(037 434 747) Jn 6,1-15 Còdex Beza

^6,1 Després d’això, Jesús se n’anà a l’altra banda del mar de Galilea, cap als confins de Tiberíades. ² Una multitud nombrosa el seguia perquè havien contemplat els senyals que ell realitzava en els malalts. ³ Jesús se n’anà, doncs, a la muntanya i s’assegué allí en companyia dels seus deixebles. ⁴ Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus.

⁵ Jesús, havent alçat els ulls i contemplat que una multitud nombrosa venia cap a ell, diu precisament a Felip: «On anirem a comprar pans a fi que mengin tots aquests?» ⁶ Deia això per posar-lo a prova, perquè ell sabia què faria. ⁷ Felip li respon: «Amb dos-cents denaris no hi haurà prou pans per a ells a fi que cada un d’ells en prengui un trosset.» ⁸ Li diu un dels seus deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere: ⁹ «Hi ha un criadet aquí que té cinc pans d’ordi i dos peixets; però això és per a aquests tals.»[a] ¹⁰ Jesús digué: «Feu que els homes es recolzin.» Hi havia molta herba en aquell lloc. Es recolzaren, doncs, els barons en nombre de cinc mil. ¹¹ Jesús prengué els cinc pans, donà gràcies i els donà als deixebles; els deixebles, al seu torn,[b] als qui estaven recolzats; semblantment també amb els peixets, tants com en volgueren. ¹² Quan s’hagueren assaciat, diu als seus deixebles: «Reuniu els bocins que han sobrat, a fi que no se’n perdi cap.» ¹³ Els recolliren i ompliren dotze cistelles dels bocins dels cinc pans d’ordi que havien sobrat als qui en menjaren. ¹⁴ Els homes, doncs, en veure el senyal que havia fet anaven dient: «Aquest és el profeta que havia de venir al món.» ¹⁵ Jesús aleshores, en adonar-se que estaven a punt de venir i endur-se’l per la força, per fer-lo rei, es retirà novament a la muntanya, ell sol, i allí es posà a pregar.[c]

Hi ha un criadet aquí que té cinc pans d’ordi i dos peixets, però això és per a aquests tals

Hem abandonat el Cicle B de Marc en «un lloc desert» on Jesús tenia previst d’instruir en privat els Dotze missioners, si bé la convergència de multituds arribades de tot arreu l’obligaria a canviar de plans. En comptes de prosseguir comentant la compartició marquiana dels pans, llegirem, distribuïda en cinc diumenges, la versió que en dona Joan 6. Aquest situa l’escena «a aquesta banda del mar de Galilea, cap als confins de Tiberíades». Jesús, en veure que una multitud nombrosa venia cap a ell, posa a prova Felip, per si comptava amb diners: «On anirem a comprar pans a fi que mengin tots aquests?» Andreu, veient que hi havia un criadet que portava cinc pans d’ordi i dos peixets i ben conscient que «això és per a aquests tals», mostra com s’haurien de compartir (el text usual ho devalua: «però què és això per a tanta gent?»). Joan precisa que «hi havia molta herba en el lloc» (amb article) on s’havien de recolzar els «cinc mil» homes adults per a menjar, subratllant que era un prat ple de vida, a diferència del Temple, el Lloc per excel·ència, on se sacrificaven les ovelles. Jesús «prengué els cinc pans, donà gràcies i els donà als deixebles; els deixebles, al seu torn, als qui estaven recolzats; semblant­ment també amb els peixets, tants com en volgueren.» El text usual omet la mediació dels deixebles. Un cop tots s’hagueren assaciat, Jesús té molta cura que el senyal que els està donant sigui per a les dotze tribus d’Israel, remarcant als seus deixebles: «Reuniu els bocins que han sobrat, a fi que no se’n perdi cap.» «Els recolliren i ompliren dotze ciste­lles dels bocins dels cinc pans d’ordi que havien sobrat als qui en menjaren.» Però tot seguit ho malinterpretaren com «el senyal» que havia de donar «el profeta» per allibe­rar-los dels romans. «Jesús aleshores, en adonar-se que estaven a punt de venir i endur-se’l per la força, per fer-lo rei, es retirà novament a la muntanya, ell sol, i allí es posà a pregar.»

Comentari bíblic:
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] Amb un lleuger canvi, el text usual ho transforma en una pregunta: «Però què és això per a tanta gent?» Andreu, segons la lliçó original del Còdex Beza, hauria volgut aclarir que els cinc pans d’ordi i els dos peixets eren per a subvenir les necessitats dels qui feien serveis.

[b] La majoria de manuscrits, amb el Vaticà i el Sinaític al capdavant, donen rellevància a la figura de Jesús fent que sigui ell qui distribueixi els pans i els peixos als cinc mil homes; segons Beza, en canvi, molt ben recolzat per alguns uncials i per la majoria de minúsculs, Jesús vol que els deixebles experimentin com els pans i els peixos es multipliquen a les seves mans: «Jesús prengué els cinc pans, donà gràcies i els donà als deixebles; els deixebles, al seu torn, als qui estaven recolzats; semblantment també amb els peixets, tants com en volgueren», iniciant així la primera cadena humana de compartir de mà en mà.

[c] Tan sols el Còdex Beza conserva aquest detall: «i allí es posà a pregar». Jesús demana llum al Pare per a discernir com s’havia de presentar d’ara endavant com el Messies d’Israel, però no en el sentit del Rei davídic que tothom esperava per a alliberar-se dels romans, deixant entreveure que foren els seus propis deixebles els qui havien arborataquella situació tan delicada: «es retirà novament a la muntanya, ell sol». Tenint en compte que aquesta és l’única ocasió en què Jesús «prega», segons el Quart Evangeli, i que l’escriptor ho posa en temps imperfet, després de l’aorist «es retirà», marcant l’inici d’una acció, «es posà a pregar», sense precisar quan acabà de pregar, tot això ens indica que ens trobem en el moment més decisiu de la vida de Jesús i que gràcies a la pregària ha superat definitivament la prova d’un Messies guerrer i violent que pretenien enarborar els cinc mil homes adults allí reunits, enardits pels seus propis deixebles.