(026 423 736) Mc 16,15-20[a] Còdex Beza^{en part}

(Resum de 16,9-14 Còdex Beza: Després d’aparèixer-se Jesús als Onze i de recriminar-los la seva incredulitat i duresa de cor per no haver cregut els qui l’havien vist ressuscitat), ^16,15 digué adreçant-se a ells: «Aneu pel món i proclameu la Bona Notícia a tota la creació,[b] ¹⁶ a saber, que el qui cregui i sigui batejat, se salvarà;[c] però el qui no cregui, serà condemnat.

¹⁷ Aquests són els senyals que acompanyaran els qui hagin cregut: en nom meu expulsen dimonis,[d] parlaran en llengües noves,[e] ¹⁸ agafaran serps[f] i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal;[g] imposaran les mans sobre els malalts, i es posaran bons.[h]»

¹⁹ El Senyor Jesús, d’una banda, després de parlar-los, fou emportat enlaire cap al cel[i] i s’assegué a la dreta de Déu.[j] ²⁰ Ells, de l’altra, sortiren a predicar pertot arreu, col·labo­rant el Senyor amb ells i confirmant la Paraula amb els senyals que l’acompanyaven.

Un collage per a acoblar els quatre evangelis

Atès que el relat de l’ascensió de Jesús es troba tan sols apuntat al final de l’Evangeli de Lluc, però desenrotllat àmpliament a l’inici dels Fets dels Apòstols, no considerats com a evangeli, en la festa de l’Ascensió se’ns proposa de llegir com a evangeli la Conclusió llarga de Marc, que, si bé és considerada canònica, no forma part de l’Evangeli de Marc original. Aquest acabava d’una manera sobtada dient que les dones «sortiren fugint del sepulcre» i que «no digueren res a ningú perquè tenien por» (Mc 16,8) de comunicar-ho als deixebles de Jesús.

En la primera part de la Conclusió llarga (16,9-14) es recalcava per triplicat que «no cregueren» l’anunci que els feu Maria Magdalena (v. 11), ni tampoc el relat dels dos deixebles d’Emaús (vv. 12-13) i ni tan sols el mateix Jesús quan s’aparegué més tard als Onze (v. 14). Les tres manifestacions de la total incredulitat dels Onze deixebles, les he resumides en l’encapçalament: «Després d’aparèixer-se Jesús als Onze i de recriminar-los la seva incredulitat i duresa de cor per no haver cregut els qui l’havien vist ressuscitat, digué adreçant-se a ells…» Primerament Jesús els envia al món a proclamar-hi la Bona Notícia. Seguidament discrimina entre creients i no creients afirmant amb contundència que els primers se salvaran i els segons es condemnaran. Enumera a continuació una sèrie de senyals que acompanyaran els creients: expulsió de dimonis, parlar en llengües noves, immunitat respecte a serps verinoses o metzines, imposició de mans als malalts, que es guariran. El parlament final culmina així: «Jesús, doncs, després de parlar-los, fou emportat enlaire cap al cel i s’assegué a la dreta de Déu.» En el darrer incís d’aquesta llarga Conclusió es resumeix el contingut del segon volum de Lluc: «Ells sortiren a predicar pertot arreu, col·labo­rant el Senyor amb ells i confirmant la Paraula amb els senyals que l’acompa­nyaven.» Un resum molt deformat i tendenciós de l’activitat que desplegà Jesús ressuscitat en l’Església primitiva.

Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

---

[a] Molts manuscrits, entre ells el Còdex Beza, presenten una Conclusió més llarga. L’ometen, entre altres, els còdexs Vaticà i Sinaític. Aquest «final de Marc» forma part de les Escriptures inspirades; és considerat canònic. Això no obstant, no ha estat redactat per Marc, sinó per un autor de principis del segle II, en el moment en què s’agruparen els quatre evangelis per a fer front a la proliferació d’evangelis de caire doceta i gnòstic. El Còdex Beza, entre altres, conserva encara l’ordre primitiu en què foren agrupats: Mateu i Joan (escrits apostòlics), Lluc i Marc. (L’ordre actual és: Mateu, Marc, Lluc i Joan.) La Conclusió llarga ha estat elaborada a manera d’un collage de passatges trets del mateix Marc o procedents de Mateu i sobretot de Joan i de Lluc-Actes.

[b] Vegeu Mt 28,19; també Mc 13,10.

[c] Per ex., Ac 2,38.

[d] Per ex., Ac 8,7.

[e] Per ex., Ac 2,4; 19,6.

[f] Una sèrie de manuscrits hi afegeixen «amb les seves mans».

[g] Per ex., Lc 10,19; Ac 28,3-6.

[h] Per ex., Mc 6,5.

[i] Vegeu Lc 24,50-51; Ac 1,2.9-11.22.

[j] Per ex., Ac 2,33-34.