Solemnitat de Santa Maria mare de Déu
Lc 2,15-21 Còdex Beza. El Leccionari litúrgic ho fa començar en el v. 16
2,15 Succeí que, quan els àngels s’allunyaren d’ells cap al cel, justament els homes, els pastors, es digueren els uns als altres: «Ei!, travessem fins a Betlem i vegem tot això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.» 16 Hi anaren de pressa i trobaren la Maria i en Josep i la criatura ajaguda a la menjadora. 17 En veure’ls, els feren saber tot allò que els havien anunciat sobre l’infant. 18 Tots els qui ho sentien es meravellaven de l’anunci que els havia estat adreçat pels pastors; 19 Maria, per la seva part, conservava totes aquestes paraules meditant-les en el seu cor. 20 Els pastors se’n tornaren glorificant i lloant Déu per tot el que havien sentit i vist, tal com els havia estat anunciat.
21 Quan es consumaren els vuit dies requerits per circuncidar l’infant, l’anomenaren pel seu nom, Jesús, el nom que li havia posat l’àngel abans que ell fos concebut en el si de la mare.
Títol del comentari bíblic:
Mariam, nom de la noia jueva; Maria, nom de la noia creient
Malavesats pels Pastorets que des de petits tenim gravats en els ulls, llegim aquests passatges com si fossin contes d’infants. Els pastors, en temps de Jesús, eren malvistos, considerats impurs perquè convivien amb animals. Lluc se’n serveix per a descriure la total marginació en què nasquè Jesús i ho contrasta amb la completa sintonia que s’establí entre els àngels i els pastors: «Quan els àngels s’allunyaren d’ells cap al cel, justament els homes, els pastors, es digueren els uns als altres…» Aquesta variant reforçada amb l’adverbi, «justament els homes», que conserva el Còdex Beza, evidencia el canvi que es produí en els pastors arran de la glòria que els envoltà de llum quan se’ls presentà l’àngel del Senyor (Lc 2,9), fins al punt de restituir-los la dignitat humana de què havien estat privats en nom de la Llei. Encoratjats per la bona notícia, prenen la decisió de travessar fins a Betlem. Hi van «de pressa» i troben una comunitat (tres persones) molt singular: «la Maria, en Josep i la criatura ajaguda a la menjadora». Al lector, Teòfil, ja li són familiars (triple article). «Maria», i no «Mariam» (com resa el text usual), és «la plena de gràcia», perquè, a partir del moment en què l’àngel Gabriel fou enviat a una noia galilea «de nom Mariam», compromesa amb un home «que tenia per nom Josep» (1,26-27), i la saludà, li canvia el nom jueu pel de «Maria» (1,30), mostrant així el canvi profund que s’ha operat en ella; Josep ocupa el centre de la terna, car els entronca amb la dinastia davídica; el bebè nou nat, reposa en una menjadora d’animals. A Maria li resulta molt difícil de digerir l’anunci dels pastors i opta per «conservar totes aquestes paraules meditant-les en el seu cor». Ja arribarà el dia en què ho podrá comprendre. L’infant, sotmès a la Llei pàtria, será «anomenat pel seu nom, Jesús, el nom que li havia posat l’àngel abans que ell fos concebut en el si de la mare», tot anticipant així que havia de «salvar» el seu poble.
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
Els pastors, segons el Còdex Beza, recolzat per moltíssims manuscrits, són «els homes» marginats per la institució religiosa, considerats impurs perquè convivien amb animals.
La majoria de manuscrits l’anomenen pel seu nom hebreu, «Mariam»; el Còdex Beza, com sempre molt coherent, tan sols l’anomena així la primera vegada (Lc 1,27), canviant-lo a partir de l’anunci de l’àngel pel nom grec, «Maria» (1,30.34.38.39.41.46.56; 2,5.16.19.34), indicant així el canvi profund que s’havia produït en la seva persona.
