(033 430 743) Mc 5,21-43 Còdex Beza
5,21 Havent creuat Jesús a l’altra riba, de nou es congregà[a] una multitud nombrosa al voltant d’ell a la vora del mar. 22 Arriba llavors un representant dels caps de la sinagoga[b] i es prostrà als seus peus 23 suplicant i dient-li: «La meva filleta és a les acaballes; vine a tocar-la amb les teves mans,[c] a fi que se salvi i visqui.» 24 I ell partí en companyia d’ell. Es posà a seguir-lo una multitud nombrosa que el masegaven.
25Certa dona que patia fluixos de sang feia dotze anys, 26 que havia sofert moltíssim sota molts metges i havia despès tot el que tenia, que no havia millorat en res, sinó més aviat empitjorat, 27 en sentir parlar de Jesús s’acostà per darrere i tocà el seu mantell entre la multitud,[d] 28 car deia en el seu interior: «Si per ventura el seu mantell arribo a tocar,[e] em guariré.» 29 A l’instant s’assecà la font de la seva sang; aleshores notà en el seu cos que estava curada d’aquell turment. 30 A l’instant, havent-se adonat també Jesús de la força que havia sortit d’ell i[f] girant-se entre la multitud, preguntà: «Qui ha tocat els meus vestits?» 31 Els seus deixebles, però, li diuen: «Veus que la multitud t’està masegant i preguntes: “Qui m’ha tocat?”» 32 Ell mirava al seu voltant per distingir la qui ho havia fet. 33 La dona, espantada i tremolosa pel que havia fet d’amagat,[g] conscient del que havia ocorregut, vingué, es prosternà davant d’ell i li confessà tota la veritat. 34 Mes Jesús li digué: «Filla, la teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau, i segueix guarida del teu turment.»
35 Mentre ell encara estava parlant, venen de casa del cap de la sinagoga dient-li: «La teva filla s’ha mort. Per què encara molestes el Mestre?» 36 Però Jesús, que havia sentit aquesta dita, diu al cap de la sinagoga: «No temis, tan sols continua creient.» 37 No permeté que ni un tan sols el seguís de prop, excepte Pere, Jaume i Joan, el seu germà. 38 Arriben a la comunitat del cap de la sinagoga, i anava contemplant ell la cridòria de les ploraneres i de gent que prorrompia en crits sense parar. 39 Entrà i es posà a dir-los: «Per què feu tanta cridòria i per què ploreu? La noieta no ha mort, sinó que dorm.» 40 Però ells es reien d’ell. Ell expulsà les multituds a fora i s’enduu aleshores amb ell el pare i la mare de la noieta i els qui l’acompayaven i es dirigí on es trobava la noieta. 41 Prengué llavors la mà de la noieta i li diu: «Rabbi thabita kumi»[h] (que traduït significa: «Noia —a tu t’ho dic—, aixeca’t»). 42 Α l’instant s’alçà la noia i es posà a caminar. És que tenia dotze anys. Es quedaren tots fora de si, completament alienats. 43 Els advertí amb insistència que ningú no se n’assabentés i encarregà que li donessin menjar.
La filla del cap de sinagoga i l’hemorroïssa representen respectivament el judaisme oficial i el creient
Llegim avui tres perícopes que formen un tríptic (A/B\A’): les dues laterals, relatives a la filla d’un cap de la sinagoga, serveixen per a emmarcar la central, l’hemorroïssa. En dos moments (A/A’) Marc descriu la situació del judaisme oficial en temps de Jesús: «la filla», «l’infant» (3x) i, finalment, «la noia de dotze anys» representen el públic de la sinagoga que s’està morint per manca d’aliment espiritual i a la fi es mor. Jesús va «a la comunitat del cap de la sinagoga», que li havia suplicat que vingués «a tocar-la amb les seves mans», pren la mà de la noieta morta, saltant-se també ell la Llei del pur i l’impur que impedia tocar un mort, i «a l’instant s’alçà la noia i es posà a caminar». A fi de prevenir que no es tornés a morir d’inanició, prescriu que «li donin menjar», una lliçó que acaba d’impartir també als deixebles, representats per la terna Pere, Jaume i Joan, i que ens imparteix de nou avui el Ressuscitat.
La perícope de l’hemorroïssa, que es troba en el centre, ens toca més de prop. Per la manera com Jesús s’adreça a ella al final: «Filla, la teva fe t’ha salvat», i com Marc l’ha introduïda en escena, «certa dona que patia fluixos de sang feia dotze anys», representa una part del judaisme creient en Jesús que, pel fet de no observar la Llei, havia estat titllada d’impura. Havia anat a trobar tota mena de metges, caps de sectes, que li havien promès «el oro y el moro», però no ha fet sinó empitjorar. Finalment, ha resolt tornar a la comunitat de Jesús, però sense donar la cara: «S’acostà per darrere i tocà el mantell de Jesús entre la multitud,dient-se en el seu interior: “Si per ventura el seu mantell arribo a tocar, em guariré.”» La força que emana de Jesús l’ha guarida, però Jesús no tolera que ho hagi fet d’amagat: «Qui ha tocat els meus vestits?» Ella «confessà tota la veritat», però Jesús no se n’acabà de fiar: «Ves-te’n en pau, i segueix guarida del teu turment.»
Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] El text usual llegeix diversament: «Havent creuat Jesús, amb la barca, de nou a l’altra riba, es congregà…»
[b] El text usual revela el nom del cap de la sinagoga: «de nom Jaire»; altres manuscrits el presenten com un nom fals: «que tenia per nom Jaire». En l’obra de Lluc sí que és presentat amb aquest malnom: «que tenia per nom Jaire» (Lc 8,41).
[c] La majoria de manuscrits llegeixen: «a fi que, un cop hagis vingut, li imposis les mans», evitant així que Jesús la toqui amb les seves mans i es quedi impur.
[d] El text usual ho presenta diversament: «(la dona) se li va acostar enmig de la multitud per darrere i tocà el seu mantell».
[e] El text usual llegeix diversament: «si arribés a tocar els seus vestits».
[f] L’ordre dels mots del text usual és diferent: «Jesús, havent-se adonat de la força que havia sortit d’ell, i…»
[g] El text usual omet aquest detall.
[h] El text usual llegeix altrament: «Talitha kum.»
