(036 433 746) Mc 6,30-34 Còdex Beza

^6,30 Els apòstols s’anaven congregant entorn de Jesús, i li referiren el que havien fet i el que havien ensenyat. ³¹ Llavors Jesús els digué: «Veniu, anem-nos-en a un lloc desert,[a] i reposeu una mica!» És que eren molts els qui venien i els qui se n’anaven, i ni tan sols per a menjar no tenien temps.

³² Havent pujat a la barca, partiren cap a un lloc desert, ells sols. ³³ Els veieren com se n’anaven i molts d’ells els reconegueren. A peu, de totes les ciutats concorregueren allí i convergiren en aquell indret.

³⁴ En sortir i veure Jesús[b] una multitud nombrosa, es compadí d’ells, perquè eren com ovelles que no tenen pastor,[c] i es va posar a instruir-los llargament.

Anem-nos-en a un lloc desert, i reposeu una mica

Jesús havia enviat els Dotze a la missió d’Israel, però ells havien anat més enllà del que els havia ordenat (Mc 6,7-13). No sabem exactament què van fer i què van ensenyar, però la reacció de Jesús quan tornen i li ho refereixen deixa entendre que no hi està d’acord: «Veniu, anem-nos-en a un lloc desert, i reposeu una mica!» El text usual ho ha entès com una invitació a trobar-se amb Jesús ells sols: «Veniu vosaltres sols en un lloc desert», mentre que el Còdex Beza, avalat per totes les antigues versions llatines i siríaques, ho presenta com un desafiament de Jesús perquè es distanciïn de les multituds fanatitzades per ells mateixos. Marc ho resumeix en un incís parentètic: «És que eren molts els qui venien i els qui se n’anaven, i ni tan sols per a menjar no tenien temps.» «Menjar» és sinònim d’ensenyança. Estaven tan exaltats per l’èxit que havien tingut amb les masses que eren del tot incapaços d’escoltar-lo. Jesús vol que primerament s’asserenin. El seu pla era d’instruir-los més a fons, però abans els havia d’allunyar de les multituds que ells mateixos havian incitat a la rebel·lió contra els romans, fins al punt que això havia arribat a orelles d’Herodes (6,14). De mala gana, pugen a «la barca», que representa l’entera comunitat de deixebles, i «partiren cap a un lloc desert, ells sols». L’estratagema no li servirà de res: «A peu, de totes les ciutats concor­regueren allí i convergiren en aquell indret.» La multitud és cada vegada més nombrosa. Jesús, en adonar-se’n, «es compadí d’ells, perquè eren com ovelles que no tenen pastor». Els missioners, «apòstols» en grec, en comptes de comportar-se comunitàriament entre la gent, alliberant-los de les falses ideologies i guarint-ne les ferides (3,15; 6,7), s’han aprofitat de les ovelles com «els pastors d’Israel que es pasturen a ells mateixos». Us invito a llegir Ezequiel 34. Contra tota mena de fanatismes, el millor antídot és l’ensenyança impartida lluny del brogit de les masses.

Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] El text usual ho devalua com si fos una invitació a trobar-se amb Jesús ells sols: «Veniu vosaltres sols en un lloc desert/despoblat.» 

[b] El text usual menciona tan sols al principi el nom de «Jesús». El Còdex Beza l’explicita tres vegades, a fi d’establir un contrast entre l’ensenyament dels apòstols en olor de multituds i la manera com Jesús percep la situació: primerament els deixa parlar sobre tot el que han fet i ensenyat; seguidament reacciona sos­traient-los d’aquell ambient enrarit que ells mateixos havien creat i se’ls emporta «a un lloc desert» de tota mena de fanatisme religiós i polític —recordem que el Lloc per excel·lència per als jueus era el Temple— i intenta assossegar-los; tot seguit, en adonar-se que el fanatisme d’aquella «multitud nombrosa» anava crei­xent, es compadeix d’ells per la mancança de bons pastors «i es posa a instruir-los llargament».

[c] Una expressió que tristament es repeteix sovint a Israel parlant dels seus pastors: Nm 27,17; 1Re 22,17; 2Cr 18,16.