(013 410 723) Mc 1,40-45 Còdex Beza

^1,40 Acudeix a ell un leprós demanant-li amb insistència:[a] «Si vols,[b] pots declarar-me pur.» ⁴¹ Aïrat,[c] estengué la mà, el va tocar i li diu: «Ho vull, purifica’t!» ⁴² Immediatament s’allunyà d’ell la lepra, i es va purificar. ⁴³ S’abalançà sobre ell,[d] directament l’expulsà ⁴⁴ i li diu: «Mira de no dir-ho a ningú; al contrari, ves-te’n, mostra’t tu mateix al sacerdot i  ofereix per la teva purificació el que va prescriure Moisès, perquè en tinguin una prova.» ⁴⁵ Però ell, en sortir, començà a pregonar i a divulgar aquella dita, fins al punt que ja no podia ell públicament entrar en cap ciutat; sinó que restava fora, en llocs deserts. Però acudien a ell de tot arreu.

Jesús s’aïra i expulsa el leprós perquè el vol comprometre

El relat marquià és desconcertant: «Acudeix a ell un leprós.» Un malalt de lepra tenia prohibit d’apropar-se a ningú. El nostre no és un simple leprós; ha estat declarat leprós perquè no contaminés els altres amb la seva ideologia contrària a la Llei jueva. Acudeix a ell perquè sap molt bé que Jesús no creu en la Llei de la impuresa legal. En tindria prou amb no considerar-se impur, però vol que Jesús ho certifiqui. Per això li demana amb insistència: «Si tu volguessis, pots declarar-me pur.» És un deixeble que sap com pensa Jesús i pretén comprometre’l davant la institució religiosa. D’aquí la reacció aïrada de Jesús contra ell: «Aïrat, estengué la mà, el va tocar i li diu: “Ho vull, queda purificat!”» El text usual ha canviat benèvolament el verb aïrar-se per compadir-se d’ell, considerant que no era escaient que fes ús de la ira divina davant un simple leprós. El sentit profund de l’escena queda així aigualit. No s’entén aleshores que Jesús «s’aba­lancés sobre ell i directament l’ex­pulsés» de la seva comunitat. La duríssima reacció de Jesús només té sentit si es tracta d’un dels seus deixebles que havia pregonat arreu que Jesús no observava la Llei, com de fet ho palesa el seu gest d’estendre la mà i tocar-lo. No obstant això, Jesús no vol que es divulgui el seu gest i intenta evitar la confrontació amb les autoritats religioses: «Mira de no dir-ho a ningú; al contrari, ves-te’n, mostra’t tu mateix al sacerdot i ofereix per la teva purificació el que prescriví Moisès, perquè en tinguin una prova.» L’antic leprós no farà cap cas de la cautela del Mestre i anirà pregonant i divulgant la seva dita. En consequència, ara serà Jesús qui no podrà entrar públicament en cap ciutat i haurà de restar fora, en llocs deserts, com si fos ell un leprós. Però la gent «acudia a ell de tot arreu». Notem l’ús del mateix verb acudir que obre i tanca l’escena. El leprós ha aconseguit el que pretenia, però la gent lliure ha comprès el sentit del gest de Jesús.

Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] La lliçó del Sinaític, «agenollat», avalada per l’Alexandrí i diversos mss., però omesa tant pel Còdex Beza com pel Vaticà, figura entre claudàtors en el text de NA²⁸. El leprós, no solament no ‘s’agenolla’ davant de Jesús, sinó que s’atreveix a demanar-li amb desimboltura, segons Beza, «Si vols, pots declarar-me pur».

[b] Beza, avalat pel minúscul 1424, reté el pr. indicatiu, mentre que la resta de còdexs empren l’imperfet de subjuntiu, «Si volguessis».

[c] Tan sols el Còdex Beza, si bé avalat per algunes de les més antigues versions llatines, conserva aquí el verb, orgizô, «aïrar-se», factitiu del substantiu, orgê, «ira», mentre que el text usual el canvia per splagnizô, «compadir-se».  Un cas semblant apareix en Lc 6,10, on el text usual elimina la locució «amb ira».

[d] Hi ha una lleugera diferència entre el verb emprat pel Còdex Beza, embrithô, «precipitar-se amb violència sobre algú», i el deponent de la mateixa rel embrimaomai, del text usual, «esbufegar (com fan els cavalls), enfuriar-se contra algú». Aquesta variant textual no ha estat ressenyada en l’edició crítica de Nestle-Aland.