(676 520) Jn 9,1-41 Còdex Beza
9,1 Tot passant, va veure un home cec de naixement, que estava assegut.[a] 2 Els deixebles li preguntaren: «Rabí, ¿qui va pecar, aquest o els seus pares, perquè nasqués cec?» 3 En Jesús respongué: «Ni pecà ell ni els seus pares, sinó perquè es manifestin les obres de Déu en ell. 4 Cal que nosaltres obrem les obres del qui m’envià, mentre és de dia; arriba la nit, quan ningú no pot treballar. 5 Mentre sigui en el món, soc Llum del món.» 6 Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, l’ungí amb el fang posant-lo sobre els seus ulls 7 i digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè (que s’interpreta “l’Enviat”). Se n’anà, doncs, es rentà i tornà veient-hi.»
8 Els veïns i els qui l’havien vist abans que era un captaire deien: «No és aquest el qui estava assegut i captava?» 9 Altres deien: «És ell.» Uns tercers, en canvi: «És semblant a ell.» Ell digué: «Soc jo.» 10 Li digueren aleshores: «Com és, doncs, que se t’han obert els ulls?» 11 Ell respongué: «Un home anomenat Jesús va fer fang, em va ungir els ulls i em va dir: “Ves a Siloè i renta-t’hi.” Hi vaig anar, em vaig rentar i he tornat veient-hi.» 12 Llavors ells li digueren: «¿On és, aquest?» Els diu: «No ho sé.»
13 Duen aleshores als fariseus el qui abans era cec. 14 Era sàbat quan Jesús va fer fang i li obrí els ulls. 15 Novament l’interroguen igualment els fariseus com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «Va posar fang sobre els meus ulls, em vaig rentar i hi veig.» 16 Alguns dels fariseus deien: «L’home aquest no ve de Déu, ja que no guarda el sàbat.» D’altres, però, deien: «Com pot un home pecador fer semblants senyals?» Hi havia divisió entre ells. 17 Deien, doncs, al cec: «Tu, què dius pel que fa al teu cas, a saber, que t’obrí els ulls?» Ell digué: «Que és un profeta.»
18 Els jueus no es van creure el seu cas, fins que van cridar els pares del qui havia recuperat la vista 19 i els interrogaren dient: «¿És aquest el vostre fill, el que dieu vosaltres que va néixer cec? Com és, doncs, que pròpiament ara hi veu?» 20 Els respongueren els seus pares i digueren: «Sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. 21 Però, com és que ara hi veu, no ho sabem; o qui li va obrir els ulls, nosaltres no ho sabem: interrogueu-lo a ell, ja té l’edat, ell parlarà del seu cas.» 22 Els seus pares digueren això perquè tenien por dels jueus: els jueus, en efecte, ja s’havien posat d’acord que si un confessés que ell era el Messies, quedés exclòs de la sinagoga. 23 Per això digueren els seus pares: «Ja té l’edat, pregunteu-ho a ell.»
24 Llavors el van cridar per segona vegada, al qui era cec, i li digueren: «Dona glòria a Déu: nosaltres sabem que l’home aquest és un pecador.» 25 Ell respongué: «Si és un pecador, no ho sé; una cosa sé, que era cec i que pròpiament ara hi veig.» 26 Li digueren aleshores: «Què t’ha fet?» i: «Com t’ha obert els ulls?» 27 Respongué ell: «Us ho he dit ja, i no m’heu fet cas; per què voleu sentir-ho una altra vegada? Per ventura voleu també vosaltres esdevenir deixebles seus?» 28 Ells el van insultar i digueren: «Tu, deixeble seràs de l’individu aquest; nosaltres som deixebles de Moisès. 29 Nosaltres sabem que a Moisès Déu li ha parlat i que Déu no escolta els pecadors;[b] però aquest no sabem d’on és.» 30 L’home respongué i digué: «Això sí que és estrany, que vosaltres no sabeu d’on és, i que ell m’hagi obert els ulls. 31 Sabem que Déu no escolta els pecadors, però si un és religiós i fa la seva voluntat, aquest sí que l’escolta. 32 Mai no s’ha sentit a dir que algú obrís els ulls d’un que ha nascut cec. 33 Si aquest no vingués de Déu, no podria fer res.» 34 Li respongueren i digueren: «En pecat has nascut tu tot sencer, ¿i tu ens vols donar lliçons?» I el van treure fora.
