(020 417 730) Jn 20,1-10 Còdex Beza

^20,1 El primer dia després del sàbbat, Maria Magdalena va de bon matí, quan encara era fosc, al sepulcre i observa que la llosa havia estat llevada lluny de la porta[a] del sepulcre.

² Se’n va, doncs, corrents a trobar Simó el Pedra i l’altre Deixeble a qui Jesús estimava,[b] i els diu: «S’han emportat el Senyor del sepulcre, i no sabem on l’han posat.» ³ Llavors sortí el Pedra i l’altre Deixeble, i s’encaminaren cap al sepulcre. ⁴ Corrien tots dos plegats, però l’altre Deixeble s’avançà corrent més de pressa que el Pedra i arribà primer al sepulcre ⁵ i, havent-s’hi abocat, observa els llençols ben posats, tanmateix no hi entrà. ⁶ Arriba aleshores Simó Pere, que l’anava seguint;[c] entrà al sepulcre i contempla els llençols posats ⁷ i el sudari, que estava sobre el seu cap, no posat juntament amb els llençols, sinó enrotllat a part en un Lloc singular.[d] ⁸ Llavors entrà també l’altre Deixeble, el qui havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. ⁹ És que fins aleshores no havien entès l’Escriptura que calia que ell ressucités d’entre els morts. ¹⁰ Se n’anaren, doncs, els deixebles novament a les seves respectives cases.[e]

Simón el Pedra segueix les passes del deixeble a qui Jesús estimava

En l’evangeli d’avui apareixen tres personatges que des de tres angles diferents des­criu­en tot el grup de deixebles de Jesús enfrontats amb una realitat que no té cap explicació racional ni apologètica: el sepulcre buit. Maria Magdalena, en representació del cercle femení, ha estat present en els moments més crítics de la vida de Jesús: prop de la creu (Jn 19,25) i a la porta del sepulcre (20,1); Simó Pere, en representació del nucli dur dels Dotze, absent al Gòlgota, fou el primer d’entrar al sepulcre buit; finalment, el Deixeble estimat, mai anomenat pel seu nom, l’autor de l’escrit conegut com a Evangeli de Joan, present al peu de la creu acompanyant la mare de Jesús (19,26-27), fou testimoni de la sang i aigua que sortí del costat de Jesús (19,35) i el primer que cregué que Jesús havia ressuscitat. Maria, en comprovar que la llosa havia estat remoguda «lluny de la porta del sepulcre», inferí que algú s’havia endut el cos de Jesús. Se’n va, doncs, corrents a comunicar-ho a Simó Pere i a l’altre Deixeble a qui Jesús estimava. La diferència en la manera de córrer de l’un i l’altre reflecteix el seu diferent estat d’ànim: Pere hi va encara apesarat per la seva triple negació; el Deixeble estimat, empès pel gran amor que professa a Jesús, «s’avançà corrent més de pressa que Pere i arribà primer al sepulcre», però no hi entra per deferència envers Pere. Un detall que no ha de passar desapercebut: Pere se sent segur «seguint» les traces del Deixeble estimat. Tots dos contemplen el mateix: «els llençols posats» simbolitzen el tàlem nupcial preparat per a les noces; el «sudari», separat del llit nupcial, que havia estat posat «sobre el cap» de Jesús, es troba ara «enrotllat a part en un Lloc singular». El Lloc per excel·lència per a un jueu era el Temple: la mort, simbolitzada pel sudari, embolcalla del tot el Temple. De Simó Pere no es diu que vagi creure; del Deixeble estimat s’explicita: «ho veié i cregué». La creença en la resurrecció d’entre els morts comença a obrir-se pas.

Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] El text usual llegeix simplement fora del sepulcre,mentre que els còdexs Beza i Sinaític entre altres llegei­xen lluny de la porta del sepulcre.

[b] êgapa, impf., 1071, diligebat d (Còdex Beza, foli llatí [D lac.]. No hi ha constància d’aquesta variant en NA²⁸, però sí en l’edició de R. Swanson, on figura el còdex minúscul 1071.

[c] El verb «seguir» designa pràcticament en els quatre evangelis el seguiment d’un deixeble darrere el seu mestre.

[d] L’escriptor estableix un net contrast amb l’escena de Llàtzer, en la manera com aquest va sortir del sepulcre: «sortí el difunt lligats els peus i les mans amb benes i la seva cara embolcada amb un sudari» (Jn 11,44); en el cas de Jesús, els mateixos «llençols» que havien servit per a embolcallar el cos de Jesús serviran ara per a preparar-li el tàlem nupcial; en canvi, el «sudari» que havien posat sobre el seu cap, estava ara embolcallant totalment el Temple.

[e] El darrer semiverset (20,11a): «Maria, però, s’estava dempeus prop del sepulcre, a fora, i plorava» no es llegirà en la lectura dominical, però forma part de la perícope, com també l’inicial (19,42) que, en bon grec, és inseparable del seu verset corresponent: «Allí, com que era el dia de preparació dels jueus i com que era a prop del sepulcre, hi posaren Jesús.