(022 419 732) Lc 24,35-49 Còdex Beza
24,35 I ells mateixos contaven allò que havia passat pel camí i que se’ls havia donat a conèixer en la fracció del pa. 36 Mentre ells en parlaven, ell es presentà enmig d’ells.[a] 37 Ells, però, terrificats i plens de por, es creien contemplar un fantasma.[b]38 Però ell els digué: «Per què esteu trasbalsats i per quinaraó semblants pensaments pugen en el vostre cor? 39 Vegeu les meves mans i els meus peus: jo soc el mateix. Palpeu i mireu, l’esperit no té ossos ni carns, com veieu que jo tinc.» [40][c]
41 Encara ells no s’ho acabaven de creure, de tanta alegria, i estaven sorpresos, digué: «Teniu quelcom aquí per menjar?» 42 Li oferiren un tros de peix a la brasa. 43 I, prenent-lo, en presència d’ells en menjà, 44 i els digué: «Aquestes són les meves paraules que us vaig adreçar mentre encara era amb vosaltres, a saber: “Cal que es compleixi tot allò que hi ha escrit en la Llei de Moisès, Profetes i Salms referent a mi.”» 45 Llavors els desclogué la ment perquè comprenguessin les Escriptures 46 i els digué: «Així està escrit: que el Messies patiria i ressuscitaria al tercer dia 47 i es predicaria en el seu nom el penediment iel perdó dels pecats amb vista a totes les nacions paganes començant pels de Jerusalem.[d] 48 Ivosaltres, a més,en sou testimonis. 49 I jo, per la meva part, envio la meva promesa sobre vosaltres; vosaltres, però, resteu asseguts a la ciutat, fins que us revestiu la força que ve de l’altura.»
Llavors els desclogué la ment perquè comprenguessin les Escriptures
L’encapçalament del text que llegim avui figura al final de l’ampli relat sobre els deixebles d’Ulammaús (Emaús). Aquests, de retorn a Jerusalem, «trobaren reunits els Onze i els qui eren amb ells» i els contaren l’experiència que acabaven de fer pel camí quan Jesús se’ls donà a conèixer en la fracció del pa. «Mentre ells parlaven d’això —continua—, ell es presentà enmig d’ells. Ells, però, terrificats i plens de por, es creien contemplar un fantasma.» La reacció dels Onze instal·lats a Jerusalem contrasta amb l’experiència del Ressuscitat que acabaven de fer els d’Oulammaús. A aquests, Jesús els havia titllat d’«insensats i de cor indolent»; als Onze i la resta de deixebles els interpel·la: «Per què esteu trasbalsats i per quinaraó semblants pensaments pugen en el vostre cor?» Lluc, en la mateixa ona que Joan, té també problemes seriosos amb les comunitats docetes, que sostenien que el Salvador tenia tan sols un cos aparent, purament espiritual. Com ja havia fet Joan, intenta desqualificar-los deixant ben clar que el Ressuscitat és el mateix Jesús amb qui havien menjat tan sovint i begut: «Vegeu les meves mans i els meus peus: jo soc el mateix. Palpeu i mireu, l’esperit no té ossos ni carns, com veieu que jo tinc.» El Ressuscitat no és un «esperit fantasma». És tan real com el Jesús amb qui van compartir abans la vida. Joan i Lluc insisteixen en aquest aspecte servint-se d’unes imatges que preses literalment deformarien el realisme que pretenen inculcar. Ignasi, el bisbe de Síria, anys més tard morirà devorat per les feres, víctima dels aldarulls provocats per docetes i judaïtzants. La incomprensió dels deixebles és una constant en els quatre evangelis. Jesús els ha de descloure la ment perquè comprenguin les Escriptures. Entrava de ple en el pla de Déu que el Messies fracassés; la seva mort ha obert les portes a «totes les nacions paganes». La Promesa continua en peu, però abans ells s’han de revestir amb «la força que ve de l’altura».
Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] El text alexandrí hi afegeix la salutació de Jesús: «Pau a vosaltres!», calcada de Jn 20,19.21.
[b] Tots els manuscrits, llevat de Beza, llegeixen «un esperit». Tanmateix, tant en Mc 6,49 com en Mt 14,26, els deixebles, en veure Jesús que es passejava sobre el mar durant la tempesta, «es creien que era un fantasma». Lluc no esmenta, després de la compartició dels pans, la tempesta arborada pels deixebles, com fan Mc 6,47-52; Mt 42,13b-33 i Jn 6,16-21.
[c] El text alexandrí hi afegeix: 24,40 «I havent dit això, els mostra les mans i els peus.» El Còdex Beza, recolzat per totes les antigues versions llatines i siríaques, no conté aquest verset. D’altra banda, aquesta precisió recorda la de Jn 20,20: «I, havent dit això, els mostrà les mans i el costat», que n’hauria estat la font d’inspiració.
[d] El text alexandrí llegeix diversament: «es predicaria en el seu nom el penediment per al perdó dels pecats a totes les nacions paganes començant per Jerusalem».