35 En Jesús s’assabentà que l’havien tret, se li feu trobadís i digué: «Creus tu en el Fill de l’home?» 36 Ell respongué i digué: «I qui és, Senyor, a fi que pugui creure en ell?» 37 En Jesús li respongué: «Ja l’has vist: és el qui està parlant amb tu.» 38 Ell digué: «Crec, Senyor.» I es prostrà davant d’ell. 39 Jesús afirmà: «Jo per fer un judici he vingut a aquest món, a fi que els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs.» 40 Ho van sentir alguns dels fariseus que eren en companyia d’ell i li digueren: «És que també nosaltres som cecs?» 41 En Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat; però com que ara dieu: “Hi veiem”, els vostres pecats romanen.»
Era sàbat quan Jesús va fer fang amb la saliva i ungí els ulls del cec de naixement
L’episodi està emmarcat per la presentació d’un «cec de naixement que estava assegut», segons puntualitza el Còdex Beza al començament, i per la pregunta que els fariseus formulen a Jesús, al final: «És que també nosaltres som cecs?» Hi ha, doncs, diverses maneres de ser «cec». Del primer diuen els seus pares: «Sabem que va néixer cec». Cinc vegades es recalca que va néixer cec. Els deixebles tenen clar que fou conseqüència d’un pecat originari: «Rabí —pregunten a Jesús—, ¿qui va pecar, aquest o els seus pares, perquè nasqués cec?» La resposta de Jesús és concloent: «Ni pecà ell ni els seus pares, sinó perquè es manifestin les obres de Déu en ell.» S’insisteix que «era un captaire» i també en la pregunta dels qui l’havien vist: «No és aquest el qui estava assegut i captava?» En l’Evangeli de Marc trobem un cec semblant: «El fill de Timeu, Baritimies, cec, estava assegut al marge del camí, demanant almoina» (Mc 10,46). L’un i l’altre «capten» perquè se senten profundament necessitats de quelcom, malgrat estar «asseguts» en una càtedra, heterodoxa, la del primer, i completament «al marge del camí» que Jesús havia emprès, la del segon. En el nostre cas, hi ha una dada que ens guiarà per a interpretar l’escena: «Era sàbat quan Jesús va fer fang i li obrí els ulls.» En el Gènesi se’ns diu que Déu «va plasmar l’home de la pols de la terra i li va insuflar un alè de vida» (Gn 2,7) i que el dia setè, el sàbat, va reposar de la seva obra creadora (2,2-3). Segons Jesús, en canvi, l’obra de la creació ha quedat inacabada, de resultes precisament del precepte sabàtic. D’aquí que els dirigents jueus el volguessin matar perquè els havia deixat ben clar que, en dia de sàbat, «el meu Pare treballa i jo també treballo» (Jn 5,17). Jesús reprèn l’obra del dia sisè i l’acaba definitivament: «Escopí a terra, va fer fang amb la saliva, l’ungí amb el fang posant-lo sobre els seus ulls i digué» que anés a rentar-se a la piscina de Siloè.
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] El Còdex Beza remarca dues vegades, aquí i en el v. 8, que el cec de naixement «estava assegut», com un mestre, en la seva càtedra heterodoxa, exactament com el cec dels afores de Jericó que estava assegut al marge del camí (Mc 10,46). En ambdues ocasions es diu que era un «captaire», que estava necessitat del més essencial, de la vista.
[b] El tema del «pecat» travessa tot el relat en tres formats: el verb «pecar» (Jn 9,2.3), el substantiu «pecat» (9,34.41a.41b) i l’adjectiu «pecador» (9,16.24.25.29 D.31): en total 10×. Es molt indicatiu que l’afirmació que, segons el Còdex Beza, es presenta en boca dels dirigents jueus: «Nosaltres sabem… que Déu no escolta els pecadors» (9,24 Còdex Beza), es repeteix en boca del cec i de les persones que ell representa: «Sabem que Déu no escolta els pecadors» (9,31). Des del principi del relat apareix el tema de la ceguesa relacionat amb el d’un «pecat» anterior al naixement: «Els deixebles li preguntaren: “Rabí, ¿qui va pecar, aquest o els seus pares, perquè nasqués cec?“ (9,2), i es repeteix, formant inclusió, al final: «Ho van sentir alguns dels fariseus que eren en companyia d’ell i li digueren: “¿És que també nosaltres som cecs?”» (9,40). Jesús rebat la idea que compartien els seus deixebles amb els fariseus que l’acompanyaven increpant l’home que havia nascut cec: «En pecat has nascut tu tot sencer» (9,34) i la majora dels jueus, en general. La resposta de Jesús es contundent: «Ni pecà ell ni els seus pares, sinó perquè es manifestin les obres de Déu en ell» (9,3), «Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat; però com que dieu: “Hi veiem”, els vostres pecats romanen» (9,41).
