(697 541) Mt. 15,21-28 Còdex Beza
15,21 Jesús, havent sortit d’allí, es retirà cap a les contrades de Tir i Sidó. 22 I heus aquí que una dona cananea, que havia sortit d’aquells confins,[a] anava cridant darrere d’ell[b] dient: «Tingues compassió de mi, Senyor, Fill de David! La meva filla està malament endimoniada.» 23 Ell, però, no li va respondre paraula. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven dient: «Acomiada-la, ja que va cridant des de darrere nostre.»[c] 24 Ell en resposta digué: «No he estat enviat sinó per a aquestes ovelles,[d] les perdudes de la casa d’Israel.» 25 Ella, no obstant, vingué a prostrar-se davant d’ell dient: «Senyor, ajuda’m!» 26 Ell respongué dient: «No és lícit prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.» 27 Ella contestà: «Sí, Senyor, si fins i tot els gossets mengen de les molles que cauen de la taula dels seus senyors.» 28 Llavors ell li respongué: «Dona, gran és la teva fe, que es faci com tu vols.» I la seva filla es guarí a partir d’aquell moment.
Jesús es retira a l’estranger i hi passarà la quarantena
Després d’un greu altercat amb els fariseus i els mestres de la Llei, vinguts de Jerusalem per recriminar-li que els seus deixebles no respectaven les tradicions dels ancians, «Jesús sortí d’allí i es retirà a les contrades de Tir i Sidó», territori cananeu (segons excavacions recents). Mentre s’hi dirigia, apareix en escena «una dona cananea que havia sortit d’aquells confins i anava cridant darrere d’ell: “Tingues compassió de mi, Senyor, Fill de David!”» Per a comprendre l’escena, cal tenir en compte que tant Jesús com la cananea han «sortit», l’un, fora d’Israel; l’altra, fora de terra pagana. Ens trobem en terra de ningú. En el seguici de Jesús, a més dels deixebles, s’hi ha afegit —tan sols segons el Còdex Beza— la dona cananea, que representa la terra de Canaan, conquerida pels israelites. Els seus deixebles s’hi van acostar i li demanaven: «Acomiada-la, ja que ve cridant des de darrere nostre.» Crida «des de darrere» dels deixebles i «darrere de» Jesús molt preocupada per la seva filla: «La meva filla està malament endimoniada.» Del fet d’anar «darrere de» Jesús deduïm que és una deixebla, si bé no d’origen jueu, sinó cananeu. Del crit que profereix insistentment, tant «darrere de» Jesús com «des de darrere» dels deixebles, inferim que té una ideologia fanàtica centrada en el Messies davídic. Jesús no en fa cap cas, però els seus deixebles la volen fer callar. Ell li obre una escletxa: «No he estat enviat sinó per a aquestes ovelles, les ovelles perdudes de la casa d’Israel.» La cananea, conscient que Canaan també pertany a Israel, no s’immuta: «Senyor, ajuda’m!» Jesús la posa a prova amb ironia: «No és lícit prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.» Ella contestà: «Sí, Senyor, si fins i tot els gossets mengen de les molles que cauen de la taula dels seus senyors.» La fe/adhesió a la persona de Jesús: «Dona, gran és la teva fe, que es faci com tu vols», aconsegueix el que s’havia proposat: «I la seva filla es guarí a partir d’aquell moment.»
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] Jesús i la cananea han «sortit», fent cada un el seu èxode, com expressa perfectament la construcció en mirall: «Jesús (A), havent sortit d’allí» (B) /\ «una dona cananea (B), que havia sortit d’aquells confins» (A).
[b] Solament el Còdex Beza conserva aquest detall, un detall que hauria estat eliminat molt aviat, en considerar un contrasentit que una dona pagana de Canaan fos deixebla de Jesús, com indica per si mateixa aquesta expressió i es dedueix del crit repetit amb què se li adreça: «Senyor, Fill de David!», així com de la resposta final de Jesús lloant la seva «fe», l’adhesió a la seva persona. L’absència d’aquest detall, que connota familiaritat, canvia del tot la interpretació d’aquest passatge. L’evangelista diferencia netament entre el crit que pronuncia la cananea «darrere de» (opisô) Jesús, en quant deixebla seva, i el que tant ha molestat els seus deixebles quan li demanaven que l’acomiadés perquè anava cridant «des de darrere (opisthen) nostre».
[c] Tan sols Beza, que ha conservat el primer adverbi, opisô, «darrere d’ell», de Jesús, ens permet de fer un joc de paraules amb el segon, conservat per tots els mss., opisthen, «des de darrere nostre», dels deixebles de Jesús. Jesús, els seus deixebles i la dona cananea formen un sol seguici i tenen en comú que estan fent un èxode mancomunat fora d’Israel.
[d] Novament tan sols Beza, avalat aquí per totes les antigues versions siríaques, conserva el pronom demostratiu tauta, «per a aquestes ovelles, les ovelles perdudes de la casa d’Israel», incloent Canaan entre les ovelles perdudes que el Messies havia de reunir. La Cananea està convençuda que ho farà en la seva qualitat de «Fill de David»; Jesús, amb el seu silenci, no fa cas de la petició de la cananea. Li’n farà només quan els seus deixebles se la vulguin treure del damunt i quan ella, fent cas omís de la Llei jueva («No és lícit», Beza, versions antigues en llatí i siríac i Orígenes; «No està bé», resta de mss.), acceptarà de bon grat la fina ironia de Jesús que no emprava el mot despectiu «gossos», que als ulls dels jueus designaven els pagans, sinó el diminutiu familiar «gossets»: «Sí, Senyor, si fins i tot els gossets mengen de les molles que cauen de la taula dels seus senyors.» La cananea utilitza tres vegades el vocatiu «Senyor», en adreçar-se a Jesús, i una quarta el plural «senyors» amb una clara assonància entre kynariôn (gossets) i kyriôn (senyors). Tant és així que l’escriba del Còdex Beza, la quarta vegada, va escriure erròniament kynariôn, en comptes de la lliçó correcta kyriôn. Un escriba posterior (Ds.m. = segona mà del Còdex Beza) se n’adonà i posà dos puntets damunt la síl·laba –na– del mot kynariôn indicant així que s’havia de suprimir aquesta síl·laba.
