam comentar dies enrere: Jesús «començà a predicar la bona notícia de Déu» precisament quan «Joan fou entregat» en mans del poder.
Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] El verb ekballô és un terme tècnic. Per tal de determinar-ne exactament el sentit, un bon rabí jueu buscarà sempre la primera menció en la Bíblia, en el nostre cas la Bíblia grega dels Setanta. Es presenta en l’escena del paradís, quan el Senyor Déu «expulsà Adam i el posà enfront del paradís de les delícies» (Gn 3,24 lxx). Traduir-lo per empènyer afebleix el significat que li volgué donar l’evangelista.
[b] La tradició manuscrita oscil·la entre l’ordre normal, quaranta dies (còdexs Sinaític i Vaticà), i l’emfatitzat, dies quaranta (còdexs Beza i Alexandrí). La primera menció es troba en l’escena del diluvi i, per cert, molt recalcada en la parella «quaranta dies i quaranta nits» (Gn 7,4.12.17).
[c] Jesús, una vegada ha superat totes les proves que Satanàs, encarnació de totes «les feres» del poder, li havia preparat, gràcies als molts «àngels», persones lliures, que s’havien posat al seu servei, entén que, amb l’empresonament de Joan Baptista, ha aribat el moment d’iniciar la predicació de la bona notícia del Regne de Déu: «S’han acomplert els terminis i s’ha apropat el Regne de Déu.»
[d] El plural kairoi del Còdex Beza i les antigues versions llatines, en comptes del singular kairós, en referència al temps propici o termini (cast. plazo) fixat perquè s’esdevingui un gran esdeveniment, podria molt bé incloure tant el temps propici d’Israel com els de les nacions paganes (vegeu Lc 21,8.24: «fins que no es compleixin els terminis dels pagans»).
