(703 547) Mt 21,28-32 Còdex Beza

Jesús interpel·la en el Temple els summes sacerdots i els ancians del poble:

^21,28 «Què us en sembla?[a] Dos fills tenia un home. Apropant-se al primer li va dir: “Fill, vés avui, treballa a la vinya.” ²⁹ Ell, en resposta, digué: “No vull.” Més tard, però, se’n penedí i va anar a la vinya. ³⁰ Apropant-se a l’altre digué el mateix. Ell, però, respongué dient: “Jo, senyor, hi vaig de seguida.” I no hi anà. ³¹ “Quin d’aquests dos, els pregunta, va fer la voluntat del Pare?” Li responen: “El darrer.”»[b] Jesús els diu: «En veritat us dic que els recaptadors de tributs i les prostitutes us prenen la davantera en el Regne de Déu. ³² Perquè vingué Joan a vosaltres pel camí de la justícia, i no vau creure en ell, mentre que els recaptadors i les prostitutes cregueren en ell. Vosaltres, però, en veure-ho, per ventura us heu penedit més tard fins a creure en ell?»[c]

Quin dels dos fills va fer la voluntat del pare, el primer o el darrer?

Una perícopa breu, de la qual tenim tres versions, indici que s’han introduït al llarg de la seva transmissió correccions deliberades que n’han canviat el sentit. Com sempre, segueixo la versió del Còdex Beza, i no l’usual, que es basa avui en el Sinaític i no, com de costum, en el Vaticà. Els summes sacerdots i els ancians del poble havien requerit Jesús que els digués amb quina autoritat actuava, i aquest els hauria fet una contra pregunta; si la responien, els diria com actua ell: «El baptisme de Joan era del cel o obra dels homes?» Adonant-se que si responien que era obra de Déu, els objectaria: «Per què no el vau creure?» i que si deien que era cosa humana, s’exposaven al rebuig del poble, respongueren que no ho sabien. Avui Jesús ens convida a reflexionar: «Què us en sembla? Dos fills tenia un home. Apropant-se al primer li va dir: “Fill, vés avui i treballa a la vinya.” Ell respongué: “No vull.” Més tard, però, se’n penedí i se’n va anar a la vinya. Apropant-se a l’altre digué el mateix. Ell, però, respongué dient: “Jo, senyor, hi vaig de seguida.” I no hi anà. “Quin d’aquests dos la voluntat del Pare va fer?”, els pregunta. Responen: “El darrer.”» Segons això, els dirigents jueus haurien admès que havien secundat la voluntat de Déu només de paraula, però que de fet no havien anat a treballar a la vinya. D’aquesta manera haurien salvat el tipus, afirmant que des d’un principi ells, els representants d’Israel, havien acceptat plenament la Torà, si bé degut a la feblesa humana li haurien restat infidels. Jesús no es mossega la llengua: «En veritat us dic que els recaptadors de tributs i les prostitutes us prenen la davantera en el Regne de Déu. Perquè vingué Joan a vosaltres pel camí de la justícia, i no vau creure en ell, mentre que els recaptadors i les prostitutes cregueren en ell.» I tot seguit rebla el clau: «Vosaltres, però, en veure-ho, per ventura us heu penedit més tard fins a creure en ell?» No hi ha més preguntes.

Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] Paràbola dels dos fills, en tres versions diferents:

[b] El Còdex Beza, avalat per les antigues versions llatines i siríaques, llegeix: «El darrer», que representa, en quant a fill menor, Israel, disposat des d’un principi a secundar la voluntat de Déu, tot i que després no hi fou fidel; «el primer», en canvi, representaria totes les nacions paganes, excepte Israel, que si bé en un principi es negaren en rodó a anar a treballar a la vinya, després s’hi repensaren i hi anaren. El text oficial que llegirem avui, basat aquesta vegada en el Còdex Sinaític i bona part dels mss. uncials i minúsculs, llegeixen: «El primer», considerant que Israel, representat aquí pels summes sacerdots i els ancians del poble (21,23), malgrat que en un principi s’havia negat a anar a la vinya, més tard s’hi repensà i hi va anar, mentre que el segon fill, que representaria les nacions paganes, digueren només de paraula que hi anaven, però no anaren a treballar mai a la vinya. Finalment, el Còdex Vaticà, que generalment porta la veu cantant, amb uns quants mss., inverteix del tot l’ordre de la frase: «Apropant-se al primer li va dir: “Fill, vés avui i treballa a la meva vinya.” Ell respongué: “Jo, senyor, hi vaig.” I no hi va anar. Apropant-se al segon digué el mateix. Ell, però, respongué dient: “No vull.” Més tard se’n penedí i hi va anar. “Quin d’aquests dos va fer la voluntat del pare?” Responen: “L’últim.” Segons aquest grup de mss., el primer fill, el gran, representaria totes les nacions a les quals Déu invità a anar a treballar a la seva vinya; en principi es mostraren disposades a anar-hi, però després no hi van anar; en canvi, el segon, el fill menor, representaria Israel que, si bé en un principi es negà a anar a treballar a la vinya, després s’hi repensà i hi va anar. Notem que tant en la versió del Còdex Sinaític com en la del Vaticà, Israel hauria acceptat que s’havia negat en un principi a anar a treballar a la vinya, però que hi hauria anat més tard, després que s’ho hagués repensat. En canvi, segons la versió del Còdex Beza, Israel hauria acceptat la Llei des del principi, però li hauria restat infidel.

[c] Una nova variant textual interessant: el text que usualment llegim, després de comprovar que els recaptadors de tributs i les prostitutes cregueren en Joan Baptista, recrimina els dirigents jueus: «Vosaltres, però, en veure-ho, ni tan sols us heu penedit més tard fins a creure en ell.» En el Còdex Beza no hi ha constància de la negació, quedant la frase disposada en forma de pregunta: «Vosaltres, però, en veure-ho, per ventura us heu penedit més tard fins a creure en ell?»