(028 425 738) Mt 28,16-20 Còdex Beza

^28,16 Els Onze deixebles se n’anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia ordenat. ¹⁷ En veure’l, l’adoraren; alguns, tanmateix, dubtaren.[a] ¹⁸ Jesús s’acostà i els va parlar així: «M’ha estat donada plena autoritat en els cels i sobre la terra. ¹⁹ Aneu ara: feu deixebles a totes les nacions, batejant-los en el nom del Pare i Fill[b] i de l’Esperit Sant ²⁰ ense­nyant-los a guardar tot allò que us he manat. I heus aquí que Jo Soc amb vosaltres,[c] dia rere dia, fins a la fi del món.»

Heus aquí que jo soc amb vosaltres, dia rere dia, fins a la fi del món

En l’escena del sepulcre buit, l’àngel del Senyor s’havia aparegut a Maria Magdalena i a la mare de Jesús perquè comuniquessin als seus deixebles que Jesús havia ressuscitat i que els precedia a Galilea, la seva terra nadiua, lluny de la institució del Temple i de tot l’embalum religiós que s’hi covava. En la cloenda de l’Evangeli, els Onze deixebles restants, després de la defecció de Judes, se n’han anat a Galilea, la «Galilea dels pagans» (Mt 4,15), on hi havia una població mixta de jueus i pagans, «a la muntanya que Jesús els havia ordenat», una muntanya sense nom, a la qual han de pujar interiorment per a tenir una visió àmplia de tota la realitat humana. En qualitat d’Onze, han perdut definitivament la representativitat que Jesús els havia conferit sobre les dotze tribus d’Israel. Comença, doncs, una nova etapa. En veure’l ressuscitat amb els ulls interiors, «l’adoraren», com havien fet els mags d’Orient (2,2). Mateu fa una precisió que a alguns els haurà semblat fora de lloc: «Alguns, tanmateix, dubtaren», i que tradueixen per «abans, però, havien dubtat», forçant la gramàtica. Els dubtes entre els deixebles i la incomprensió gairebé total de la persona de Jesús constituiran una constant que arribarà fins al dia d’avui. Jesús, investit d’autoritat divina, els envia «a totes les nacions» i ho fa, segons el Còdex Beza, amb un imperatiu seguit de l’adverbi: «Aneu ara» (en comptes del simple «Aneu, doncs, i…»), subratllant així la urgència del moment. Han de fer deixebles «a totes les nacions», però no de forma massiva, ans bé persona a persona (noteu el pronom masculí plural) «batejant-los… i ense­nyant-los»: mitjançant el baptisme segellaran la seva incorporació a la família amorosa de Déu Pare, Fill i Esperit Sant; l’ensenyament els facilitarà l’observança de tot allò que Jesús els ha manat. Jesús, assumint un títol reservat a Déu, els assegura la seva presència constant: «Jo Soc amb vosaltres, dia rere dia, fins a la fi del món.»

Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] Gramaticalment, els dos verbs en aorist s’han de traduir en el mateix nivell lingüístic, el primer en sentit genèric o corporatiu i el segon formulant conscientment una excepció.

[b] Beza omet l’artíccle davant «Fill», unint així estretament Pare i Fill.

[c] Els còdexs Beza i Sinaític conserven encara l’ordre primitiu de les paraules que confereixen a Jesús el títol innominable de Jahvè, «Jo Soc»; tots els altres còdexs no ho donen a entendre, car inverteixen els mots: «Jo amb vosaltres soc» (lit.), tot i que els traductors es veuen obligats a traduir-ho per igual.