(016 413 726) Jn 2,13-25 Papir 66 i Còdex Sinaític[a]

^2,13 Era a prop la Pasqua dels jueus, i pujà Jesús a Jerosòlima. ¹⁴ Trobà en el temple els qui venien bous, ovelles i coloms, i els canvistes de moneda que estaven asseguts, ¹⁵ i havent fet com[b] un flagell de cordes, tots[c] els expulsà del temple, tant les ovelles com els bous, escampà les monedes dels canvistes i bolcà els taulells, ¹⁶ i als venedors dels coloms digué: «Traieu això d’aquí! Deixeu de fer[d] de la casa del meu Pare una casa de negocis!» ¹⁷ Els seus deixebles es van recordar que estava escrit: «El zel per la teva casa em consumirà.»[e]

¹⁸ Els jueus llavors replicaren i li digueren: «Quin senyal ens mostres per a obrar així?» ¹⁹ Jesús respongué i els digué: «Destruïu aquest Santuari i en tres dies l’aixecaré.» ²⁰ Els jueus li contestaren: «Quaranta-sis anys fou construït aquest Santuari i tu el vols aixecar en tres dies?» ²¹ Ell, però, s’havia referit al Santuari que era el seu cos. ²² Quan, doncs, s’aixecà d’entre els morts, els seus deixebles es van recordar que havia dit això, i donaren fe a l’Escriptura i a la dita que Jesús havia proferit.

²³ Mentre era a Jerosòlima, per la festa de la Pasqua, molts cregueren en el seu nom en contemplar els senyals que ell feia; ²⁴ però Jesús mateix no se’ls creia, pel fet que els coneixia a tots ²⁵ i perquè no tenia necessitat que algú testimoniés sobre l’home: ell, en efecte, coneixia què hi ha dins l’home.

Havent fet com un flagell de cordes, tots els expulsà del temple, tant les ovelles com els bous

De bon principi l’autor ens informa que «era a prop la Pasqua dels jueus», distanciant-se’n netament, i que Jesús pujà a la ciutat de «Jerosòlima», i no a Jerusalem en sentit sacral. En la seva qualitat de Messies havia de prendre possessió del temple, però trobà la casa del seu Pare convertida en una «casa de negocis». Tota l’escena està amarada de sentit simbòlic: Jesús «feu com un flagell de cordes», perquè no s’interpretés al peu de la lletra, i «tots els expulsà del temple», com fou expulsat Adam del paradís, «tant les ovelles com els bous», personificant sobretot les ovelles, cosa que recalcarà més endavant quan entrarà per la porta a l’atri de les ovelles, jugant-s’hi la vida, les cridarà pel seu nom i les traurà fora del temple: «quan les haurà expulsades totes, va davant d’elles i les ovelles el segueixen» (Jn 10,3-4). Els dirigents jueus li exigeixen el senyal que l’acrediti com a Messies d’Israel. Però Jesús els respon: «Destruïu aquest Santuari i en tres dies l’aixeca­ré.» Els jueus ho interpreten del Temple material: «Quaranta-sis anys fou construït aquest Santuari, i tu el vols aixecar en tres dies?», però Jesús, com molt bé precisa l’autor del llibre, «s’havia referit al Santuari que era el seu cos», substituint el Temple pel seu cos humà. Els seus deixebles, a qui indirectament s’al·ludeix, recordaren que estava escrit: «El zel per la teva casa em consumirà» (Sl 68,10), però tan sols en comprendran el sentit quan Jesús hagi ressuscitat d’entre els morts i aleshores «donaran fe a l’Escriptura i a la dita que Jesús havia proferit». Durant l’estada a Jerosòlima, «molts cregueren en el seu nom en contemplar els senyals que feia», com el que havia fet en el temple, però ell no es deixa instrumentalitzar, perquè coneix a fons els motius inconfessables pels quals li havien donat l’adhesió; no tenia necessitat que li fessin declaracions sobre les aspiracions i tendències de l’home: «ell, en efecte, coneixia què hi ha dins l’home».

Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] Per manca del Còdex Beza en aquest punt, m’he servit del P⁶⁶, un papir de mitjan segle ii, i del Còdex Sinaític. P⁶⁶ fou trobat prop de Nag Hammadi i pertanyé probablement a un monestir pacomià. Fou corregit posteriorment per un corrector oficial que se serví d’un altre exemplar de tipus alexandrí. En els primers capítols, el Còdex Sinaític és molt proper al Còdex Beza.

[b] Segueixo la variant hôs, «com», Papirs 66-75, diversos mss. uncials i cursius, antigues versions llatines i Orígenes, per defecte del Còdex Beza, que li confereix sentit metafòric.

[c] L’adjectiu grec substantivat pantes (en masculí), «tots», no concorda amb el terme neutre grec, ta probata, «les ovelles». Les ovelles queden així personificades.

[d] La prohibició en imperatiu present veda la continuació de l’acció.

[e] El Salm 68 (69) lxx és una lamentació atribuïda a David; el v. 10 conté un element de caire psicològic: «El zel per la teva casa m’ha consumit i les burles dels qui es burlen de tu han caigut sobre mi.» El nostre autor ho posa en temps futur. Dues vegades s’afirma, en temps passat, que «els seus deixebles es van recordar que estava escrit» (v. 17) i «que havia dit això» (v. 22), fent referència explicita, la segona vegada, al temps de després de la resurrecció de Jesús.