(682 526) Jn 10,1-10 Còdex Beza
Paràbola del pastor i les ovelles adreçada per Jesús als fariseus:
10,1 «En veritat, en veritat us dic:[a] el qui no entra per la porta a l’atri[b] de les ovelles, sinó que per una altra banda hi puja,[c] aquest és un lladre i un saltejador; 2 en canvi, el qui entra per la porta, aquest és el pastor de les ovelles. 3 A aquest el porter li obre, i les ovelles escolten la seva veu; crida les ovelles que li són pròpies[d] pel seu nom i les fa sortir. 4 I, quan ha tret totes les pròpies, va davant d’elles, i les ovelles el segueixen, perquè coneixen la seva veu;[e] 5 a un estrany, en canvi, no el seguiran, sinó que fugiran d’ell, perquè no coneixen la veu dels estranys.»
6 Aquesta paràbola els digué Jesús, però ells no comprengueren quines eren les coses que els deia. 7 Novament, doncs, Jesús els digué: «En veritat, en veritat us dic: Jo Soc la porta de les ovelles. 8 Quants[f] vingueren abans de mi són lladres i saltejadors; però les ovelles no se’ls escoltaren. 9 Jo Soc la porta: si algú entra a través de mi, se salvarà; entrarà i sortirà i trobarà pastura. 10 El lladre no ve sinó a robar, sacrificar[g] i destruir; jo, en canvi,[h] he vingut perquè tinguin vida.[i]»
El qui entra per la porta a l’atri de les ovelles, aquest és el pastor de les ovelles
La paràbola del pastor i les ovelles que Jesús s’ha fet seva constitueix la resposta que llançà als fariseus que l’havien qüestionat perquè, en un dia de repòs sabàtic, havia fet fang i obert els ulls a un cec de naixement. Per a entendre l’abast de la paràbola, l’hem de situar en el marc del Temple de Jerusalem, on hi havia una porta, anomenada l’Ovellera (Jn 5,2), per on introduïen les ovelles destinades als sacrificis. En aquesta «porta» hi havia un «porter», que fins aleshores no havia deixat entrar mai ningú, ja que, quan els exigia el sant i senya, li responien sempre que venien a oferir-les en sacrifici. Quan, però, ha vingut Jesús i li ha declarat que venia a donar la vida per les seves ovelles, «a aquest el pastor li obre, i les ovelles escolten la seva veu». Hi havia dues maneres d’accedir a les ovelles: entrant per la porta o saltant per una altra banda, com fan els lladres i saltejadors. Jesús, tot just el porter l’ha deixat entrar, «crida les ovelles que li són pròpies pel seu nom». No totes les ovelles tenen nom, només les seves, les que han anat prenent consciència que són persones. «I les fa sortir» de «l’atri del summe sacerdot» (Jn 18,15; Mc 14,54 i par.), per donar-los plena llibertat. Jesús encara va més enllà. Emprant dues vegades el nom de Jahvè, «Jo Soc la porta de les ovelles», qualifica de «lladres i saltejadors quants vingueren abans de mi, però les ovelles no se’ls escoltaren». I fa un nou pas: «quan ha tret totes les pròpies, va davant d’elles, i les ovelles el segueixen, perquè coneixen la seva veu». En contrast amb «un estrany a qui no seguiran, sinó que fugiran d’ell, perquè no coneixen la veu dels estranys». Jesús s’emporta les seves ovelles a un camp obert, sense cledes ni closes, on ell és «la Porta» a través de la qual entraran i sortiran les persones lliures i trobaran pastura. A diferència d’«el lladre que no ve sinó a robar, sacrificar i destruir; jo, en canvi, he vingut perquè tinguin vida».
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] Les dues vegades que Jesús empra aquesta doble fórmula d’assegurament, anticipa el pronom, posant èmfasi en les persones, els fariseus, a qui s’adreça; el Còdex Vaticà, recolzat la primera vegada per un manuscrit minúscul i la segona pel Còdex Corideti que es troba a Tiflis, capital de Geòrgia, inverteix els termes totes dues vegades, conferint solemnitat a la dita de Jesús: «En veritat, en veritat dic a vosaltres.»
[b] El terme aulê, «atri», l’empren tant els Sinòptics (Mt 26,3.58.69; Mc 14,54.66; 15,1 D.16; Lc 11,21; 22,55) com Joan (Jn 18,15) per a designar «l’atri del summe sacerdot», Annàs, a on dugueren Jesús lligat.
[c] El Còdex Beza és l’únic manuscrit que anticipa l’adverbi «per una altra banda» al verb «pujar», conferint-li molta importància: els dirigents jueus sabien molt bé que «el porter» que guarda l’atri de les ovelles, quan els cridarà el sant i senya, i ells respondran que venen a sacrificar-les, no els deixarà entrar per la porta; d’aquí que «pugin» al Temple «per una altra banda», per on hi accedeixen els summes sacerdots quan venen a sacrificar-les, com els identificarà Jesús en l’explicació de la paràbola: «El lladre no ve sinó a robar, sacrificar i destruir.»
[d] Novament, amb un canvi d’ordre inusual, el Còdex Beza subratlla quines són les ovelles que són propietat del pastor, a saber, les que tenen nom.
[e] Per quarta vegada, en aquest passatge tan breu, el Còdex Beza anticipa el pronom, «la seva veu», la del pastor que les coneix pel seu nom i que elles, en reconèixer-lo, es posen a seguir-lo.
[f] El text usual hi implica tots els anteriors dirigents, «tots quants», sense excepció; Jesús no absolutitza el nombre dels qui vingueren abans d’ell.
[g] Sovint els traductors no respecten el sentit fort del verb grec thyein, «sacrificar, oferir en sacrifici», tan sols analògicament «degollar, matar», i tradueixen simplement per «matar». El context, «atri de les ovelles», «porta de les ovelles» (vegeu «l’Ovellera» de Jn 5,2), «porter», responsable de vigilar perquè no robin les ovelles i les destinin a ser sacrificades en el Temple, exigeix que es retingui aquest sentit peculiar del verb.
[h] Tan sols el Còdex Beza empra la connectiva adversativa, contraposant l’actitud de Jesús a la del lladre.
[i] El Còdex Beza, recolzat pel Papir 66 i algun manuscrit minúscul, no comparteix aquesta glossa: «i en tinguin en abundància», que consta en tots els altres manuscrits.
