(704 548) Mt 21,33-43 Còdex Beza
Jesús continua interpel·lant els summes sacerdots i els ancians del poble:
21,33 Escolteu una altra paràbola: «Hi havia un home amo de casa que plantà una vinya, l’envoltà d’una tanca, excavà en ella un cup, hi edificà una torre de guàrdia, l’arrendà a uns vinyaters i s’absentà. 34 Quan, però, s’apropà el temps dels fruits, envià els seus servents als vinyaters, per tal de percebre’n els fruits. 35 Els vinyaters, havent agafat els seus servents, a l’un l’apallissaren, a un altre el mataren, a un altre l’apedregaren. 36 De nou, doncs, envià uns altres servents, més nombrosos que els primers, i feren amb ells el mateix. 37 Més tard, però, els envià el seu fill dient-se: “Al meu fill, el respectaran.” 38 Però, en veure els vinyaters el fill, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu. Vinga, matem-lo i quedem-nos amb la seva herència.” 39 I, havent-lo agafat, el mataren i el van treure fora de la vinya.»[a]
40 «Quan vingui, doncs, el Senyor de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?» (pregunta Jesús als dirigents jueus).[b] 41 Li responen (els summes sacerdots i els ancians del poble): ”A aquells miserables els donarà una mort miserable i arrendarà la vinya a altres vinyaters, que li reportin els fruits en els temps respectius.” 42 Jesús els interpel·la: «¿No heu llegit mai en les Escriptures: “La pedra que els constructors rebutjaren, aquesta ha esdevingut la pedra angular? De part del Senyor s’ha esdevingut això i és estrany als vostres ulls!”[c] 43 Per això us dic: “El Regne de Déu us serà pres, i serà donat a una nació que el faci fructificar.”»[d]
[45 En sentir-ho[e] els summes sacerdots i els ancians del poble, s’adonaren que la paràbola dels vinyaters homicides anava per ells 46 i intentaren agafar Jesús, però tenien por del poble.]
El mataren i el van treure fora de la vinya
Jesús continua interpel·lant els summes sacerdots i els ancians del poble adduint-los una segona paràbola, la dels vinyaters homicides. Es tracta d’una paràbola entremesclada de trets al·legòrics on cada tret té el seu significat: l’«home amo de la casa» i «senyor de la vinya» és Déu; «la vinya» és Israel, el primer poble escollit a qui l’arrendà perquè li donés els seus fruits; «els servents», enviats els uns rere els altres, són els profetes; «el seu fill», Jesús, que «el mataren i el van treure fora de la vinya», com conserva encara el Còdex Beza, avalat per les antigues versions llatines i Ireneu, i no com el text usual: «el van treure fora de la vinya i el mataren», és a dir, li donaren mort fora de les muralles de Jerusalem, una interpretació historicitzant que Lluc conscientment farà seva en la Demostració a Teòfil, ex summe sacerdot. Els «vinyaters» homicides representen els dirigents religiosos («summes sacerdots») i polítics («ancians del poble») del poble escollit; els «altres vinyaters» a qui «arrendarà la vinya» són ara «els qui li reporten els fruits en els r temps espectius», totes les persones lliures que treballen la terra, la «nació que la fa fructificar». La «tanca», el «cup» i la «torre de guàrdia» han estat destruïts; «la vinya» ja no té fronteres: quan, després de matar-lo, «el van treure fora de la vinya», Jesús feu que la vinya estengués les seves sarments per tot el nostre planeta. Déu, Pare de Jesús, no cova cap mena de venjança com feu el «senyor de la vinya»: Jesús ha deixat de banda el llenguatge reivindicatiu i ha fet seu el llenguatge de l’amor, de l’amor desinteressat, que Déu esperava que algun dia el Fill de l’home, ja madur, ple d’Esperit Sant, arribés a expressar, encarnant tot el seu projecte creador. Per això el Còdex Beza ha canviat el to del Salm 117,23: «De part del Senyor s’ha esdevingut això i és estrany als vostres ulls!», als ulls dels dirigents jueus i de tots els qui pretenen encara avui apoderar-se de la vinya.
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
[a] La majoria de manuscrits (entre ells els còdexs Vaticà i Sinaític) llegeixen, canviant l’ordre de les paraules: «el van treure fora de la vinya i el mataren», com una espècie d’excomunió que culmina amb la mort. Com ja he comentat en l’homilia, se cenyeixen al sentit històric dels termes «treure fora» i «matar», com si fossin dues accions consecutives. El Còdex Beza, avalat per un còdex majúscul, les antigues versions llatines anteriors a la Vulgata, Ireneu i Lucífer de Càller i seguint de prop Mc 12,9, entén que no s’acontentaren amb l’acció física de matar-lo, sinó que, després de matar-lo, moralment expulsaren el seu nom fora d’Israel perquè ningú no pogués reivindicar-ne l’herència. És l’equivalent a una excomunió o a una declaració d’algú com a heretge post mortem.
[b] Sense solució de continuïtat, Jesús ha passat de la proposta de la paràbola d’«un home amo de casa (oikodespotes) que plantà una vinya» a «el Senyor (ho kyrios) de la vinya». Aquest canvi de subjecte és molt important, de tal manera que la interpel·lació que Jesús ara formularà va més enllà del terrible final de la paràbola i la situa en la situació històrica present dels dirigents jueus que, quan s’adonaran que la paràbola anava per ells, decidiran de matar-lo.
[c] El canvi del pronom «nostres» per «vostres» del Salm 117,23 lxx pel Còdex Beza i altres manuscrits i antigues versions coptes, capgira el to de la frase en prendre el terme grec thaumastós en mal sentit, anticipar l’interrogant al terme del verset precedent i posar una admiració al final d’aquest verset (en l’antiga escriptura no hi havia signes d’interrogació ni d’admiració): «De part del Senyor s’ha esdevingut això i és estrany als vostres ulls!» Jesús ho tiraria així en cara als dirigents d’Israel.
[d] La majoria de manuscrits (entre ells els còdexs Vaticà i Sinaític) hi afegeixen una glossa, presa sens dubte de Lc 20,18: «Tothom qui caigui sobre aquella pedra serà destrossat, però sobre qui caigui, l’aixafarà» (v. 44). El Leccionari litúrgic, amb bon criteri, no proposa llegir-la aquest diumenge.
[e] El Leccionari litúrgic, però, ens ha estalviat la conclusió de les paràboles, on se’ns diu qui foren els qui les sentien: «En sentir els summes sacerdots i els fariseus aquestes les seves paràboles van comprendre que es referia a ells. I volien detenir-lo, però van tenir por de les multituds, que el tenien com un profeta» (vv. 45-46).
