(709 553) Mt 25,1-13 Còdex Beza

^25,1 Aleshores el Regne dels cels s’assemblarà a deu noies, les quals, havent pres amb elles les seves torxes, sortiren a l’encontre de l’espòs i l’esposa.[a] ² Cinc d’elles, tanmateix, eren estúpides i cinc assenyades. ³ Les estúpides, doncs, havent pres les seves torxes, no prengueren amb elles oli en les seves ampolles; ⁴ en canvi, les assenyades prengueren oli en les ampolles juntament amb les seves torxes. ⁵ Com que l’espòs tardava, s’endormis­caren totes i es van adormir. ⁶ A mitjanit ressonà un crit: «Ja és aquí l’espòs! Sortiu a l’encontre d’ell!» ⁷ Aleshores s’aixecaren totes aquelles noies i van arreglar les seves torxes. ⁸ Però les estúpides digueren a les assenyades: «Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s’apaguen.» ⁹ Les assenyades respongueren dient: «No fos cas que no n’hi hagués prou per a nosaltres i per a vosaltres, val més que aneu als venedors i us en compreu.» ¹⁰ Mentre se n’anaven[b] a comprar, arribà l’espòs, i les que estaven preparades entraren en companyia d’ell al banquet de noces, i es tancà la porta. ¹¹ Més tard arribaren[c] les altres noies dient: «Senyor, senyor, obre’ns!» ¹² Però ell en resposta digué: «En veritat us dic: no us conec.»[d] ¹³ «Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’ho­ra.»[e]

Deu noies núbils surten a l’encontre de l’espòs i l’esposa

La paràbola de les deu noies núbils, en edat de ser casades, les dames d’honor de l’es­pòs i l’esposa el dia de les seves noces, és una de les millors semblances emprades per Jesús per a descriure com serà el Regne dels cels. El Còdex Beza, abonat per totes les versions antigues, conserva la lliçó original de la paràbola: «sortiren a l’encontre de l’espòs i l’esposa». La majoria de manuscrits ometen «i l’esposa», pel masclisme dominant en la societat. La xifra 10 subratlla la unitat del grup. Tot seguit, però, se’ns informa que estan profundament dividides entre elles: cinc són estúpides i cinc assenyades, com succeeix generalment en la nostra societat. L’oli que les unes porten en les seves ampolles i les altres no, marca la diferència entre el seny i l’estupidesa. Totes elles estan ben proveïdes de torxes i d’ampolles — avui en diríem de xarxes socials—, però si no hi ha oli, les torxes no poden fer llum. L’oli que porten les assenyades és personal de cada una d’elles i intransferible: és l’oli que destil·len del seu interior posant bàlsam en les situacions més difícils. Avui estan de festa, han d’il·luminar la boda de l’espòs i l’esposa. La diferència entre les assenyades i les estúpides rau en l’oli que porten sempre amb elles les noies assenyades, mentre que les estúpides l’han d’anar a comprar, han de comptar amb el diner injust, el déu Mamon, de la societat de consum. La coincidència entre el moment de la seva partença i el de l’arribada de l’espòs expressa molt bé la idea de Jesús d’excloure del Regne tant el «comprar» com el «vendre». L’oli que han anat a comprar als venedors no els obre la porta quan arriben més tard i supliquen: «Senyor, senyor, obre’ns!» L’espòs diu que no les coneix, perquè no han estat vetllant fins al moment de la seva arribada. «Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora», ho refereix ara als deixebles i també a nosaltres. El retard de la vinguda de l’Espòs és una idea típica de Mateu.

Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista

[a] La lliçó més antiga llegia «i l’esposa» (Còdex Beza, l’original d’alguns còdexs minúsculs, totes les antigues versions llatines, siríaques i coptes); de mica en mica la van eliminar en els altres manuscrits per influència de les grans Esglésies de l’arc mediterrani.

[b] El Còdex Beza precisa molt bé que l’espòs arribà «mentre se n’anaven» les noies estúpides a comprar oli a casa dels venedors, coincidint el moment de la partença amb l’arribada de l’espòs; els altres manuscrits llegeixen: «Però mentre elles anaven a comprar», sense accentuar la coincidència. Una variant no atestada en les edicions crítiques modernes.

[c] Una nova variant que tampoc no ha estat atestada modernament: Beza llegeix «arribaren» coincidint amb l’acció anterior de «arribà» l’espòs; els altres manuscrits llegeixen ara en temps present, «arriben també», com si no hagués passat res.

[d] Tant la paràbola de les deu noies d’avui, com la dels talents que llegirem diumenge vinent, com també el judici de les nacions amb què clourem el temps ordinari de durant l’any estan perfectament enquadrades a la muntanya de les Oliveres, on s’assegué Jesús com en una càtedra enfront del Temple de Jerusalem i on se li han apropat els deixebles per fer-li dues preguntes cabdals sobre la preanunciada destrucció del Temple i el senyal manifest de la seva vinguda (24,3).

[e] La darrera frase ja no forma part de la paràbola: els adreçats són ara els deixebles (vegeu 24,3), a qui repeteix la invitació que els havia fet poc abans a restar vetllant: «Per això també vosaltres estigueu preparats, perquè a l’hora que no us penseu arriba el Fill de l’home» (24,44). Els deixebles (masc.) «han d’estar preparats» (24,44); les noies assenyades (fem.), ja «estan preparades», per això han pogut entrar en companyia de l’espòs a la sala del banquet. Les noies assenyades de la paràbola representen, en la realitat, tots els amics íntims de Jesús, com la Maria Magdalena i el Deixeble estimat, entre molts d’altres.