(034 431 744) Marc 6,1-6 Còdex Beza
6,1 Sortí d’allí i se n’anà a la seva pàtria: els seus deixebles el seguien. 2 Un dia de sàbat es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, impressionats per la seva ensenyança,[a] deien: «D’on li ve a aquest tot això?», i: «Quina classe de saviesa li ha estat donada, perquè també semblants prodigis surtin de les seves mans?», 3 «¿No és aquest l’artesà, el fill de Maria i el germà de Jaume, Joset, Judes i Simó?[b] No estan també les seves germanes aquí entre nosaltres?» I s’escandalitzaven d’ell. 4 Jesús els repetia aquesta dita: «No hi ha cap profeta que hagi estat deshonrat, a no ser a la seva pàtria, entre els parents i en la seva pròpia comunitat.» 5 No va poder obrar allí cap prodigi; tan sols a uns quants malalts els imposà les mans i els guarí. 6 I s’admirava de la fe d’aquests.[c] I es posà a recórrer les aldees de la rodalia ensenyant.
¿No és aquest l’artesà, el fill de Maria i el germà de Jaume, Josep, Judes i Simó?
Marc considera sense més ni més Natzaret com la pàtria natal de Jesús. Feia temps que no hi anava, i aprofità un dia de sàbat per a assistir a la sinagoga, com havia fet de jove, i es posà a ensenyar-los. La seva manera d’ensenyar, tan diferent de la del cap de sinagoga, produí en molts d’ells impressions contradictòries. Marc les descriu servint-se de tres intervencions. Els primers a intervenir-hi ho feren despectivament: «D’on li ve a aquest tot això?» El coneixien massa bé com «l’artesà» del poble, el petit constructor que feia tota mena de cases treballant la fusta, la pedra i el guix, perquè ara els donés lliçons. En el centre, Marc hi ha posat els qui es pregunten per la saviesa que presumptament li havia estat donada i que havia produït a Cafarnaüm tota una sèrie de «prodigis que sortien de les seves mans». Uns tercers es freguen els ulls i es pregunten incrèduls si realment aquell a qui han invitat a ensenyar a la sinagoga «no és el fill de Maria i el germà de Jaume, Joset, Judes i Simó». El seu pare, Josep, ja hauria mort. Formava part d’una família nombrosa de cinc germans i altres tantes germanes, els noms de les quals no s’esmenten en aquella època. Jaume serà el qui, anys més tard, prendrà les regnes de l’Església de Jerusalem, una vegada Pere hagi abdicat, segons revela Lluc en el segon volum (Ac 12,17). L’escàndol que la seva vinguda ha provocat a Natzaret fou majúscul. Jesús replica amb una dita: «No hi ha cap profeta que hagi estat deshonrat, a no ser a la seva pàtria, entre els parents i en la seva pròpia comunitat» familiar. A diferència del que havia fet a Cafarnaüm, a Natzaret «no va poder obrar cap prodigi». Tan sols va guarir uns quants malalts que li prestaren personalment l’adhesió. D’aquí que s’admirés de la fe d’aquests, davant la incredulitat general tant entre els llogarencs com entre els seus familiars més pròxims. Davant la incomprensió general, només l’ensenyança pot obrir una bretxa.
Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] Els còdexs Beza, Corideti i alguns minúsculs expliciten que fou la seva manera d’ensenyar el que els causà tan profunda impressió. En la principal edició crítica moderna no s’han dignat ni tan sols mencionar-ho en l’aparat crític, considerant que ja estava implícit en l’acció de «sentir-lo». Tanmateix, aquesta precisió, «la seva ensenyança», és la peça clau per a escatir el tema central de la perícope, emmarcada per la menció al principi i al final del verb «ensenyar».
[b] A Mateu li devia desplaure que Jesús fos un «obrer artesà» i ho predica del seu pare: «No és aquest el fill de l’artesà?» (Mt 13,55).
[c] Llevat del Còdex Beza, tots els manuscrits llegeixen «la falta de fe/incredulitat d’ells». No té res d’estrany que, en conseqüència, el Vaticà i el Sinaític canviïn el temps imperfet del verb per l’aorist complexiu, «s’admirà/es meravellà de la seva falta de fe/incredulitat».
