(o25 422 735) Jn 15,9-17 Còdex Beza

^15,9 Tal com el Pare m’ha estimat, també jo us he estimat a vosaltres: resteu en el meu amor. ¹⁰ Si els meus manaments observeu, restareu en el meu amor, com també jo els manaments del meu Pare he observat plenament[a] i resto en el seu amor. ¹¹ Tanmateix us he dit això perquè la meva joia sigui també en vosaltres i la vostra joia sigui completa. ¹² Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat. ¹³ Un amor més gran que aquest ningú no el té, que immoli la seva vida pels seus amics. ¹⁴ Vosaltres, en efecte, sou els meus amics si féssiu el que jo us mano. ¹⁵ Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu senyor. A vosaltres us he dit amics, perquè tot allò que he sentit de part del meu Pare us ho he donat a conèixer. ¹⁶ No sou vosaltres els qui em vau escollir, soc jo qui us he escollit a vosaltres i us vaig destinar perquè us n’aneu vosaltres i porteu fruit, i que el vostre fruit resti, perquè tot allò que demanéssiu al Pare en el meu nom us ho concedeixi. ¹⁷ Això és el que mano: Estimeu-vos els uns als altres.

Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat

Jesús compara l’amor amb què ha estimat els seus deixebles amb aquell amb què el Pare l’ha estimat a ell, palesant així l’entera confiança que es tenen l’un a l’altre: «Tal com el Pare m’ha estimat, també jo us he estimat a vosaltres: resteu en el meu amor.» Els posa, però, com a condició que observin els seus manaments i, novament, els compara amb els del seu Pare: «Si observeu els meus manaments, restareu en el meu amor, com també jo he observat plenament els manaments del meu Pare i resto en el seu amor.» Jesús utilitza el mateix mot que empraven els jueus en la Torà i que nosaltres ens hem fet nostre, «manaments», però «els seus manaments», igual que «els manaments del meu Pare», superen els deu manaments, els drets de l’home. Jesús ja els n’havia parlat, reduint-los a un de sol: «Us dono un manament nou, que us estimeu els uns al altres, com també jo us he estimat, a fi que també vosaltres us estimeu els uns als altres» (Jn 13,34). Ara, però, ho emmarca amb una inclusió: «Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat» // «Això us mano: estimeu-vos els uns als altres.» Aquestes repeticions serveixen per a recalcar el que ell considera essencial en la manera com els seus deixebles s’han de comportar. Després d’emmarcar-ho, precisa quina ha estat la mostra de l’amor que els ha manifestat: «Un amor més gran que aquest ningú no el té, que immoli la seva vida pels seus amics.» La segona part del Discurs de comiat que anem resseguint, després que els hagués dit: «Aixequeu-vos, anem-nos-en d’aquí!» (14,31b), són una reflexió de Jesús ressuscitat sobre la seva mort violenta per evitar que les represàlies dels romans recaiguessin sobre els seus deixebles. Això sí, els considera els seus amics sempre i quan facin el que els està manant. Ja no són servents, sinó amics seus, «perquè tot allò que he sentit de part del meu Pare us ho he donat a conèixer», a fi que —conclou— «porteu fruit, i que el vostre fruit resti». Ens sorprengué, quan ens vam adonar que l’autor del mal anomenat Evangeli de Joan havia fet dues redaccions,  que tan sols en la segona redacció insistís una vegada i una altra en el tema de l’amor fratern. La comunitat oient ho devia haver oblidat, com ens passa sovint en l’Esgésia marcada pel dret canònic.

Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] Silenciant un kai adverbial, kagô = kai egô, també jo, i amb una subtil transposició de les paraules, el Còdex Vaticà i el Papir 66 no diferencien entre «els manaments del Pare» de Jesús i «els deu manaments de Déu», com si fossin una mateixa cosa. Els còdexs Beza i Sinaític contraposen els deu manaments de la Llei als «meus manaments», «el manament nou» (Jn 13,34) que Jesús vol inculcar als seus deixebles. La majoria de manuscrits i edicions modernes oscil·len entre l’una i l’altra versió.