(021 418 731) Jn 20,19-31 Còdex Beza
20,19 Essent encara fosc aquell dia, el primer dels sàbats setmanals, i estant les portes tancades on es trobaven els deixebles per por dels jueus, arribà Jesús, es posà al mig i els diu: «Pau a vosaltres!» 20a I, havent dit això, els mostrà les mans i el costat.
20b Els seus deixebles verament s’alegraren d’haver vist el Senyor. 21 Els digué al seu torn: «Pau a vosaltres! Tal com el Pare em va enviar, també jo us envio a vosaltres.» 22 I, havent dit això, alenà sobre ells i els diu: «Rebeu Esperit Sant: 23 si d’alguns perdoneu els pecats, els quedaran perdonats, si d’alguns els retinguéssiu, quedaran retinguts.»
24 Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era amb ells quan Jesús vingué. 25 Els altres deixebles li anaven dien: «Hem vist el Senyor.» Ell, però, els digué: «Si no veig a les seves mans la marca dels claus i no fico les meves mans en el seu costat i no fico el meu dit en la marca dels claus,[a] no creuré.»
26 Al cap de vuit dies, els seus deixebles eren altre cop a dins i en Tomàs en compamyia d’ells. Jesús arriba llavors, estant les portes tancades, es posà al mig i digué: «Pau a vosaltres!» 27 Després diu a Tomàs: «Porta el teu dit aquí i mira les meves mans; porta la teva mà i fica-la en el meu costat, i no siguis incrèdul sinó creient.» 28 Tomàs respongué i li digué: «Senyor meu i Déu meu.» 29 Jesús el reprèn: «¿Perquè m’has vist, has cregut? Feliços els qui no han vist i han cregut.»
30 D’una banda, molts i altres senyals va fer Jesús en presència dels seus deixebles que no han estat escrits en aquest llibre. De l’altra, aquests han estat escrits a fi que arribeu a creure que Jesús Messies és el Fill de Déu[b] i a fi que creient tingueu vida eterna[c] en el seu nom.
Jesús ressuscitat passa a través de les portes tancades i barrades
Maria Magdalena havia anat al sepulcre «el primer dia després del sàbat» jueu, és a dir, el primer dia de la setmana, el nostre diumenge, «de bon matí, quan encara era fosc»; Jesús es presenta als Dotze «essent encara fosc aquell dia, el primer dia després del sàbat», o sia poc després, quan regnava encara la foscor. Jesús ressuscitat, dotat ara d’un cos enterament espiritual, passa a través de les portes tancades i barrades pels deixebles, acció remarcada tant el dia de Pasqua com a l’octava. El tancament total dels deixebles era degut a «la por als jueus», por que persisteix després de la primera aparició del Ressuscitat, car vuit dies després les portes continuen ben tancades. Jesús els desitja la pau per triplicat, senyal que no en tenien gens. Els mostra la marca dels claus a les mans i el costat obert, cosa que es repeteix també tres vegades (vv. 20, 25, 27), subratllant així que els cos enterament espiritual del Ressuscitat és el mateix que els soldats romans havien foradat i travessat. El docetisme s’anava introduint perillosament en el si de les comunitats cristianes presentant un Salvador purament espiritual, que tan sols hauria sofert passió en aparença, sense cap mena de compromís, com molt bé denunciava Ignasi, el bisbe de Síria: «De les obres de caritat se’n desentenen… De les reunions d’acció de gràcies se n’aparten, pel fet de no confessar que l’Eucaristia és experiència de la carn del nostre Salvador, Jesús Messies» (IEph 6,2–7.1). En la persona de Tomàs, un dels Dotze, que d’alguna manera ho anticipa, Jesús imparteix una lliçó vàlida per a tots els temps: «Porta el teu dit aquí i mira les meves mans; porta la teva mà i fica-la en el meu costat, i no siguis incrèdul sinó creient.» Nosaltres, els qui no l’hem vist personalment, podem fer la mateixa experiència que feren ells del Ressuscitat i «arribar a creure que Jesús Messies és el Fill de Déu, a fi que creient tinguem vida eterna en el seu nom».
Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] El Còdex Vaticà amb la majoria de manuscrits llegeix diversament: «Si no veig en les seves mans la marca dels claus i no fico el meu dit en la marca dels claus i no fico la meva mà en el seu costat».
[b] Els còdexs Beza i Wasingtonià consideren com a subjecte «Jesús Messies» (nom i títol messiànic) i com a predicat «el Fill de Déu», indicant així que la comunitat ja creia que Jesús era el Messies, però havia de fer un nou pas i arribar a creure que és el Fill de Déu. En canvi, el Còdex Vaticà i tots els altres manuscrits consideren com a subjecte «el Messies, el Fill de Déu» i com a predicat «Jesús», indicant així que la comunitat ha de creure que «el Messies, el Fill de Déu, és Jesús» i no cap altre, com si abans no haguessin arribat a creure que era el Messies.
[c] La qualificació d’«eterna» només apareix en els còdexs Beza, Sinaític, Claromontà i alguns minúsculs.
