(027 424 737) Jn 15,26-27; 16,12-15 Còdex Beza
15,26Tanmateix, quan vingui el Paràclit[a] que jo estic a punt d’enviar-vos[b] de part del meu Pare, l’Esperit de la veritat, que procedeix del meu Pare, 27 aquell donarà testimoni de mi; també vosaltres donareu testimoni, perquè esteu amb mi des del principi.
16,12 Encara tinc moltes coses per dir-vos, però de moment no les podeu suportar. 13 Quan vingui aquell, l’Esperit de la Veritat, aquell us anirà guiant en tota la veritat:[c] no parlarà, en efecte, pel seu compte, sinó que parlarà del que haurà sentit i us anunciarà l’esdevenidor. 14 Aquell em glorificarà, ja que prendrà d’allò que és meu i us ho anunciarà. 15 Tot el que té el Pare és meu; per això he dit: «Pren d’allò que és meu i us ho anunciarà.»
El Paràclit, l’Esperit Sant, la persona divina que està sempre al costat dels creients
Quatre vegades apareix el terme «Paràclit» en l’Evangeli de Joan; mai en els Sinòptics, ni tampoc en la Bíblia grega dels Setanta. Llevat de la primera menció («un altre Paràclit», Jn 14,16), sempre es presenta amb article, «el Paràclit», en referència a la primera menció (14,26; 15,26; 16,7). En diferenciar-lo Jesús com «un altre Paràclit», està indicant als seus deixebles, els únics a qui parla d’aquest personatge, que ell mateix feia ja abans el rol de la persona que està sempre al seu costat, a manera d’un advocat defensor o consolador. Interessa d’observar que les dues primeres mencions es presenten en el primitiu Discurs de comiat, abans de la cloenda natural: «Aixequeu-vos, anem-nos-en d’aquí!» (14,31). En totes quatre trobem en el context immediat el pronom que designa una persona llunyana, «aquell», que he conservat en la traducció. Els deixebles de moment no el coneixen personalment, però ho poden inferir del paper que ell mateix està jugant a favor d’ells. Els dos passatges que llegim aquest diumenge de Pentecosta es troben en la segona part del Discurs de comiat: «quan vingui el Paràclit que jo estic a punt d’enviar-vos de part del meu Pare, l’Esperit de la veritat, que procedeix del meu Pare, aquell donarà testimoni de mi… Quan vingui aquell, l’Esperit de la Veritat, aquell us anirà guiant en tota la veritat.» Jesús instrueix els seus deixebles sobre el testimoni que aquest donarà a favor seu quan vingui a ells, una vegada ell ja no hi sigui present. És molt important la precisió que els fa: «No parlarà pel seu compte, sinó que parlarà del que haurà sentit i us anunciarà l’esdevenidor.» De per si, l’Esperit Sant no té paraules; aquestes pertanyen al Logos que Jesús ha encarnat. L’Esperit de la Veritat parla d’allò que ha sentit dir a Jesús. No parlarà pel seu compte, sinó que «prendrà —diu— d’allò que és meu» i ens ho anirà recordant i anunciant perquè ho assimilem; això sí, sempre que estiguem plenament oberts a les seves inspiracions.
Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
RUAH. AIN KAREM (ALEGRATE)
[a] Para-klêtos, «persona que hom ha cridat al seu costat», que hom convoca per a un afer important; perquè doni testimoni a favor seu, en el cas de Jesús. La Promesa que havia fet Déu a Israel i que havia quedat circumscrita a les dotze tribus, una vegada els Dotze han fracassat en la seva missió a Israel, l’Esperit Sant, el Paràclit, l’estendrà i ampliarà a totes les nacions, sense cap mena de fronteres racials o religioses.
[b] Tots els altres manuscrits llegeixen en futur el verb grec pempsô, «enviaré», mentre que el Còdex Beza, tant en el foli grec com en el llatí, ho llegeix en present, pempô, «estic a punt d’enviar-vos».
[c] Beza, repeteix el pronom «aquell» i anticipa el pronom personal «us anirà guiant», ensems que puntualitza en datiu «en tota la veritat».
